Varietats tradicionals/ Landraces

Sempre que penso en varietats tradicionals recordo una anècdota familiar que es repetia estiu rere estiu. Era comú anar d’excursió amb la meva avia (nascuda al 1910) i aquesta sempre ens feia el mateix comentari “els cereals no fan palla”. Ella s’havia criat a les Corts, quant a les Corts hi havia masies i cases pairals, conreus i bestiar que alimentava a la ciutat de Barcelona, per tant havia vist camps de cereals. No farà pas massa l’any 2008 o 2009 vaig visitar un camp experimental de varietats antigues de blat (que es conreaven abans dels any 40 del segle XX) i al veure la longitud de les espigues algunes d’elles de més de 50 cm vaig entendre a l’avia i clar que els cereals d’avui no fan palla ... .

Què és una varietat tradicional?

Podríem dir que es tracta de les varietats agrícoles conreades previ a l’ús de la millora genètica conscient, aplicant les lleis de Mendel, per l’obtenció de noves varietats.

Podríem parlar de les varietats agrícoles que es conreaven abans dels anys 30 o fins i tot 50 del segle XX.

Quines varietats tradicionals tenim?

Hi ha nombroses varietats tradicionals que és conreen a Catalunya, us presento un llista no exhaustiva d’aquestes (n’hi ha moltes més), moltes d’elles no les he tastat n’hi trobat:

Mongeta del Ganxet (la més popular i la més estudiada)	Mongeta genoll de Crist
Mongeta de Castellfollit del Boix	Fesolet de l’ull ros
Tavella brisa (mongeta de Santa Pau)	Pèsol negre
Cigronet de secà	Col brotonera, conreada pels espigalls
Col de paperina	Ceba de Figueres
Patata del bufet	Tomàquet de Montserrat
Tomàquet de penjar	Tomàquet rossa
Tomàquet de Benach	Meló de pinyonet
Escarola perruqueta	Ceba llarga de Berga
Blat escairat	Nap negre

Per més informació sobre varietats tradicionals consultar:

http://www.fundaciomiquelagusti.com/

http://www.esporus.org/

Urban fringe agriculture in the developing countries

While in Europe and the first world the peri-urban agriculture is used for more things that to produce food, keep the territory, soil, water, biodiversity and preserve the landscape in the developing countries the aim of urban fringe agriculture is nourishing people .

Which are the urban agriculture benefits?

The first benefit is the food production, the fresh vegetables and fruits are consumed by the farmer and his/her family and the excess are sold in the local market.

The second benefit is that urban people have more availability to consume fresh food, because this is produced near the cities (safety food).

The third benefit, the urban or urban fringe famers are poor people or excluded people (IADS/ VIH, ...) and they found their main source of income with the agriculture.

According with the FAO (1999) around 800 million of people around the world have income from urban or periurban agriculture.

http://www.fao.org/unfao/bodies/COAG/COAG15/X0076e.htm

There are countries like Namibia or Mexico for example that they have programs to promote the periurban agriculture:

Namibia

http://www.mawf.gov.na/Programmes/horticulture.html

Mexico

http://www.sagarpa.gob.mx/saladeprensa/boletines2/paginas/2011B145.aspx

Lavaux, vignoble en terrasses

Fent el treball sobre la recuperació de les vinyes a Badalona, ha aparegut una regió vinícola europea totalment desconeguda per mi “Lavaux” a Suïssa. Que hi passa en aquesta regió? Com és que té tanta fama? Vaig estar investigant una mica per Internet i em trobo que és un paisatge agrícola (un paisatge cultural com dirien els entesos) reconegut per l’UNESCO com patrimoni mundial.http://whc.unesco.org/fr/list/1243/

No hi he estat mai, crec que és un viatge pendent a veure si l’any que ve ..., però pel que vist a les fotografies, que m’ha deixat en Joan (Gràcies Joan), es tracta de petites terrasses de vinyes situades entre el llac Léman i els turons que l’envolten.

Aquesta mosaic de parcel·les agrícoles, torrents i viles amb el fons escènic del llac i els Alps construeix aquest paisatge característic i preservat.

L’actual paisatge data del segle XI – XII quant els monjos van introduir el conreu amb terrasses a la vinya.

El valor d’aquest paisatge l’ha preservat de la pressió urbanística de Lausana.

Tot aquest conjunt de particularitats fa que la revista National Geographic l’hagi triat com un dels millors viatges per a la tardor 2011.http://travel.nationalgeographic.com/travel/best-trips-fall-2011/

Us podeu imaginar per un moment que a Badalona s’hagués preservat prou superfície de conreu de vinya associat alguna de les masies que té el seu origen en antigues vil·les romanes ... aleshores també podríem parlar d’un paisatge cultural amb més de 1000 anys d’història.

Agricultura periurbana y burbuja inmobiliaria

Circulando por una comarca de la Provincia de Lérida me encontré con un polígono industrial, en medio de la nada, en un municipio de 800 habitantes, eso sí a 2 km de la AP2. El polígono debe tener unas 3 ha y cómo se pueden imaginar no hay ninguna nave industrial ni almacén instalados.

¿Cuántas parcelas urbanas debe haber en España que la crisis/ pinchazo de la burbuja inmobiliaria ha dejado sin construir? Muchas supongo…

Algunas de ellas, me lo imagino eran parcelas agrícolas que se fueron convirtiendo en parcelas urbanas fruto de recalificaciones por modificaciones del planeamiento urbano. Todo para invertir en la construcción de viviendas. Con el pinchazo de la burbuja inmobiliaria, todas las inversiones se han parado en el mejor de los casos, o se han ido a pique.

Ahora tenemos parcelas vacías o medio construidas en zonas ya urbanizadas (con calles, con servicios), pero en algunos casos la urbanización todavía no se ha llevado a cabo. Son estas, las que todavía no han sido transformadas, las que pueden ser interesantes para la agricultura.

Muchas de estas parcelas pueden tener un potencial agrícola interesante, por proximidad a consumidores, por motivos ecológicos, por ordenación del territorio, por la creación de algún puesto de trabajo.

El único problema son las rentas agrarias, mucho más bajas que las urbanas que puede hacer que los inversores, promotores o bancos/cajas se pongan a reír al oír las cifras, pero … no se sabe cuándo se va acabar la crisis, ni si se recuperaran los precios de las viviendas y además hay que pagar el IBI y hacer frente a los gastos de mantenimiento y limpieza de las parcelas.

Ya lo dice el refrán “Más vale pájaro en mano que ciento volando” …

Mercados de proximidad

Paseaba este verano por Santiago de Compostela cuando me topé con el mercado de abastos de la ciudad. En el exterior de dicho mercado habían puestos de agricultores cercanos a Santiago (supongo) que vendían su excedentes, tres lechugas, pimientos, algún pepino y cachelos (patatas, por si alguien no sabe) … nada interesante , pero de repente me fije en unas peras rojas qué me hicieron recordar mi época estudiantil … sería una red Bartlett?. Al final entre mis amigos, la guía y las prisas no pude comprar aquella variedad de pera roja, tan poco común en mi ciudad Badalona y en los mercados de Barcelona.

Este me ha hecho pensar, ¿tenemos mercados estables de proximidad en mi ciudad, dónde los agricultores vendan sus productos directamente? La verdad es que lo desconozco, sí que existe en Badalona una tienda que comercializa productos alimentarios escogidos con criterios de calidad y proximidad… y en Barcelona? En el resto de Cataluña? En España?.

He consultado “mercat de proximitat” y “mercado de proximidad” en la página web del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació de la Generalitat de Catalunya y en la web del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino y no me ha salido ninguna lista de mercados de proximidad, vaya, dónde los agricultores, pequeños elaboradores o artesanos vendan sus productos sin intermediarios.

He realizado la misma consulta “farmers markets” en el USDA (Departamento de agricultura Norteamericano) y sorpresa…

http://blogs.usda.gov/2011/08/05/7175-ways-to-know-your-farmer-know-your-food-visit-a-farmers-market/

Una noticia del 5 de agosto con acceso a un directorio para consultar los mercados de proximidad en cualquier de los Estados de la Unión…, para su curiosidad en el estado de New York me aparecen 52 mercados de proximidad, algunos de ellos en la misma ciudad de New York.

Mi curiosidad me ha podido y he realizado la siguiente consulta “farmer market London” en google y me ha salido esta página

http://www.lfm.org.uk/ , dónde se publicitan los agricultores, ganaderos y pequeños elaboradores que venden sus productos en los 15 mercados de proximidad que tiene Londres.

Encuentro a faltar esta información tanto en Cataluña como en España que relacionen en una lista los mercados agrícolas de proximidad y la ciudad dónde se realizan.

¿Nadie se ha dado cuenta de que los mercados de proximidad favorecen tanto a nuestros agricultores como a los consumidores?

Para según qué cosas somos europeos pero para según qué otras…

De sabios es rectificar, gracias a la colaboración de un lector, me ha indicado la existéncia de una página web http://www.gastroteca.cat/ca/compra-a-pages/ de la Generalitat de Catalunya dónde hay una relación de agricultores que comercializan directamente sus productos en sus puestos de producción o elaboración.

Ahora bien no son mercados de proximidad, más bien uno tiene que desplazarse para comprar los productos.

Tomàquets

Avui la Vanguardia parla dels tomàquets i del seu gust. Potser fa falta explicar al consumidor la diferència entre maduresa comercial i maduresa organolèptica. La maduresa comercial és el punt que ens permet recollir el fruit i que aquest continuï el seu procés de maduració fora de la planta, com avantatges el fruit té una vida més llarga i suporta els processos de triatge, distribució, comercialització i fins i tot aguanta un dies al consumidor final, com a desavantatges no ha assolit tot el seu màxim potencial de gust (sucres, equilibri entre àcids i dolços, textura, color, aroma, etc). Mentre que la maduresa organolèptica és aquella on el fruit té el seu màxim de qualitat de gust, sucres, àcids, textura, aroma i color. Un mateix tomàquet collit a maduresa organolèptica tindrà molt més gust que el mateix tomàquet collit a maduresa comercial, això si es farà malbé abans.

Es per aquesta raó la importància dels mercats de proximitat, farm Markets en anglès on el productors pròxims a les ciutats venen els seus productes directament als consumidors i per tant els productes es poden collir a la seu punt de maduresa.

A l’article he trobat a faltar una descripció de les varietats tradicionals només han fet referència al tomàquet de Montserrat, varietat tradicional catalana, el cor de bou italiana i al tomàquet rossa aragonès. Al nostre país hi ha gent que treballa molt per la recuperació de les varietats tradicionals ja sigui de tomàquets o d’altres hortalisses.

http://www.lavanguardia.com/salud/20110820/54201984595/el-consumidor-busca-el-sabor-perdido-del-tomate.html

Antigues vinyes a la Vall de Betlem/ Old vineyards in Betlem Valley (Badalona Spain)

Restes d'antigues vinyes a la vall de Betlem / Old vineyards in Betlem Valley