Agricultura en els espais Metropolitans

 

El interés por la agricultura - reconectar a los ciudadanos con la agricultura

Hoy hemos llevado acabo la tercera actividad de primavera en el jardín de las ciencias en el Parque de Ca l'Arnús y Can Solei de Badalona (Cataluña - España).

Más de 40 personas han participado en esta actividad. Hoy hemos plantado: lechuga, acelgas, espinacas, judías, cilantro, mostaza y gira-soles.

Plantando/ Sembrando hortalizas. Foto: X. Recasens

El público que tenemos son familias con hijos. Algunas familias vienen las tres generaciones a las actividades que organizamos. Hoy por primera vez han participados niños y niñas de un centro de acogida.

¿Qué pretendemos con estas actividades? Por lo espaciadas que las tenemos en el tiempo no pretendemos dar clases de agricultura, o horticultura más bien intentamos concienciar a la sociedad con la agricultura con los alimentos que consume. Explicamos los cultivos que plantaremos y sembraremos, su origen y el principal uso que hacemos con ellos. 

Lo que más gusta sobre todo a los niños y niñas es plantar, tocar la tierra y sobretodo regar. Creo que ir a buscar agua a la fuente que tenemos en el espacio y regar es la actividad en que los niños disfrutan más.

Plantando caléndulas

¿Con estas actividades conseguimos lo que los académicos llaman "reconectar a los ciudadanos (urbanitas) con la agricultura"? ¿Se pueden dar más pasos?

Badalona City Council Allotment Gardens

Since the first of October, I am doing the control and monitoring of the Badalona City Council Allotment Gardens.

Torre Codina Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens

Badalona has 80 plots for urban gardening. According to City Council rules, these plots are for retired citizens. They can grow vegetables under organic agriculture. The production is for themselves, the users can not sell it. The plots have 25 square meters each. 

Can Cabanyes Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens

I have been speaking with some users and they said me that the surface it was enough for one couple. Perhaps in summer they give some tomatoes to their relatives.

Fava beans - Foto: Xavier Recasens

These allotment gardens are located in two farm houses or manor houses (Torre Codina/ Can Cabanyes). The ancient orchards are used for urban agriculture.

Preparando el Jardí de les Ciències para el Otoño

El pasado domingo preparamos el Jardín de les Ciències del Parque de Can Solei y Ca l'Arnús de Badalona para el otoño.

Actividad en el Jardí de les Ciències. Foto: F. Carceller.

Es cierto que este año el calendario nos ha programado la actividad el segundo día de otoño, lo que ha dificultado las especies a plantar. Aún en las huertas cerca de Badalona encontramos cultivos de verano como son el tomate, las judías, pimientos ... etc.

En estas actividades desde ALOC, intentamos por una parte atraer al público infantil, que lo que más les gusta es plantar y sobretodo regar, y por el otro divulgar a padres o personas mayores que se incorporan a la actividad sobre los cultivos de otoño o sobre las especies que plantamos.

En la pasada actividad plantamos: 

• Habas
• Rábanos
• Rúcula

Y aproveche para hablar de los calçot, ya que estamos en la época de plantación. El calçot es un ejemplo de una hortaliza (no deja de ser una cebolla tierna) que ha pasado de tener un consumo local a tener un consumo en toda Cataluña. La forma de cocinarse sobre la llama de sarmientos y al aire libre los hace muy propensos a que se consuman en familia o en grupos de amigos.

Plantación de calçots en Teià. Foto: X. Recasens.

Más información sobre los calçots: IGP Calçots

Educational Garden in a Public Park (Badalona)

The idea of this Educational Garden (Jardí de les Ciències) was born during a meeting of Aloc members (Helena, Roberto, David, Josep Maria, Fernando, Eva and me). We decided to create this space of agriculture inside a public park (Parc de Can Solei i Ca l'Arnús).

Last activity in Jardi de les Ciències (Badalona)

The main objectives of this garden are:

• Connecting citizens with agriculture.
• Show different crops that they had been cultivated in Badalona or that they had been related to Badalona's Industry.
• Offering activities to families or all schools of Badalona or Barcelona Metropolitan Area.

With these ideas we presented our project to Badalona City Council and Barcelona Metropolitan Council. They accepted our idea and we began to work together. 

After several meetings, 19 of April 2015 we planted/ sowed our first crops (cash crops, vegetables, herbs, vines...). 

Activity with pupils in Ca L'Arnús Park

We have carried out more than 10 activities. More of 300 people (families with children or adults) have participated in these activities.

We have achieved these objectives:

• Connecting people with agriculture: we offered activities related to cereals, pulses and crops to produce sugar and vegetables.
• We offer an activity with Badalona's Museum to explain Cereals during the roman times.

We have not achieved to offer activities to schools, all schools not only one school (the space is a public park opened to the city).

Planting mints

Each activity needs time to be prepared, to look for plant material (seeds, cuttings ...), to be carried out, elaborate materials and control weekly the crops.

In my personal opinion (after 2 years of this initiative), these projects need a economical support. I do not know if they should be paid by public administration, by the schools or the citizens that they attend to the activities.

I was influenced by several projects of urban agriculture that I had seen in European cities (Malmö, Wien, Sofia, Brussels ...) during my participation in an European Project call COST Action Urban Agriculture Europe and COST Action Urban Allotment gardens.

Actvitat al Jardí de les Ciencies

Al minut 41:20 parlo del Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona

http://tvbadalona.xiptv.cat/badalona-tres60

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.

En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.

La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.

La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.

También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.

Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.

La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.

Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción

Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.

Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.

Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:

¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

Agricultura al turó de l'Enric de Badalona

Parlar d’agricultura i ciutat no és fàcil, sembla que siguin dues paraules antònimes. I no ha estat sempre així, de ben segur que els romans no haguessin fundat Baetulo, si aquesta no s’hagués trobat en terrenys fèrtils i amb disponibilitat d’aigua. La xarxa de rambles i rieres que baixen de la Serralada Litoral fins al mar, garanteixen sols al·luvials, profunds, planers i amb d’aigua.

La millora en els mitjans de transport, la preservació dels aliments i el sorgiment d’altres activitats econòmiques, com ara l’industria, el comerç i els serveis, amb un rendiment econòmic més gran, han allunyat l’activitat agrícola de les nostres ciutats. Badalona no és aliena a aquest fenomen, hem passat de les 1.125 ha. de 1945 a les 4 ha. del 2015, segons les estadístiques de Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. La manca de viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles, la necessitat de sòl per altres usos (habitatges, industria, comerç e infraestructures) i la manca de voluntat política i social, estan darrera d’aquest fet.

Fotografia aèria de 1956. Font: ICC.

Tots tenim en ment que el patrimoni cultural de la nostra ciutat esta format per d’edificis (les Termes Romanes, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra...), per obres d’art (La venus de Baetulo, les obres pictòriques d’Eduard Fló o de Joaquim Torrents-Lladó...) o per bens immaterials (La Processó del Silenci, els Gegants de la ciutat, la Cremada del Dimoni...), però sovint oblidem els paisatges agrícoles formats pels conreus i per les infraestructures agràries (camins, marges, recs...).

Al turó de l’Enric, tot i que l’activitat agrícola va desaparèixer entre els anys 50 i 60 del segle passat si atenem a les imatges aèries del 1956 i de 1967 (totes elles disponibles a la pàgina web de l’institut cartogràfic de Catalunya), encara es preserven certs vestigis de marges agrícoles que devien permetre el conreu de la vinya.

Aquests marges es troben a la vessant oest del turó, tal i com es pot veure a les fotografies aèries anteriorment mostrades.

No ens pensem que l’agricultura que es podria dur a terme en aquestes feixes sigui una agricultura productiva. Les dimensions de l’espai, la dificultat de mecanització i la manca d’aigua fàcilment disponible serien uns obstacles per aquest fi. Per tant estaríem parlant d’una agricultura amb una finalitat no productiva amb objectius socials, educatius o paisatgístics.

Fotografia aèria de 2015. Font: ICC.

Si l’espai s’integra, finalment, dins un parc urbà fora bo recuperar aquestes feixes amb conreus de secà de la zona com ara les vinyes, els garrofers, les oliveres, els ametllers, els magraners... Ja que recuperem un paisatge que era dominant a la ciutat fins els anys 50 del segle passat. També pot ser una forma de tornar a connectar la ciutadania amb l’agricultura i servir d’espai educatiu a les escoles que es trobem prop del turó de l’Enric i el Torrent de la Font. 

Algú li pot semblar estrany utilitzar l’agricultura en parcs urbans. però comença a ser una practica habitual en nombrosos parcs d’arreu d’Europa com ara: el Karls Garten de Viena (Austria), el Kensington Garden de Londres (Regne Unit) o sense anar molt lluny el Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei – Arnús de Badalona.

Plantant cereals al Jardí de les ciències del Parc de Ca l'Arnús (Badalona). Font: X. Recasens

Per tant tornar a conrear aquestes feixes pot ser una oportunitat per la ciutat, no tan sols des del punt paisatgístic sinó també des del punt de vista social o educatiu, tot depenent de la gestió que finalment es faci.

   

Agricultura urbana i planejament urbanístic

El planejament urbanístic que regula l'Àrea Metropolitana, Pla General Metropolità; s'està reformant. Potser ja era hora que una norma de l'any 1976 amb moltes reformes i modificacions parcials, es revisi de nou. Amb  quaranta anys la nostra societat ha canviat molt, i també les prioritats de finals dels anys 70 del segle XX no són les mateixes que les actuals. 

Exemple d'agricultura urbana a Badalona

S'han creat diverses taules, una per cada un dels àmbits que aquesta norma regularà. La taula que  porta com a títol El Paisatge de la Metropolis Ecologia, Lleure i Producció, em van convidar a assistir puntualment a les dues sessions que tractaven de l'agricultura en els espais urbans i periurbans.

Durant les dues sessions es van fan fer diferents exposicions, aquestes versaven sobre:

• Quin és el model d'agricultura que volem, 
• L'implantació de food policies, 
• Els serveis ecosistèmics de l'agricultura
• L'agricultura amb finalitat social
• Les relacions que genera l'agricultura amb l'espai urbà
• Exemples de l'espai agrari metropolità
• Recuperació de les Hortes Termals de Caldes Montbui.

Potser vaig trobar a faltar com a enginyer agrònom que al parlar del Serveis Ecosistèmics es dues a terme una valoració de tots els serveis que aquesta ens ofereix (serveis de provisió, serveis de regulació, serveis d'hàbitats i serveis culturals).

De totes les frases que es van dir, potser em quedo amb aquesta: "S'ha de facilitar l'activitat agrícola de la mateixa manera que ho fem amb l'activitat industrial. S'ha de mantenir el recurs, facilitar l'activitat i recuperar sòl ...".

Nous consumidors de productes agraris

Us adjunto aquesta entrada que m'han publicat al Bloc Agricultura de Catalunya

http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2016/11/nous-consumidors-de-productes-agraris.html

Jardí de les Ciències dos anys desprès - Un exemple d'agricultura dins les ciutats

Aquest any ha acabat el segon any del jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona.

Sembla que era ahir quant ens varem reunir els membres d'Aloc (Fernando, David, Josep Maria, Roberto, Helena i jo mateix) i varem fer una pluja d'idees respecte a un espai dins el parc de Ca l'Arnús.

Jardí de les ciències abril de 2015

De la combinació de l'agricultura i la tecnologia que hi ha associada a la transformació del productes agrícoles que habitualment consumim, va sortir el Jardí de les Ciències.

Plantant cereals (novembre 2016).

Els principals objectius eren:

• Tornar a connectar l'agricultura amb els ciutadans de totes les edats 
• Explicar la ciència associada a l'agricultura
• Divulgar conreus que s'han dut a terme a Badalona
• Oferir un espai per a dur a terme activitats educatives a tots els centres educatius que ho desitgin.
• Ensenyar conreus que s'han tornat a posar en valor.

Varem exposar l'idea a l'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues administracions van veure de bon grat l'idea d'Aloc. 

Aleshores va començar un període de contactes i reunions amb els tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a redactar el projecte.

El 19 d'abril de 2015 varem inaugurar l'espai. En aquests dos anys hem realitzat més de 7 activitats a l'espai. Totes elles en diumenge i obertes a families. Crec que han estat un èxit amb més de 25 persones en cada activitat.

Detall del Jardí de les Ciències

Hem fet activitats específiques dedicades als cereals, les llegums (aprofitant que la FAO va declarar l'any 2016 any internacional de les llegums) i els sucres.

Exemples de llegums (cigrons, llenties, fesols, mongetes i soia).

 No només hem tingut èxits si no també fracassos o contratemps:

• El mal funcionament dels blats de moro dins l'espai amb unes taxes de germinació molt baixes.
• El furt de conreus per part d'altres usuaris del parc.

Plantant pastanagues

Com a reptes després d'aquests dos anys tenim:

• Dotar de recursos al Jardí de les Ciències per oferir un programa educatiu obert a totes les escoles, anant més enllà d'un hort escolar.
• Fer activitats educatives dirigides a un públic no familiar, que vagin més enllà de les feines de manteniment dels horts
• Incorporar nous conreus atractius als ciutadans o que siguin del seu consum diari.
• Incorporar altres espais del parc al jardí de les Ciències
• Arribar a més ciutadans de Badalona i que es facin seu l'espai.  

Plantant aromàtiques

Voldria donar les gràcies als altres membres d'Aloc (Fernando, Roberto, Josep Maria, David, Helena i Eva) i als técnics de l'Ajuntament de Badalona i Àrea Metropolitana de Badalona (Enric Cahner, Aïda Girona i Jaume Fornés) que fan possible el funcionament de l'espai.

Flor de taperera.

Espacios agrícolas como zonas buffer de espacios protegidos próximos a ciudades

Ayer por la tarde noche asistí a una de los conferencias que organiza la asociación  Els Verds de Badalona (http://ecobloc.blogspot.com.es/2016/10/el-pla-dusos-del-parc-de-la-serralada.html).

Se habló de los usos del parque de la Serralada de Marina y de los efectos que tiene los usuarios sobre el mismo y sobre sus valores naturales.

Para ponerles en contexto, el parque tiene unas 2000 ha, se encuentra muy cerca de la ciudad de Barcelona (Cataluña, España). Dos de los municipios (Badalona y Santa Coloma de Gramenet) que integran el parque suman una población de 335.948 habitantes. Estos municipios se caracterizan por estar muy densamente poblados, con mas de 10.000 habitantes por kilómetro cuadrado. Si sumamos que estos municipios disponen de poca superficie de parques urbanos hace que el parque sea muy visitado o frecuentado. 

La mayoría de les intervenciones describieron los problemas que ocasiona esta frecuentación en los valores que motivaron la protección de las mismas. Una de las intervenciones hablo de poner en valor las zonas próximas al parque, para que actúen como zona buffer. Entre las formas de poner en valor se hablo de la agricultura, cultivos de huerta, viña etc... Un miembro del publico sugirió cultivos, muy adaptados a las zonas mediterráneas (cultivos hortícolas, algarrobos, etc).

Hoy he visitado por razones laborales una de estas zonas buffer (les adjunto imágenes) del Parc de la Serralada de Marina.

Valldepera Tiana

Valldepera Tiana

Había frecuentado mucho esta zona en los años 1999 - 2000, les puedo asegurar que estaban toda plantada de viñedos. Hoy, la mayoría de los viñedos han sido abandonados.

No se las razones particulares que han provocado el abandono del cultivo de la viña, pero seguro que entre ellas hay la poca rentabilidad de la agricultura.

A partir de este hecho se me ocurren ciertas reflexiones y preguntas.

¿Hay un mínimo de ingresos que garantice la supervivencia de los agricultures? Estamos hablando de agricultores profesionales, es decir que amortizan sus medios de producción, que pagan sus seguros sociales, que pagan sus impuestos, que si contratan a personal estos reciben un sueldo dentro del convenio agrícola. ¿Qué cultivos pueden garantizar una producción que permita al agricultor obtener un sueldo mínimo? ¿Qué superficie agrícola es necesaria?

Si no se dispone de esta superficie mínima para llevar a cabo cultivos al aire libre. ¿Se admitirían invernaderos? ¿Qué superficie?. 

Otro tema es la ganadería. ¿Se acepta la ganadería? He visitado pequeñas explotaciones ganaderas en Francia y Suiza, situadas en zonas periurbanas que se dedican a la cría de animales, ya sean aves de corral, cerdos y vacuno de carne. Las dos disponían de matadero propio y comercializaban ellos mismo su producción ¿Sería admitida una explotación ganadera de pequeñas dimensiones y el matadero?

Otra de las vías para garantizar la supervivencia de estas explotaciones agrícolas es ofrecer valor añadido a la producción. Alguna de las estrategias puede pasar por la pequeña industria agroalimentaria. Como pasa con el tema de la ganadería, ¿Se admitiría esta pequeña agroindustria?

Y para finalizar, ¿Y las actividades complementarias con la actividad agrícola?. La ubicación de estas explotaciones cerca de las ciudades es el marco idóneo para que el agricultor ofrezca actividades no relacionadas con la agricultura (ocio, educación, cultura, ....) ¿Se admiten este tipo de actividades? ¿Y las instalaciones que se precisan para ofrecer estas actividades?

Demasiadas preguntas ..., un tema para seguir reflexionando

Agricultura periurbana amb fins socials

Dins del projecte Europeu COST Action Urban Agriculture varem parlar de l'agricultura amb fins socials. L'agricultura amb fins socials és la que persegueix ocupar, formar i integrar a persones que es troben amb una situació de risc, ja sigui malalts o minusvàlids, aturats de llargs de durada o nouvinguts amb situació irregular.

En aquest cas l'agricultura en els espais periurbans ofereix un marc propici al trobar-se prop de nuclis de població, on malauradament hi un nombre més elevat de persones amb alguna de les problemàtiques descrites.

Hi ha iniciatives que formen i ocupen a persones amb un elevat grau de minusvalidesa, com és el cas de la Klosca, que mitjançant la producció ecològica d'ous dona feina a persones amb malalties mentals, que difícilment podrien dur a terme altres tipus de feines.

També hi ha iniciatives que pretenen formar, acollir i transmetre hàbits a les persones que han decidit venir a casa nostra en busca d'un futur millor.

Ahir a Badalona es va dur a terme una trobada, emmarcada dins l'aplec de l'agricultura urbana, on s'explicaven diferents iniciatives destinades a col·lectius de nouvinguts. Hi havia tres tipus d'iniciatives:

• Una iniciativa d'una ONG catalana, Kuwonku, que treballa directament en un país d'origen d'aquests nouvinguts, en aquest cas Gàmbia.
• Una iniciativa de Càritas Diocesanes, que treballa a Granollers mitjançant horts urbans dins un àmbit urbà.
• Dues iniciatives, una de Càritas Diocesanes a Manresa i l'altre de CEHDA a Badalona. Aquestes dues treballen en un àmbit periurbà i són dues explotacions agrícoles.

Vaig trobar molt interessants les explicacions de la ONG a Gàmbia. Les dificultats que s'havien trobat: agronòmiques  (climàtiques i edafològiques), els problemes sanitaris del ramats i les dificultats culturals, així com també els èxits obtinguts: increment de la producció agrícola, introducció de noves especies, construcció d'abeuradors pel bestiar, construcció de molins, d'una escola i d'un dispensari per a primeres necessitats. 

També varen resultar molt interessants les experiències de Granollers, Manresa i Badalona, on els principals objectius són integrar a les persones, formar-les en el món de l'agricultura i en el món laboral. 

Vaig trobar a faltar el tema econòmic o empresarial/ comercial en aquestes iniciatives. En aquest punt em sorgeixen dubtes:

L'agricultura urbana, entesa com a la producció dins la ciutat, pot ésser comercialitzada? Estem parlant d'espais que no esta previst el seu ús agrari dins l'ordenació territorial o el planejament urbà. Sovint els espais que ocupen han estat cedits gratuïtament a aquestes ONG's i reben fons públics o privats per aquest fi. No sé fins a quin punt la comercialització dels seus productes pot ser una competència amb els agricultors dels voltants de la ciutat.

L'altre tema són les iniciatives en els espais periurbans on aquestes ONG's, associacions, fundacions poden comprar/ llogar la terra amb igualtat de condicions que els agricultors del voltant i dedicar-se a la formació i a la producció agrícola i/o ramadera. L'ubicació en espais amb ús agrícola els permet poder acreditar-se com a productors ecològics/ de producció integrada o adherir-se al decret de cadena curta de comercialització de productes agraris. Ara bé també cal produir productes de qualitat que siguin capaços de seduir als co-ciutadans que viuen prop d'aquestes explotacions.

En aquest punt no sé quina és la millor formula per a la comercialització de la producció: els mercats de pagesos, les caixes de fruites i verdures o mitjançant les comunitats de suport a l'agricultura. 

Ara de ben segur que una producció de qualitat on hi ha un transfons social al darrera és una bona entrada per aconseguir atraure consumidors, que permetin aquestes iniciatives de dotar-se de fons propis i poder pagar un petit salari a les persones que reben formació.

15 dies desprès al Jardí de les ciències

Quinze dies desprès de les plantacions i sembres aquest és l'aspecte del Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona. (També ens ha ajudat la pluja i les temperatures baixes d'aquests dies).

Tarongina (Melissa officinalis)

Floració de la vinya (Vitis vinifera)

Llúpol (Humulus lupulus) 

Bleda rave sucrera (Beta vulgaris)

Calèndules (Calendula sp.) 

Mongetes amb la tavella morada (Phaseolus vulgaris)

Summertime - Jardí de les Ciències

After a warm and dry winter (December, January and February) and beginning of spring cold and wet (March), we have prepared the garden for spring and summer.

Planting Calendulas

He have planted: lemon balm (Melissa officinalis), parsley (Petroselinum crispum) and calendula (Calendula sp.). We have also sown beans (Phaesolus vulgaris) and pumpkins (Curcubita sp.).

Sowing beans and planting parsley

Personally I like beans with pods colors. The last year I bought beans with golden pods and purple pods in Sofia (Bulgaria).

Sowing purple beans and pumpkins

Watering parsley plants - Photo: Txell Pujol.

FAO has declared 2016 as International Year of pulses. We have talked about beans, peas, lentils, chickpeas, fava beans and soybeans and their importance for human and animal nutrition, for the climate, soil and fertility conservation. We have shown Catalonians landraces of beans (mongetes del ganxet i mongetes del carai) and Asturian landrace of bean (Faba Asturiana).

Planting lemon balm - Photo: R. Saez

Pulses

Many thanks to the Aloc's members who helped me, Roberto, Eva and Josep Maria,  Aida from Barcelona Metropolitan Council and Enric from Badalona City Council.

Xerrada del 12 de març 2015 a Badaterra.

Us deixo dues fotografies de la xerrada que vaig fer ahir al Badaterra sobre el paper de l'agricultura a les Ciutats.

Presentació per part de la Sra Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona. Foto: Francesc C.

Durant la xerrada. Foto: Francesc C.

Gràcies a tots.

El Paper de l'Agricultura a les Ciutats - Badaterra 2016

Acabada la presentació que faré a Badaterra, el proper dissabte dia 12 a les 19:00 a la Plaça Pompeu Fabra de Badalona.

Agricultura urbana a Brussel·les.

Més informació: http://www.badaterra.info/#!xerrades/ciab