dilluns, 21 de novembre de 2016

Jardí de les Ciències dos anys desprès - Un exemple d'agricultura dins les ciutats

Aquest any ha acabat el segon any del jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona.

Sembla que era ahir quant ens varem reunir els membres d'Aloc (Fernando, David, Josep Maria, Roberto, Helena i jo mateix) i varem fer una pluja d'idees respecte a un espai dins el parc de Ca l'Arnús.

Jardí de les ciències abril de 2015

De la combinació de l'agricultura i la tecnologia que hi ha associada a la transformació del productes agrícoles que habitualment consumim, va sortir el Jardí de les Ciències.
Plantant cereals (novembre 2016).

Els principals objectius eren:
  • Tornar a connectar l'agricultura amb els ciutadans de totes les edats 
  • Explicar la ciència associada a l'agricultura
  • Divulgar conreus que s'han dut a terme a Badalona
  • Oferir un espai per a dur a terme activitats educatives a tots els centres educatius que ho desitgin.
  • Ensenyar conreus que s'han tornat a posar en valor.

Varem exposar l'idea a l'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues administracions van veure de bon grat l'idea d'Aloc. 

Aleshores va començar un període de contactes i reunions amb els tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a redactar el projecte.

El 19 d'abril de 2015 varem inaugurar l'espai. En aquests dos anys hem realitzat més de 7 activitats a l'espai. Totes elles en diumenge i obertes a families. Crec que han estat un èxit amb més de 25 persones en cada activitat.
Detall del Jardí de les Ciències
Hem fet activitats específiques dedicades als cereals, les llegums (aprofitant que la FAO va declarar l'any 2016 any internacional de les llegums) i els sucres.

Exemples de llegums (cigrons, llenties, fesols, mongetes i soia).

 No només hem tingut èxits si no també fracassos o contratemps:
  • El mal funcionament dels blats de moro dins l'espai amb unes taxes de germinació molt baixes.
  • El furt de conreus per part d'altres usuaris del parc.



Plantant pastanagues

Com a reptes després d'aquests dos anys tenim:
  • Dotar de recursos al Jardí de les Ciències per oferir un programa educatiu obert a totes les escoles, anant més enllà d'un hort escolar.
  • Fer activitats educatives dirigides a un públic no familiar, que vagin més enllà de les feines de manteniment dels horts
  • Incorporar nous conreus atractius als ciutadans o que siguin del seu consum diari.
  • Incorporar altres espais del parc al jardí de les Ciències
  • Arribar a més ciutadans de Badalona i que es facin seu l'espai.  

Plantant aromàtiques
Voldria donar les gràcies als altres membres d'Aloc (Fernando, Roberto, Josep Maria, David, Helena i Eva) i als técnics de l'Ajuntament de Badalona i Àrea Metropolitana de Badalona (Enric Cahner, Aïda Girona i Jaume Fornés) que fan possible el funcionament de l'espai.


Flor de taperera.




dijous, 27 d’octubre de 2016

Espacios agrícolas como zonas buffer de espacios protegidos próximos a ciudades

Ayer por la tarde noche asistí a una de los conferencias que organiza la asociación  Els Verds de Badalona (http://ecobloc.blogspot.com.es/2016/10/el-pla-dusos-del-parc-de-la-serralada.html).

Se habló de los usos del parque de la Serralada de Marina y de los efectos que tiene los usuarios sobre el mismo y sobre sus valores naturales.

Para ponerles en contexto, el parque tiene unas 2000 ha, se encuentra muy cerca de la ciudad de Barcelona (Cataluña, España). Dos de los municipios (Badalona y Santa Coloma de Gramenet) que integran el parque suman una población de 335.948 habitantes. Estos municipios se caracterizan por estar muy densamente poblados, con mas de 10.000 habitantes por kilómetro cuadrado. Si sumamos que estos municipios disponen de poca superficie de parques urbanos hace que el parque sea muy visitado o frecuentado. 

La mayoría de les intervenciones describieron los problemas que ocasiona esta frecuentación en los valores que motivaron la protección de las mismas. Una de las intervenciones hablo de poner en valor las zonas próximas al parque, para que actúen como zona buffer. Entre las formas de poner en valor se hablo de la agricultura, cultivos de huerta, viña etc... Un miembro del publico sugirió cultivos, muy adaptados a las zonas mediterráneas (cultivos hortícolas, algarrobos, etc).

Hoy he visitado por razones laborales una de estas zonas buffer (les adjunto imágenes) del Parc de la Serralada de Marina.
Valldepera Tiana

Valldepera Tiana
Había frecuentado mucho esta zona en los años 1999 - 2000, les puedo asegurar que estaban toda plantada de viñedos. Hoy, la mayoría de los viñedos han sido abandonados.

No se las razones particulares que han provocado el abandono del cultivo de la viña, pero seguro que entre ellas hay la poca rentabilidad de la agricultura.

A partir de este hecho se me ocurren ciertas reflexiones y preguntas.

¿Hay un mínimo de ingresos que garantice la supervivencia de los agricultures? Estamos hablando de agricultores profesionales, es decir que amortizan sus medios de producción, que pagan sus seguros sociales, que pagan sus impuestos, que si contratan a personal estos reciben un sueldo dentro del convenio agrícola. ¿Qué cultivos pueden garantizar una producción que permita al agricultor obtener un sueldo mínimo? ¿Qué superficie agrícola es necesaria?

Si no se dispone de esta superficie mínima para llevar a cabo cultivos al aire libre. ¿Se admitirían invernaderos? ¿Qué superficie?. 

Otro tema es la ganadería. ¿Se acepta la ganadería? He visitado pequeñas explotaciones ganaderas en Francia y Suiza, situadas en zonas periurbanas que se dedican a la cría de animales, ya sean aves de corral, cerdos y vacuno de carne. Las dos disponían de matadero propio y comercializaban ellos mismo su producción ¿Sería admitida una explotación ganadera de pequeñas dimensiones y el matadero?

Otra de las vías para garantizar la supervivencia de estas explotaciones agrícolas es ofrecer valor añadido a la producción. Alguna de las estrategias puede pasar por la pequeña industria agroalimentaria. Como pasa con el tema de la ganadería, ¿Se admitiría esta pequeña agroindustria?

Y para finalizar, ¿Y las actividades complementarias con la actividad agrícola?. La ubicación de estas explotaciones cerca de las ciudades es el marco idóneo para que el agricultor ofrezca actividades no relacionadas con la agricultura (ocio, educación, cultura, ....) ¿Se admiten este tipo de actividades? ¿Y las instalaciones que se precisan para ofrecer estas actividades?

Demasiadas preguntas ..., un tema para seguir reflexionando






diumenge, 16 d’octubre de 2016

Agricultura periurbana amb fins socials

Dins del projecte Europeu COST Action Urban Agriculture varem parlar de l'agricultura amb fins socials. L'agricultura amb fins socials és la que persegueix ocupar, formar i integrar a persones que es troben amb una situació de risc, ja sigui malalts o minusvàlids, aturats de llargs de durada o nouvinguts amb situació irregular.
En aquest cas l'agricultura en els espais periurbans ofereix un marc propici al trobar-se prop de nuclis de població, on malauradament hi un nombre més elevat de persones amb alguna de les problemàtiques descrites.

Hi ha iniciatives que formen i ocupen a persones amb un elevat grau de minusvalidesa, com és el cas de la Klosca, que mitjançant la producció ecològica d'ous dona feina a persones amb malalties mentals, que difícilment podrien dur a terme altres tipus de feines.

També hi ha iniciatives que pretenen formar, acollir i transmetre hàbits a les persones que han decidit venir a casa nostra en busca d'un futur millor.

Ahir a Badalona es va dur a terme una trobada, emmarcada dins l'aplec de l'agricultura urbana, on s'explicaven diferents iniciatives destinades a col·lectius de nouvinguts. Hi havia tres tipus d'iniciatives:

  • Una iniciativa d'una ONG catalana, Kuwonku, que treballa directament en un país d'origen d'aquests nouvinguts, en aquest cas Gàmbia.
  • Una iniciativa de Càritas Diocesanes, que treballa a Granollers mitjançant horts urbans dins un àmbit urbà.
  • Dues iniciatives, una de Càritas Diocesanes a Manresa i l'altre de CEHDA a Badalona. Aquestes dues treballen en un àmbit periurbà i són dues explotacions agrícoles.
Vaig trobar molt interessants les explicacions de la ONG a Gàmbia. Les dificultats que s'havien trobat: agronòmiques  (climàtiques i edafològiques), els problemes sanitaris del ramats i les dificultats culturals, així com també els èxits obtinguts: increment de la producció agrícola, introducció de noves especies, construcció d'abeuradors pel bestiar, construcció de molins, d'una escola i d'un dispensari per a primeres necessitats. 
També varen resultar molt interessants les experiències de Granollers, Manresa i Badalona, on els principals objectius són integrar a les persones, formar-les en el món de l'agricultura i en el món laboral. 
Vaig trobar a faltar el tema econòmic o empresarial/ comercial en aquestes iniciatives. En aquest punt em sorgeixen dubtes:

L'agricultura urbana, entesa com a la producció dins la ciutat, pot ésser comercialitzada? Estem parlant d'espais que no esta previst el seu ús agrari dins l'ordenació territorial o el planejament urbà. Sovint els espais que ocupen han estat cedits gratuïtament a aquestes ONG's i reben fons públics o privats per aquest fi. No sé fins a quin punt la comercialització dels seus productes pot ser una competència amb els agricultors dels voltants de la ciutat.

L'altre tema són les iniciatives en els espais periurbans on aquestes ONG's, associacions, fundacions poden comprar/ llogar la terra amb igualtat de condicions que els agricultors del voltant i dedicar-se a la formació i a la producció agrícola i/o ramadera. L'ubicació en espais amb ús agrícola els permet poder acreditar-se com a productors ecològics/ de producció integrada o adherir-se al decret de cadena curta de comercialització de productes agraris. Ara bé també cal produir productes de qualitat que siguin capaços de seduir als co-ciutadans que viuen prop d'aquestes explotacions.
En aquest punt no sé quina és la millor formula per a la comercialització de la producció: els mercats de pagesos, les caixes de fruites i verdures o mitjançant les comunitats de suport a l'agricultura. 
Ara de ben segur que una producció de qualitat on hi ha un transfons social al darrera és una bona entrada per aconseguir atraure consumidors, que permetin aquestes iniciatives de dotar-se de fons propis i poder pagar un petit salari a les persones que reben formació.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Granjas en las ciudades o cerca de ellas

Hoy (10/10/2016) leo en la edición impresa de la La Vanguardia un articulo escrito por David Guerrero, sobre el papel de los rebaños en las ciudades. El articulo se ilustra con una foto de un pastor con un rebaño de ovejas con skyline de Barcelona (España, Cataluña) al fondo.

Esta imagen me ha recordado esta fotografía tomada por mi mismo, hace un par de años, en el Campus de la Universidad de Lausanne (Suiza).



Pastoreo en el Campus de la Universidad de Lausanne (Suiza)
En ella se ve un pequeño rebaño de ovejas pastando en uno de los taludes de la infraestructura que da acceso a la Universidad de Lausanne.

Siempre he visto con buenos ojos el papel de la ganadería en los espacios periurbanos, no sólo de la ganadería semi-extensiva (ovejas y cabras) si no también el de pequeñas explotaciones de aves de corral (de menos de 5000 aves) o cunículas y si me apuran de pequeñas explotaciones porcinas, donde los cerdos sean criados de forma ecológica. La ganadería puede ser un buen complemento económico para las explotaciones agrícolas periurbanas. 

En el articulo de la Vanguardia se citan los servicios que ofrecen estos rebaños semi-extensivos: De mantenimiento del paisaje y de gestión de las zonas forestales (bosques, arbustos y pastos) especialmente importante en la prevención de los incendios forestales, y si me permiten añadiría la preservación de caminos agropecuarios que históricamente se utilizaban para la trashumancia.
Pequeña explotación ecológica de cerdos (60 animales) en la área de Ginebra (Suiza).
Por lo tanto estaremos de acuerdo que estos rebaños por su papel en el paisaje generan beneficios a todos los ciudadanos.

Ahora bien, una explotación ganadera semi-intensiva precisa de un corral para que las ovejas permanezcan unas 8 horas al día (las nocturnas). Este corral debe estar provisto de agua y cumplir con las normativas de bienestar animal. 

En este punto estos beneficios empiezan a chocar con la legislación urbanística. Muchos Ayuntamientos prohíben la instalación de granjas a menos de 500 o 1000 metros de núcleo urbano, alguna legislación sectorial, como la del porcino por ejemplo, prohíbe la construcción de granjas en franjas de 25 m a 100 m de vías de comunicación (por temas de sanidad animal). También hay ayuntamientos periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona que directamente no permiten la instalación de granjas en su termino municipal.

Explotación lechera periurbana en el Parque Agrario de Milán (Itália).

El tema de la tramitación urbanística se puede complicar si estos ganaderos por razones de oportunidad deciden dar un paso mas e instalar pequeños mataderos y salas de despiece, en el caso de aves o conejos, instalaciones para la elaboración de productos lácteos (quesos o yogures) en el caso de los rebaños ovinos y caprinos o elaboración de alimentos cocinados o precocinados.

Por estos es importante garantizar la viabilidad económica de estas explotaciones agrícolas periurbanas par que éstas nos ayuden en la gestión del territorio.



dijous, 29 de setembre de 2016

L'Agricultura Urbana Oblidada

La literatura quant tracta de l'agricultura urbana o periurbana sovint es refereix a una agricultura productora d'aliments.  I què succeeix amb l'agricultura que produeix productes no alimentaris *?
Recordo en una reunió del projecte Europeu Cost Action Urban Agricultura, quant tots teniem clars els principals tipus de l'agricultura urbana (dins la ciutat) i de les principals tipologies d'agricultura periurbana (al voltant de la ciutat). Em va donar la sensació que ens centràvem només en l'agricultura o ramaderia que produeix aliments (fruites, verdures, vi, llet, formatge, ous ....), i vaig preguntar i planta ornamental (flor tallada i la planta en test)?. Els altres membres del grup em van mirar amb cara "ostres no, una altra tipologia no". Crec que fins i tot algú em va dir que era molt complicat relacionar la flor tallada amb els ciutadans que tenia a prop. Vaig veure que el meu suggeriment no era massa acceptat i hi vaig desistir.

Explotació de planta ornamental - Teià (Maresme).

Ara bé, reflexionant una mica, no era tan descabellat. La producció de planta ornamental sovint respon a una millora tècnica de la producció hortícola. Els avis i besavis de molts dels productors de planta ornamental de casa nostra, havien estat productors verdures. Segur que aquest canvi es deu a tenir un nombre important de consumidors disposats a comprar plantes o flors prop de les seves explotacions. El exemple més clar el tenim al Maresme. De ben segurs que en els seus inicis, la producció de planta ornamental era venuda directament a la ciutat de Barcelona (suposo que aquest deu ser l'origen de la Rambla de les Flors). Per tant hi ha una forta relació, com a mínim històrica, amb la ciutat que els envolta.
Roses tallades tipus vintage.

Tampoc tinc tant clar que actualment no hi hagi una relació directa del productor amb comprador final. Sovint els clients d'aquestes explotacions de planta ornamental són els nostres floristes. Als quals comprem flors, rams, plantes en test ... Per tant entre productor i consumidor final només hi ha un intermediari. En podríem dir una circuït curt o una cadena curta?


Rosa vermella

Sovint aquest tipus d'agricultura no té massa bona premsa entre les persones que tracten temes relacionats amb l'agricultura urbana i periurbana. Aquest menysteniment es pot deure a:

  • Ser sovint conreus sota hivernacle?
  • Fer servir fertirrigació?
  • Dur-se a terme mitjançat conreus fora sòl?
  • Fer servir agro-químics?


Ara no oblidem que:

  • És una agricultura tecnificada (fertirrigació i clima) i que precisa de mà d'obra qualificada.
  • Acostumen a ser eficients en l'ús de l'aigua i més si recirculen la solució nutritiva.
  • Tenen un impacte econòmic. Com a exemple una explotació de 2 ha de planta ornamental dona feina a 7 persones tot l'any.
  • Intenta cada cop fer servir menys pesticides i recorre a productes autoritzats per la producció integrada.
Conreu fora - sòl de flor tallada
Potser és molt demanar que per Sant Jordi comprem roses produïdes a Catalunya, ja que segur la demanda supera a l'oferta. Però si que ens hauriem d'acostumar, com fem amb els altres productes agrícoles alimentaris, a consumir planta ornamental produïda a casa nostra.


*Vull deixar clar que no em refereixo a conreus energètics