dijous, 19 de gener de 2017

Agricultura al turó de l'Enric de Badalona

Parlar d’agricultura i ciutat no és fàcil, sembla que siguin dues paraules antònimes. I no ha estat sempre així, de ben segur que els romans no haguessin fundat Baetulo, si aquesta no s’hagués trobat en terrenys fèrtils i amb disponibilitat d’aigua. La xarxa de rambles i rieres que baixen de la Serralada Litoral fins al mar, garanteixen sols al·luvials, profunds, planers i amb d’aigua.

La millora en els mitjans de transport, la preservació dels aliments i el sorgiment d’altres activitats econòmiques, com ara l’industria, el comerç i els serveis, amb un rendiment econòmic més gran, han allunyat l’activitat agrícola de les nostres ciutats. Badalona no és aliena a aquest fenomen, hem passat de les 1.125 ha. de 1945 a les 4 ha. del 2015, segons les estadístiques de Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. La manca de viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles, la necessitat de sòl per altres usos (habitatges, industria, comerç e infraestructures) i la manca de voluntat política i social, estan darrera d’aquest fet.
Fotografia aèria de 1956. Font: ICC.

Tots tenim en ment que el patrimoni cultural de la nostra ciutat esta format per d’edificis (les Termes Romanes, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra...), per obres d’art (La venus de Baetulo, les obres pictòriques d’Eduard Fló o de Joaquim Torrents-Lladó...) o per bens immaterials (La Processó del Silenci, els Gegants de la ciutat, la Cremada del Dimoni...), però sovint oblidem els paisatges agrícoles formats pels conreus i per les infraestructures agràries (camins, marges, recs...).


Al turó de l’Enric, tot i que l’activitat agrícola va desaparèixer entre els anys 50 i 60 del segle passat si atenem a les imatges aèries del 1956 i de 1967 (totes elles disponibles a la pàgina web de l’institut cartogràfic de Catalunya), encara es preserven certs vestigis de marges agrícoles que devien permetre el conreu de la vinya.

Aquests margues es troben a la vessant oest del turó, tal i com es pot veure a les fotografies aèries anteriorment mostrades.

No ens pensem que l’agricultura que es podria dur a terme en aquestes feixes sigui una agricultura productiva. Les dimensions de l’espai, la dificultat de mecanització i la manca d’aigua fàcilment disponible serien uns obstacles per aquest fi. Per tant estaríem parlant d’una agricultura amb una finalitat no productiva amb objectius socials, educatius o paisatgístics.
Fotografia aèria de 2015. Font: ICC.

Si l’espai s’integra, finalment, dins un parc urbà fora bo recuperar aquestes feixes amb conreus de secà de la zona com ara les vinyes, els garrofers, les oliveres, els ametllers, els magraners... Ja que recuperem un paisatge que era dominant a la ciutat fins els anys 50 del segle passat. També pot ser una forma de tornar a connectar la ciutadania amb l’agricultura i servir d’espai educatiu a les escoles que es trobem prop del turó de l’Enric i el Torrent de la Font. 

Algú li pot semblar estrany utilitzar l’agricultura en parcs urbans. però comença a ser una practica habitual en nombrosos parcs d’arreu d’Europa com ara: el Karls Garten de Viena (Austria), el Kensington Garden de Londres (Regne Unit) o sense anar molt lluny el Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei – Arnús de Badalona.
Plantant cereals al Jardí de les ciències del Parc de Ca l'Arnús (Badalona). Font: X. Recasens
Per tant tornar a conrear aquestes feixes pot ser una oportunitat per la ciutat, no tan sols des del punt paisatgístic sinó també des del punt de vista social o educatiu, tot depenent de la gestió que finalment es faci.


   

divendres, 23 de desembre de 2016

Nadal, Navidad, Christmas, Noël, Natale

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2017

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2017

MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2017

JOYEUSES FÊTES

BOUN NATALE

FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.

Acer monspessulanum

diumenge, 18 de desembre de 2016

Agricultura urbana i planejament urbanístic

El planejament urbanístic que regula l'Àrea Metropolitana, Pla General Metropolità; s'està reformant. Potser ja era hora que una norma de l'any 1976 amb moltes reformes i modificacions parcials, es revisi de nou. Amb  quaranta anys la nostra societat ha canviat molt, i també les prioritats de finals dels anys 70 del segle XX no són les mateixes que les actuals. 

Exemple d'agricultura urbana a Badalona
S'han creat diverses taules, una per cada un dels àmbits que aquesta norma regularà. La taula que  porta com a títol El Paisatge de la Metropolis Ecologia, Lleure i Producció, em van convidar a assistir puntualment a les dues sessions que tractaven de l'agricultura en els espais urbans i periurbans.

Durant les dues sessions es van fan fer diferents exposicions, aquestes versaven sobre:
  • Quin és el model d'agricultura que volem, 
  • L'implantació de food policies, 
  • Els serveis ecosistèmics de l'agricultura
  • L'agricultura amb finalitat social
  • Les relacions que genera l'agricultura amb l'espai urbà
  • Exemples de l'espai agrari metropolità
  • Recuperació de les Hortes Termals de Caldes Montbui.
Potser vaig trobar a faltar com a enginyer agrònom que al parlar del Serveis Ecosistèmics es dues a terme una valoració de tots els serveis que aquesta ens ofereix (serveis de provisió, serveis de regulació, serveis d'hàbitats i serveis culturals).

De totes les frases que es van dir, potser em quedo amb aquesta: "S'ha de facilitar l'activitat agrícola de la mateixa manera que ho fem amb l'activitat industrial. S'ha de mantenir el recurs, facilitar l'activitat i recuperar sòl ...".


dilluns, 21 de novembre de 2016

Jardí de les Ciències dos anys desprès - Un exemple d'agricultura dins les ciutats

Aquest any ha acabat el segon any del jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona.

Sembla que era ahir quant ens varem reunir els membres d'Aloc (Fernando, David, Josep Maria, Roberto, Helena i jo mateix) i varem fer una pluja d'idees respecte a un espai dins el parc de Ca l'Arnús.

Jardí de les ciències abril de 2015

De la combinació de l'agricultura i la tecnologia que hi ha associada a la transformació del productes agrícoles que habitualment consumim, va sortir el Jardí de les Ciències.
Plantant cereals (novembre 2016).

Els principals objectius eren:
  • Tornar a connectar l'agricultura amb els ciutadans de totes les edats 
  • Explicar la ciència associada a l'agricultura
  • Divulgar conreus que s'han dut a terme a Badalona
  • Oferir un espai per a dur a terme activitats educatives a tots els centres educatius que ho desitgin.
  • Ensenyar conreus que s'han tornat a posar en valor.

Varem exposar l'idea a l'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues administracions van veure de bon grat l'idea d'Aloc. 

Aleshores va començar un període de contactes i reunions amb els tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a redactar el projecte.

El 19 d'abril de 2015 varem inaugurar l'espai. En aquests dos anys hem realitzat més de 7 activitats a l'espai. Totes elles en diumenge i obertes a families. Crec que han estat un èxit amb més de 25 persones en cada activitat.
Detall del Jardí de les Ciències
Hem fet activitats específiques dedicades als cereals, les llegums (aprofitant que la FAO va declarar l'any 2016 any internacional de les llegums) i els sucres.

Exemples de llegums (cigrons, llenties, fesols, mongetes i soia).

 No només hem tingut èxits si no també fracassos o contratemps:
  • El mal funcionament dels blats de moro dins l'espai amb unes taxes de germinació molt baixes.
  • El furt de conreus per part d'altres usuaris del parc.



Plantant pastanagues

Com a reptes després d'aquests dos anys tenim:
  • Dotar de recursos al Jardí de les Ciències per oferir un programa educatiu obert a totes les escoles, anant més enllà d'un hort escolar.
  • Fer activitats educatives dirigides a un públic no familiar, que vagin més enllà de les feines de manteniment dels horts
  • Incorporar nous conreus atractius als ciutadans o que siguin del seu consum diari.
  • Incorporar altres espais del parc al jardí de les Ciències
  • Arribar a més ciutadans de Badalona i que es facin seu l'espai.  

Plantant aromàtiques
Voldria donar les gràcies als altres membres d'Aloc (Fernando, Roberto, Josep Maria, David, Helena i Eva) i als técnics de l'Ajuntament de Badalona i Àrea Metropolitana de Badalona (Enric Cahner, Aïda Girona i Jaume Fornés) que fan possible el funcionament de l'espai.


Flor de taperera.