diumenge, 16 d’octubre de 2016

Agricultura periurbana amb fins socials

Dins del projecte Europeu COST Action Urban Agriculture varem parlar de l'agricultura amb fins socials. L'agricultura amb fins socials és la que persegueix ocupar, formar i integrar a persones que es troben amb una situació de risc, ja sigui malalts o minusvàlids, aturats de llargs de durada o nouvinguts amb situació irregular.
En aquest cas l'agricultura en els espais periurbans ofereix un marc propici al trobar-se prop de nuclis de població, on malauradament hi un nombre més elevat de persones amb alguna de les problemàtiques descrites.

Hi ha iniciatives que formen i ocupen a persones amb un elevat grau de minusvalidesa, com és el cas de la Klosca, que mitjançant la producció ecològica d'ous dona feina a persones amb malalties mentals, que difícilment podrien dur a terme altres tipus de feines.

També hi ha iniciatives que pretenen formar, acollir i transmetre hàbits a les persones que han decidit venir a casa nostra en busca d'un futur millor.

Ahir a Badalona es va dur a terme una trobada, emmarcada dins l'aplec de l'agricultura urbana, on s'explicaven diferents iniciatives destinades a col·lectius de nouvinguts. Hi havia tres tipus d'iniciatives:

  • Una iniciativa d'una ONG catalana, Kuwonku, que treballa directament en un país d'origen d'aquests nouvinguts, en aquest cas Gàmbia.
  • Una iniciativa de Càritas Diocesanes, que treballa a Granollers mitjançant horts urbans dins un àmbit urbà.
  • Dues iniciatives, una de Càritas Diocesanes a Manresa i l'altre de CEHDA a Badalona. Aquestes dues treballen en un àmbit periurbà i són dues explotacions agrícoles.
Vaig trobar molt interessants les explicacions de la ONG a Gàmbia. Les dificultats que s'havien trobat: agronòmiques  (climàtiques i edafològiques), els problemes sanitaris del ramats i les dificultats culturals, així com també els èxits obtinguts: increment de la producció agrícola, introducció de noves especies, construcció d'abeuradors pel bestiar, construcció de molins, d'una escola i d'un dispensari per a primeres necessitats. 
També varen resultar molt interessants les experiències de Granollers, Manresa i Badalona, on els principals objectius són integrar a les persones, formar-les en el món de l'agricultura i en el món laboral. 
Vaig trobar a faltar el tema econòmic o empresarial/ comercial en aquestes iniciatives. En aquest punt em sorgeixen dubtes:

L'agricultura urbana, entesa com a la producció dins la ciutat, pot ésser comercialitzada? Estem parlant d'espais que no esta previst el seu ús agrari dins l'ordenació territorial o el planejament urbà. Sovint els espais que ocupen han estat cedits gratuïtament a aquestes ONG's i reben fons públics o privats per aquest fi. No sé fins a quin punt la comercialització dels seus productes pot ser una competència amb els agricultors dels voltants de la ciutat.

L'altre tema són les iniciatives en els espais periurbans on aquestes ONG's, associacions, fundacions poden comprar/ llogar la terra amb igualtat de condicions que els agricultors del voltant i dedicar-se a la formació i a la producció agrícola i/o ramadera. L'ubicació en espais amb ús agrícola els permet poder acreditar-se com a productors ecològics/ de producció integrada o adherir-se al decret de cadena curta de comercialització de productes agraris. Ara bé també cal produir productes de qualitat que siguin capaços de seduir als co-ciutadans que viuen prop d'aquestes explotacions.
En aquest punt no sé quina és la millor formula per a la comercialització de la producció: els mercats de pagesos, les caixes de fruites i verdures o mitjançant les comunitats de suport a l'agricultura. 
Ara de ben segur que una producció de qualitat on hi ha un transfons social al darrera és una bona entrada per aconseguir atraure consumidors, que permetin aquestes iniciatives de dotar-se de fons propis i poder pagar un petit salari a les persones que reben formació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada