dilluns, 25 de setembre del 2017

Preparando el Jardí de les Ciències para el Otoño

El pasado domingo preparamos el Jardín de les Ciències del Parque de Can Solei y Ca l'Arnús de Badalona para el otoño.


Actividad en el Jardí de les Ciències. Foto: F. Carceller.
Es cierto que este año el calendario nos ha programado la actividad el segundo día de otoño, lo que ha dificultado las especies a plantar. Aún en las huertas cerca de Badalona encontramos cultivos de verano como son el tomate, las judías, pimientos ... etc.

En estas actividades desde ALOC, intentamos por una parte atraer al público infantil, que lo que más les gusta es plantar y sobretodo regar, y por el otro divulgar a padres o personas mayores que se incorporan a la actividad sobre los cultivos de otoño o sobre las especies que plantamos.

En la pasada actividad plantamos: 

  • Habas
  • Rábanos
  • Rúcula

Y aproveche para hablar de los calçot, ya que estamos en la época de plantación. El calçot es un ejemplo de una hortaliza (no deja de ser una cebolla tierna) que ha pasado de tener un consumo local a tener un consumo en toda Cataluña. La forma de cocinarse sobre la llama de sarmientos y al aire libre los hace muy propensos a que se consuman en familia o en grupos de amigos.

Plantación de calçots en Teià. Foto: X. Recasens.


Más información sobre los calçots: IGP Calçots

dimecres, 6 de setembre del 2017

Mel a les ciutats

Avui he rebut un mail que al principi no he entès (esta en alemany). Parla de l'or i sortien imatges d'unes abelles i de mel. He pensat segur que relaciona el color daurat de segons quines mels amb el color de l'or. He seguit llegit fins que he entès Prater, un conegut parc públic de la ciutat de Viena (Àustria). Aleshores he fet servir el traductor google per confirmar el que començava a sospitar. La casa de la moneda d'Àustria ven la mel d'uns eixams que té a les seves instal·lacions del centre de Viena a Heumarkt. 

Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.


Eixams a la ciutat de Lausanne (Suïssa). Foto: Xavier Recasens
Fins i tot recordo que en un programa sobre gastronomia de Rachel Khoo (gastrònoma i cuinera anglesa) parla de producció de mel en un terrat d'un edifici emblemàtic de la ciutat de Paris.

Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/

La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.

També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.
Eixam de disseny en un parc de Brussel·les (Bèlgica). Foto: Xavier Recasens 
Aquest augment de les plantes amb flor, no només atrauria abelles si no altres insectes com papallones i a tot un conjunt de fauna insectívora. Tot plegat faria incrementar la biodiversitat de les nostres ciutats.

Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.

divendres, 4 d’agost del 2017

Ejemplos de Agricultura Urbana en Montreal, Londres y Andorra la Vella

Familiares y amigos me han enviado fotos de agricultura urbana.

Jardin communautaire Sainte - Catherine en Montreal (Canadá).


Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal)

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal).
Información de los huertos comunitarios de la ciudad de Montreal:  http://www1.ville.montreal.qc.ca/banque311/node/1289

Ejemplo de huertos urbanos en el Royal Botanic Kew Gardens de Londres (Fotos: Lluis Recasens).





Más información del kitchen garden de los Kew gardens: https://www.kew.org/kew-gardens/attractions/kitchen-garden.

Huertos urbanos en el Rec del Solà en Andorra la Vella (Principado de Andorra).

Foto del huerto con la ciudad de Andorra la Vella al fondo (Foto: Josep David Pol)

diumenge, 16 de juliol del 2017

"Ens dona molt pocs diners" - L'agricultura periurbana

Fa poc parlava amb un nou propietari d'una parcel·la agrícola d'un espai periurbà de la regió metropolitana de Barcelona.
Desconec per quin propòsit aquest nou propietari va comprar aquesta finca. Ara, per les impressions que he tret no hi ha al darrera dur cap mena d'activitat agrícola.

Actualment hi ha plantada vinya, la mestressa es queixava de que rebrien molts pocs diners pel raïm. Em va comentar que els hi pagarien 0,20 €/ kg de raïm. Segons les dades de preus percebuts pel pagès, el raïm per vinificació es va pagar durant el 2016 a 0,3853 €/ kg. A priori em va semblar que els hi pagaven molt poc pel raïm, però parlant amb ells, em van explicar que la finca la portava una bodega de la comarca. 

Reflexionant una mica més, sense ser un expert en viticultura, aquest any tenen una collita d'uns 3.000 kg/ha, això vol dir que rebran 600 €/ any (o aquest any). No sé quant han pagat per adquirir la finca, de ben segur que cap entitat bancaria els pagarà interessos pel capital que han invertit en la compra de la parcel·la.

Vista panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat 

Van acabar sentenciant de que potser desprès de la verema treuen la vinya ...

Com ja he comentat en aquest bloc, un dels principals problemes de les explotacions agrícoles periurbanes és la seva baixa rendibilitat. A més hem de tenir en compte que el cost d'oportunitat per l'ús de la terra en els espais periurbans és molt elevat. 

Com a plausibles solucions hi ha produir productes d'alta qualitat, diferenciats, dur a terme una transformació de la producció (activitats agro-industrials de tipus artesanal), oferir activitats relacionades amb l'activitat agrícola ...



dissabte, 1 de juliol del 2017

Urban allotment gardens complaint


An important newspaper in Catalonia has published a letter to editor related to urban allotment gardens Letter to editor (It is in Catalan).
Can Mestres Allotment garden - Barcelona (Catalonia, Spain).

The author complains that Barcelona city allotment gardens only accepted retired users (more than 65 years old). This role is discriminatory for citizens with less of 65 years old.

Polish allotment garden (Warsaw, Poland)


I had an interesting conversation about this topic with Miguel. He is working in Cascais Municipality (Portugal). He has the opinion that city allotment garden should be diverse as the society, not a ghetto for retired people or people with risk of social exclusion.

In my opinion these city allotment garden should be opened to retired people, of course, but young people, families, single parent families, immigrants and people with risk of social exclusion too.

Private allotment garden (Ljubljana, Slovenia)
I know a case of city allotment garden that it is opened to all society. This urban allotment garden is located in Tiana (Catalonia, Spain).

Tiana Allotment garden - Tiana (Catalonia, Spain)
I am sure that Barcelona city council only offers places for retired citizens, because Barcelona is a dense city with scarce number of places for urban allotment gardens localitation. 

If demand of urban allotment garden increase, the city councils  will change their roles.



divendres, 16 de juny del 2017

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)
Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)
También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.




dijous, 8 de juny del 2017

Aules d'Entorn Rural

Amb la meva faceta d'enginyer agrònom que exerceix la seva professió de forma lliberal, he rebut l'encàrrec de fer un projecte d'una aula d'entorn rural en una explotació situada en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental) .

Ramat al Parc Agrari del Baix Llobregat
A Catalunya les aules d'entorn rural es defineixen com una aplicació dins una explotació agrària en funcionament amb la finalitat de mostrar, als visitants les activitats agrícoles, ramades, forestals o de transformació de la producció agrària que es duen a terme.

Aquestes aules queden definides, a Catalunya, per la següent normativa:


  • Ordre del 16 de setembre 1992
  • Ordre ARP/ 38/ 2002, de 14 de febrer.

Sempre he defensat que una de les estratègies que tenen els agricultors és la diversificació de la seva producció cap a activitats no agrícoles però relacionades amb l'activitat agrícola. Aquesta opció de la diversificació si bé es valida per qualsevol explotació agrària de Catalunya, es fa més important en les explotacions periurbanes (o si es vol en un nou concepte de metropolitanes). 

Les explotacions periurbanes/ metropolitanes tenen com va avantatge la proximitat d'un gran nombre de potencials clients d'aquestes aules (escoles, instituts d'educació secundaria, escoles d'adults, etc).

L'administració Catalana té un registre d'aquestes explotacions, ara bé no he sabut trobar si aquest és públic. Hauria estat interessant veure quin és el nombre d'aules d'entorn rural a Catalunya i quantes es troben dins la Regió Metropolitana de Barcelona.

Buscant per internet he trobat:

  • Palau Tordera
  • Vallgorguina
  • Rubí
  • Sant Antoni de Vilamajor
  • Les Franqueses del Vallés
  • Lliçà de Munt.
Suposo que m'he deixat moltes altres Aules d'Entorn Rural.


dilluns, 22 de maig del 2017

Proyecto MADRE - Metropolitan Agriculture for Developing an Innovative Sustainaible and Responsible Economy

El pasado día 16 de mayo se hizo la primera reunión del grupo de  trabajo local (ámbito geográfico del Área Metropolitana de Barcelona / Región Metropolitana de Barcelona) del proyecto MADRE (Agricultura Metropolitana para el Desarrollo de una Economía Sostenible, Innovadora y Responsable).


Los objetivos de este proyecto son:

  • Mejorar la innovación en Agricultura Metropolitana y Periurbana en los países mediterráneos.
  • Identificar y evaluar los factores clave para el desarrollo económico, mediomabiental y social de la agricultura urbana.
  • Identificar a actores y conectar a actores representativos de agricultura urbana a nivel local y transnacional.

 Los partners son:

  • Medcities - Àrea Metropolitana de Barcelona (Barcelona)
  • Avitem - ANIMA (Marsella, Francia)
  • CHIEAM - MAIM (Montpelier, Francia)
  • Área Metropolitana de Bolonia (Italia)
  • Universidad Aristotle de Tesalónica  (Grecia)
  • Universidad de Agricultura de Tirana (Albania)
Parcelas agrícolas de la RMB por X. Recasens


Este proyecto no nace huérfano para la región Metropolitana de Barcelona. En la Escuela Superior de Agricultura de Barcelona - UPC de Castelldefels se llevó a cabo una reunión de trabajo del proyecto europeo COST Action Urban Agriculture Europe 12 - 15/03/2013. En esta reunión se invitaron a los principales actores del territorio y se hicieron visitas de campo a explotaciones agrarias y a huertos urbanos municipales.


La Región Metropolitana de Barcelona fue objeto de dos estancias de investigadores europeos:

A nivel de gobernanza se redacto la declaración de Barcelona:
La Region Metropolitana de Barcelona tiene un capitulo en el libro Urban Agriculture Europe, editado por Jovis (Berlin, 2016). 
  • Barcelona: Outstanding Agricultural Diversity in a Dense and Small Area por Luis Maldonado, Dr Oscar Alfranca, Sonia Callau, Dra  Giulia Giacché, Xavier Recasens y Dr Attila Toth.
Además ha sido objeto de una publicación en el Land Use Policy:
  • The Adaptation of Urban Farms to Cities: The Case of  the Alella Wine Region whitin the Barcelona Metropolitan Region por Xavier Recasens, Dr Oscar Alfranca y Luis Maldonado.







dimarts, 2 de maig del 2017

Educational Garden in a Public Park (Badalona)

The idea of this Educational Garden (Jardí de les Ciències) was born during a meeting of Aloc members (Helena, Roberto, David, Josep Maria, Fernando, Eva and me). We decided to create this space of agriculture inside a public park (Parc de Can Solei i Ca l'Arnús).

Last activity in Jardi de les Ciències (Badalona)
The main objectives of this garden are:
  • Connecting citizens with agriculture.
  • Show different crops that they had been cultivated in Badalona or that they had been related to Badalona's Industry.
  • Offering activities to families or all schools of Badalona or Barcelona Metropolitan Area.
With these ideas we presented our project to Badalona City Council and Barcelona Metropolitan Council. They accepted our idea and we began to work together. 

After several meetings, 19 of April 2015 we planted/ sowed our first crops (cash crops, vegetables, herbs, vines...). 

Activity with pupils in Ca L'Arnús Park
We have carried out more than 10 activities. More of 300 people (families with children or adults) have participated in these activities.

We have achieved these objectives:
  • Connecting people with agriculture: we offered activities related to cereals, pulses and crops to produce sugar and vegetables.
  • We offer an activity with Badalona's Museum to explain Cereals during the roman times.
We have not achieved to offer activities to schools, all schools not only one school (the space is a public park opened to the city).

Planting mints
Each activity needs time to be prepared, to look for plant material (seeds, cuttings ...), to be carried out, elaborate materials and control weekly the crops.

In my personal opinion (after 2 years of this initiative), these projects need a economical support. I do not know if they should be paid by public administration, by the schools or the citizens that they attend to the activities.

I was influenced by several projects of urban agriculture that I had seen in European cities (Malmö, Wien, Sofia, Brussels ...) during my participation in an European Project call COST Action Urban Agriculture Europe and COST Action Urban Allotment gardens.


dissabte, 8 d’abril del 2017

Roses per Sant Jordi - roses catalanes....

Es calcula que per Sant Jordi es venen uns 5 milions de roses a casa nostra. Ara si ens mirem les estadístiques del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, la superfície de rosa a Catalunya és de 2 ha. Com es poden imaginar totalment insuficient per satisfer la demanda de roses. La superfície de roses ha anat disminuint de les 8 ha. del any 2009 fins a les 2 ha d'avui. De ven segur de disposar de dades més antigues la superfície de rosa a Catalunya seria molt superior.

A Catalunya la principal zona productora de flor tallada i planta ornamental és el Maresme. Estem parlant d'una comarca periurbana, inclosa dins la Regió Metropolitana de Barcelona i alguns dels seus municipis dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Roses apunt de florir- Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens
D'on provenen les roses que comprem?  Doncs dels principals països productors que són Kenya, Colòmbia, Equador, Etiòpia ... Al parlar de flor tallada estem parlant d'un mercat global on les flors viatge de continent en continent fins arribar a casa nostra.  Si ens mirem les dades de Mercabana-Flor, el 60 % de les roses que varen passar pel mercat durant el mes d'Abril del 2016, provenien de Colòmbia, el 17 % d'Holanda  i només el 6 % de l'Estat espanyol. Dins les roses classificades com a nacionals només el 75 % són roses produïdes a Catalunya. Per tant una de cada 22 roses venudes varen ser catalanes. 
Succeeix el mateix en el món del llibre?  No parlo només de llibres escrit en català també em refereixo a llibres editats a Catalunya.

Flors collides abans de la classificació. Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens
Cada cop hi ha més tendència a comprar productes agrícoles produïts pel seu origen, ja sigui amb una distinció geogràfica (Denominacions d'origen, distincions geogràfiques protegides...), ja sigui espanyols, catalans o fins i tot  productes agraris produïts localment. Comprar productes nacionals té com a garantia ajudar al nostre sector primari i que es compleix una legislació sectorial, ambiental i laboral. 

Hi ha una extensa literatura que descriu les condicions laborals dels treballadors agraris dels principals països productors de flor tallada. Si bé es cert que arreu del món existeixen certificadores que garanteixen que els productors inscrits compleixen uns mínims en condicions laborals, ambientals i de seguretat i salut en el treball.
Roses tallada. Teià (Maresme). Foto: X. Recasens
Potser que aquest any per Sant Jordi fen un acte de país i no només comprem llibres escrits en català si no també roses catalanes.






divendres, 31 de març del 2017

dimarts, 28 de març del 2017

Espacios a la espera ...

Hoy hablando con un propietario de una finca agrícola cercana a la ciudad de Barcelona (Cataluña, España), me ha venido a la mente una definición de los espacios periurbanos que usó el arquitecto Xabier Eizaguire "son espacios a la espera de futuras transformaciones urbanas...".

Yo creo y defiendo la importancia que tiene el buen mantenimiento de estos espacios suburbanos y de los múltiples beneficios que aportan al conjunto de los ciudadanos. Aspectos como una buena gestión forestal y la viabilidad económica de las explotaciones agrícolas, presentes en estos espacios, son indispensables para el su buen funcionamiento.

También es cierto que el continuo urbano en muchas zonas que rodean Barcelona cada vez es más marcado. También es cierto que la poca viabilidad económica de muchas explotaciones agrícolas hacen que estas se abandonen, y que los agricultores trabajen en otros sectores de la economía.
Campo de perejil en Tiana (Maresme). Foto; X. Recasens
Como ya les comenté en otra entrada en este blog, sobre las directrices que seguirán los técnicos que redactan el Plan Director Urbanístico del Área Metropolitana de Barcelona. Estos piensan mantener las superficie agrícola, facilitar la actividad y recuperar el suelo.

La realidad es tozuda y no olvidemos que el gobierno de la Generalitat de Catalunya estuvo a punto de sacrificar un espacio agrícola periurbano para la construcción de un complejo turístico y lúdico. 

Espero en unos años volver a escribir una entrada en este blog para confirmar que las expectativas del nuevo propietario agrícola no se han cumplido.


diumenge, 19 de març del 2017

Tot parlant de Malmö (Suècia)

Aquesta setmana vaig veure al'atzar un capítol del programa "La Cuina Nòrdica de Tareq Taylor" pel canal Esport 3.  En aquest episodi el cuiner conductor del documental parlava de l'agricultura urbana de la ciutat de Malmö.

Fa anys vaig tenir la possibilitat de visitar la ciutat de Malmö tot fent un curs de doctorat que tractava precisament de l'agricultura urbana amb finalitats no comercials.

L'agricultura dins les ciutats del primer món es pot considerar que no té finalitats productives. Aquesta agricultura té altres objectius que s'aconsegueixen tot conreant verdures dins les ciutats.
Jardí comunitari Malmö. Foto: Xavier Recasens


La ciutat de Malmö té una important immigració de persones de fora de Suècia, principalment de països balcànics, Grècia i del pròxim Orient. Aquesta diversitat, sovint  concentrada en barris, fa que no hi hagi contacte entre ells. Problemes culturals, lingüístics i perquè no dir-ho climàtics no afavoreix que s'estableixin relacions socials entre els veïns.

L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.

Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais. 

Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat  en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).

Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.

La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.


Slottstradgarden
Sense saber-ho, ara ho he vist, vaig dinar en el Restaurant del Tareq Taylor, situat en el parc de  Slottstradgarden.




diumenge, 19 de febrer del 2017

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.
En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.
La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.
La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.
También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.
Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.
La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.
Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción
Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.
Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.
Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:
¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

dilluns, 13 de febrer del 2017

Conferència: ''Activitat econòmica al voltant de les ciutats. El cas de l'agricultura periurbana''

El proper 2 de març a les 19:00 hi haurà una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya on parlarem de l'Agricultura en els Espais periurbans amb la participiació de dues empreses agrícoles situades al Maresme i al Baix Llobregat.

Alta Alella dedicada al món del vi, situada a Tiana, Maresme.

Can Perol dedicada a la producció i distribució d'aliments ecològics, situada a Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat. 

Més informació:Conferència

dissabte, 4 de febrer del 2017

Differentiation strategy in urban agriculture - Edible Flowers

One of the strategies used by the urban farmers is differentiated their products. They produce organic or biodynamic food, traditional food, land-races, food adapted to our multicultural cities ...

Teià (Maresme, Catalonia) - X. Recasens
Today I have visited a small farm holding that produce edible flowers, different germinated and mini vegetables. Nowadays there are boom of gastronomy in Barcelona and Catalonia and the chefs want to innovate their dishes with colours, textures and different flavours.
Borage flowers - X. Recasens
This farm produce a huge variety of flowers to supply the demand of these food. More than 30 spices (Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris, Lavandula sp, Tropaeolum majus,  Eruca vesicaria, Brassica sp, Borrago officinalis, Brassica campestris, Calendula officinalis, Allium sativum, Allium cepa, Beta vulgaris, Raphanus sativus, Vicia faba...) are grown. It is a paradise of agro-biodiversity.


Broccoli flowers - X. Recasens
Flowers are cultivated using natural farming, based by  Masanobu Fukuoka systems.


Mustard, red cabbage and radish germinated - X. Recasens.
I have tasted arugula flowers, broccoli flowers, mustard germinated and red cabbage germinated.

For further information: http://www.ribasmares.com/

dijous, 19 de gener del 2017

Agricultura al turó de l'Enric de Badalona

Parlar d’agricultura i ciutat no és fàcil, sembla que siguin dues paraules antònimes. I no ha estat sempre així, de ben segur que els romans no haguessin fundat Baetulo, si aquesta no s’hagués trobat en terrenys fèrtils i amb disponibilitat d’aigua. La xarxa de rambles i rieres que baixen de la Serralada Litoral fins al mar, garanteixen sols al·luvials, profunds, planers i amb d’aigua.

La millora en els mitjans de transport, la preservació dels aliments i el sorgiment d’altres activitats econòmiques, com ara l’industria, el comerç i els serveis, amb un rendiment econòmic més gran, han allunyat l’activitat agrícola de les nostres ciutats. Badalona no és aliena a aquest fenomen, hem passat de les 1.125 ha. de 1945 a les 4 ha. del 2015, segons les estadístiques de Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. La manca de viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles, la necessitat de sòl per altres usos (habitatges, industria, comerç e infraestructures) i la manca de voluntat política i social, estan darrera d’aquest fet.
Fotografia aèria de 1956. Font: ICC.

Tots tenim en ment que el patrimoni cultural de la nostra ciutat esta format per d’edificis (les Termes Romanes, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra...), per obres d’art (La venus de Baetulo, les obres pictòriques d’Eduard Fló o de Joaquim Torrents-Lladó...) o per bens immaterials (La Processó del Silenci, els Gegants de la ciutat, la Cremada del Dimoni...), però sovint oblidem els paisatges agrícoles formats pels conreus i per les infraestructures agràries (camins, marges, recs...).


Al turó de l’Enric, tot i que l’activitat agrícola va desaparèixer entre els anys 50 i 60 del segle passat si atenem a les imatges aèries del 1956 i de 1967 (totes elles disponibles a la pàgina web de l’institut cartogràfic de Catalunya), encara es preserven certs vestigis de marges agrícoles que devien permetre el conreu de la vinya.

Aquests marges es troben a la vessant oest del turó, tal i com es pot veure a les fotografies aèries anteriorment mostrades.

No ens pensem que l’agricultura que es podria dur a terme en aquestes feixes sigui una agricultura productiva. Les dimensions de l’espai, la dificultat de mecanització i la manca d’aigua fàcilment disponible serien uns obstacles per aquest fi. Per tant estaríem parlant d’una agricultura amb una finalitat no productiva amb objectius socials, educatius o paisatgístics.
Fotografia aèria de 2015. Font: ICC.

Si l’espai s’integra, finalment, dins un parc urbà fora bo recuperar aquestes feixes amb conreus de secà de la zona com ara les vinyes, els garrofers, les oliveres, els ametllers, els magraners... Ja que recuperem un paisatge que era dominant a la ciutat fins els anys 50 del segle passat. També pot ser una forma de tornar a connectar la ciutadania amb l’agricultura i servir d’espai educatiu a les escoles que es trobem prop del turó de l’Enric i el Torrent de la Font. 

Algú li pot semblar estrany utilitzar l’agricultura en parcs urbans. però comença a ser una practica habitual en nombrosos parcs d’arreu d’Europa com ara: el Karls Garten de Viena (Austria), el Kensington Garden de Londres (Regne Unit) o sense anar molt lluny el Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei – Arnús de Badalona.
Plantant cereals al Jardí de les ciències del Parc de Ca l'Arnús (Badalona). Font: X. Recasens
Per tant tornar a conrear aquestes feixes pot ser una oportunitat per la ciutat, no tan sols des del punt paisatgístic sinó també des del punt de vista social o educatiu, tot depenent de la gestió que finalment es faci.