Avui he rebut un mail que al principi no he entès (esta en alemany). Parla de l'or i sortien imatges d'unes abelles i de mel. He pensat segur que relaciona el color daurat de segons quines mels amb el color de l'or. He seguit llegit fins que he entès Prater, un conegut parc públic de la ciutat de Viena (Àustria). Aleshores he fet servir el traductor google per confirmar el que començava a sospitar. La casa de la moneda d'Àustria ven la mel d'uns eixams que té a les seves instal·lacions del centre de Viena a Heumarkt.
Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.
Fins i tot recordo que en un programa sobre gastronomia de Rachel Khoo (gastrònoma i cuinera anglesa) parla de producció de mel en un terrat d'un edifici emblemàtic de la ciutat de Paris.
Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/
La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.
També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.
Aquest augment de les plantes amb flor, no només atrauria abelles si no altres insectes com papallones i a tot un conjunt de fauna insectívora. Tot plegat faria incrementar la biodiversitat de les nostres ciutats.
Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.
Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.
 |
| Eixams a la ciutat de Lausanne (Suïssa). Foto: Xavier Recasens |
Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/
La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.
També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.
 |
| Eixam de disseny en un parc de Brussel·les (Bèlgica). Foto: Xavier Recasens |
Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada