Aquesta setmana vaig veure al'atzar un capítol del programa "La Cuina Nòrdica de Tareq Taylor" pel canal Esport 3. En aquest episodi el cuiner conductor del documental parlava de l'agricultura urbana de la ciutat de Malmö.
Fa anys vaig tenir la possibilitat de visitar la ciutat de Malmö tot fent un curs de doctorat que tractava precisament de l'agricultura urbana amb finalitats no comercials.
L'agricultura dins les ciutats del primer món es pot considerar que no té finalitats productives. Aquesta agricultura té altres objectius que s'aconsegueixen tot conreant verdures dins les ciutats.
 |
| Jardí comunitari Malmö. Foto: Xavier Recasens |
La ciutat de Malmö té una important immigració de persones de fora de Suècia, principalment de països balcànics, Grècia i del pròxim Orient. Aquesta diversitat, sovint concentrada en barris, fa que no hi hagi contacte entre ells. Problemes culturals, lingüístics i perquè no dir-ho climàtics no afavoreix que s'estableixin relacions socials entre els veïns.
L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.
Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais.
Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).
Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.
La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.
Sense saber-ho, ara ho he vist, vaig dinar en el Restaurant del Tareq Taylor, situat en el parc de Slottstradgarden.
L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.
Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais.
Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).
Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.
La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.
 |
| Slottstradgarden |
Aquí manca voluntat política per a implementar res semblant :-( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html
ResponElimina