Business models in urban farming: Comparative analysis of case studies from Italy, Spain, and Germany

A new paper about Urban Agriculture has been published.

This paper has been written by Bernd Pölling, Maria José Padros, Bianca Maria Torquati, Giulia Giachhè, Fiara Paffarini, Oscar Alfranca, Wolf Lorleberg and me.

The “Urban Agriculture Europe” EU COST-Action (2012-2016) has shown that the complexity of urban agriculture (UA) is hardly compressible into classic business management models and has proposed new management models, such as the Business Model Canvas (BMC). Business models of UA have to be different from rural ones. In particular, factors such as differentiation and diversification, but also low cost-oriented specialization, are characteristic and necessary business models for UA to stay profitable in the long term under challenging city conditions. This paper aims to highlight how farm enterprises have to adjust to urban conditions by stepping into appropriate business models aiming to stay competitive and profitable, and how the BMC is useful to analyse their organization and performance, both economically and socially. The paper offers an inter-regional analysis of UA enterprises located in Spain, Italy, and Germany, which are further subdivided into: local food, leisure, educational, social, therapeutic, agri-environmental, cultural heritage and experimental farms. The analysis demonstrates that UA is differentially adjusted to specific urban conditions and that the BMC is useful for analysing urban farming. Heterogeneous local food farms and the integration of local and organic food production in social farming business models are most frequent in our case studies. 

This magazine is in open access. 

Preparando el Jardí de les Ciències para el Otoño

El pasado domingo preparamos el Jardín de les Ciències del Parque de Can Solei y Ca l'Arnús de Badalona para el otoño.

Actividad en el Jardí de les Ciències. Foto: F. Carceller.

Es cierto que este año el calendario nos ha programado la actividad el segundo día de otoño, lo que ha dificultado las especies a plantar. Aún en las huertas cerca de Badalona encontramos cultivos de verano como son el tomate, las judías, pimientos ... etc.

En estas actividades desde ALOC, intentamos por una parte atraer al público infantil, que lo que más les gusta es plantar y sobretodo regar, y por el otro divulgar a padres o personas mayores que se incorporan a la actividad sobre los cultivos de otoño o sobre las especies que plantamos.

En la pasada actividad plantamos: 

• Habas
• Rábanos
• Rúcula

Y aproveche para hablar de los calçot, ya que estamos en la época de plantación. El calçot es un ejemplo de una hortaliza (no deja de ser una cebolla tierna) que ha pasado de tener un consumo local a tener un consumo en toda Cataluña. La forma de cocinarse sobre la llama de sarmientos y al aire libre los hace muy propensos a que se consuman en familia o en grupos de amigos.

Plantación de calçots en Teià. Foto: X. Recasens.

Más información sobre los calçots: IGP Calçots

Mel a les ciutats

Avui he rebut un mail que al principi no he entès (esta en alemany). Parla de l'or i sortien imatges d'unes abelles i de mel. He pensat segur que relaciona el color daurat de segons quines mels amb el color de l'or. He seguit llegit fins que he entès Prater, un conegut parc públic de la ciutat de Viena (Àustria). Aleshores he fet servir el traductor google per confirmar el que començava a sospitar. La casa de la moneda d'Àustria ven la mel d'uns eixams que té a les seves instal·lacions del centre de Viena a Heumarkt. 

Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.

Eixams a la ciutat de Lausanne (Suïssa). Foto: Xavier Recasens

Fins i tot recordo que en un programa sobre gastronomia de Rachel Khoo (gastrònoma i cuinera anglesa) parla de producció de mel en un terrat d'un edifici emblemàtic de la ciutat de Paris.

Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/

La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.

També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.

Eixam de disseny en un parc de Brussel·les (Bèlgica). Foto: Xavier Recasens 

Aquest augment de les plantes amb flor, no només atrauria abelles si no altres insectes com papallones i a tot un conjunt de fauna insectívora. Tot plegat faria incrementar la biodiversitat de les nostres ciutats.

Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.

Ejemplos de Agricultura Urbana en Montreal, Londres y Andorra la Vella

Familiares y amigos me han enviado fotos de agricultura urbana.

Jardin communautaire Sainte - Catherine en Montreal (Canadá).

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal)

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal).

Información de los huertos comunitarios de la ciudad de Montreal:  http://www1.ville.montreal.qc.ca/banque311/node/1289

Ejemplo de huertos urbanos en el Royal Botanic Kew Gardens de Londres (Fotos: Lluis Recasens).

Más información del kitchen garden de los Kew gardens: https://www.kew.org/kew-gardens/attractions/kitchen-garden.

Huertos urbanos en el Rec del Solà en Andorra la Vella (Principado de Andorra).

Foto del huerto con la ciudad de Andorra la Vella al fondo (Foto: Josep David Pol)

"Ens dona molt pocs diners" - L'agricultura periurbana

Fa poc parlava amb un nou propietari d'una parcel·la agrícola d'un espai periurbà de la regió metropolitana de Barcelona.

Desconec per quin propòsit aquest nou propietari va comprar aquesta finca. Ara, per les impressions que he tret no hi ha al darrera dur cap mena d'activitat agrícola.

Actualment hi ha plantada vinya, la mestressa es queixava de que rebrien molts pocs diners pel raïm. Em va comentar que els hi pagarien 0,20 €/ kg de raïm. Segons les dades de preus percebuts pel pagès, el raïm per vinificació es va pagar durant el 2016 a 0,3853 €/ kg. A priori em va semblar que els hi pagaven molt poc pel raïm, però parlant amb ells, em van explicar que la finca la portava una bodega de la comarca. 

Reflexionant una mica més, sense ser un expert en viticultura, aquest any tenen una collita d'uns 3.000 kg/ha, això vol dir que rebran 600 €/ any (o aquest any). No sé quant han pagat per adquirir la finca, de ben segur que cap entitat bancaria els pagarà interessos pel capital que han invertit en la compra de la parcel·la.

Vista panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat 

Van acabar sentenciant de que potser desprès de la verema treuen la vinya ...

Com ja he comentat en aquest bloc, un dels principals problemes de les explotacions agrícoles periurbanes és la seva baixa rendibilitat. A més hem de tenir en compte que el cost d'oportunitat per l'ús de la terra en els espais periurbans és molt elevat. 

Com a plausibles solucions hi ha produir productes d'alta qualitat, diferenciats, dur a terme una transformació de la producció (activitats agro-industrials de tipus artesanal), oferir activitats relacionades amb l'activitat agrícola ...

Urban allotment gardens complaint

An important newspaper in Catalonia has published a letter to editor related to urban allotment gardens Letter to editor (It is in Catalan).

Can Mestres Allotment garden - Barcelona (Catalonia, Spain).

The author complains that Barcelona city allotment gardens only accepted retired users (more than 65 years old). This role is discriminatory for citizens with less of 65 years old.

Polish allotment garden (Warsaw, Poland)

I had an interesting conversation about this topic with Miguel. He is working in Cascais Municipality (Portugal). He has the opinion that city allotment garden should be diverse as the society, not a ghetto for retired people or people with risk of social exclusion.

In my opinion these city allotment garden should be opened to retired people, of course, but young people, families, single parent families, immigrants and people with risk of social exclusion too.

Private allotment garden (Ljubljana, Slovenia)

I know a case of city allotment garden that it is opened to all society. This urban allotment garden is located in Tiana (Catalonia, Spain).

Tiana Allotment garden - Tiana (Catalonia, Spain)

I am sure that Barcelona city council only offers places for retired citizens, because Barcelona is a dense city with scarce number of places for urban allotment gardens localitation. 

If demand of urban allotment garden increase, the city councils  will change their roles.

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)

Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)

También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.