Jornada d'Agricultura Periurbana

 Jornada d'Agricultura Periurbana al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Inscripció a la Jornada 

La Riera de Teià

Per raons d'estudis i laborals vaig freqüentar la zona de la riera de Teià, entre la N-II i la C-32, a finals dels 90 i principis del 2000. Recordo l'activitat agrícola, els hivernacles, l'horta i fins i tot alguna hípica a la zona. 

També per qüestions professionals he tornat a visitar la zona des de 2016, m'he trobat que s'ha obert un vial que connecta Teià amb la N-II que ressegueix la riera de Teià. En aquests 16 anys ha aparegut una industria tèxtil, empreses dedicades a la jardineria, una zona de classificació i tractament de terres, camps abandonats, estructures d'hivernacles malmeses ... etc.

Ara bé no tot és negatiu també encara es manté la producció d'horta i la producció de flor i planta ornamental.

La Riera de Teià es troba ben comunicada ja sigui per la N-II o per la C-32, el que permet un fàcil accés del Masnou, de Montgat, de Teià, d'Alella, de Premià de Mar i d'altres municipis del Maresme i del Barcelonès Nord.

Aquesta bona comunicació hauria de permetre el bon funcionament d'iniciatives de venda de proximitat, Km 0...

Fa temps que veig que la iniciativa Ple de Verd tira endavant, no els conec personalment, m'he dedicat a altres sectors agrícoles periurbans, però si tenim en compte les diferencies en la forma d'anunciar-se sembla que hi ha una aposta pels circuits curts de comercialització.

Ple de Verd any 2021

Ple de Verd any 2016

Aquesta zona de Teià a cavall entre Masnou i Premia de Mar és un dels pocs espais encara "lliures" que connecta la Serralada Litoral amb el Mar, per tant és una zona a preservar de qualsevol transformació, on l'ús agrícola ha de ser el seu principal motor.

 BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2021

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2021

MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2021

JOYEUSES FÊTES

BOUN NATALE

FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.

Els agricultors/es dels espais periurbans de la Regió Metropolitana de Barcelona.

(Article publicat a la revista tècnica del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Revista Tècnica núm., 16)

La visió dels espais periurbans ha canviat en els darrers anys, de ser espais a l’espera de canvis en els usos dels sòl a ser espais essencials per a la sostenibilitat de les ciutats. Aquests espais prop de les ciutats, on encara es mantenen unes certes condicions “naturals”, presten a la ciutadania una sèrie de serveis. Aquests serveis són per exemple: el manteniment de la biodiversitat, conformar el paisatge o fons escènic sobre el qual s’articula la ciutat, ajudar a regular els fenòmens hidrològics, això és especialment important en les nostres condicions climàtiques, ser zones d’oci i de lleure per als ciutadans, i finalment, l’objecte d’aquest article, la producció agrícola.

Existeixen nombrosos exemples d’estreta relació entre agricultura i ciutat arreu del món. En el cas del món de vi, tenim les vinyes que envolten el llac Léman prop de la ciutat de Lausana (Suïssa), les vinyes de Grinzing prop de la capital d’Àustria o les vinyes de Ciutat del Cap a Sudàfrica. També tenim exemples fora del viticultura, com ara l’extensa zona de regadiu que envolta el Sud de la ciutat de Milà (Itàlia) que esta molt relacionada amb la gastronomia llombarda, i per què no, els productors de flors i plantes ornamentals que envolten les ciutats holandeses d’Amsterdam – d’Aalsmerr – la Haia. També les complexes relacions entre agricultura i ciutat en la cultura japonesa, com són les 1.000 ha. de camps destinats a l’agricultura professional dins de la ciutat de Tokio.

L’agricultura periurbana es troba fortament tensada per una costat per la pressió urbana que la afecta en canvis dels usos del sòl, ja siguin transformacions urbanes o industrials, o en l’execució d’infraestructures (carreteres, comunicacions i serveis), i per l’altre per la pressió humana, com ara la freqüentació, que també la condiciona.

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), formada per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, té una població de 4.819.559 habitants i una superfície de 2.464,2 km2, segons IDESCAT La superfície agrícola de la RMB és de 18.462 ha., segons el DARP (2018).

L’agricultura de la RMB està dominada pels conreus de secà, com són la plana del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, i per unes zones de regadiu, concentrades als deltes del Llobregat i del Tordera, i a les rieres del Maresme. 

Com a principals problemes ens trobem:

• El sector agrari no és massa atractiu per la ciutadania, els sous del sector no són massa engrescadors, si els comparem amb altres sectors de l’economia com ara la construcció, els serveis o l’industria, alhora de atreure nous pagesos o pageses. Segons l’INE per a l’any 2017 el sou mig anual d’un peó en el sector agrari era de 17.518,8 € mentre que el sou mig per industria construcció i serveis era de 26.391,8 €

• Moltes vegades el planejament territorial o urbanístic regula o condiciona en excés l’activitat agrària en aquestes àrees properes a les ciutats, potenciant altres serveis que no són la producció agrícola. Moltes vegades el planejament urbanístic/ territorial prima la protecció de certs valors naturals, paisatgístic i/o cultural limitant molt la viabilitat de les explotacions agrícoles.

• També hem d’afegir la superfície de les explotacions agrícoles periurbanes, si fem cas al cens agrari del 2009 la superfície mitjana per explotació agrícola a la RMB esta al voltant de les 18 ha./ explotació, un valor sensiblement més baix a les 28 ha./ explotació de Catalunya. Aquest fet condiciona la viabilitat econòmica de les explotacions.

Tot i aquests condicionants, no hem d’oblidar que el Maresme és la sisena comarca amb un valor afegit brut de Catalunya més elevat, gràcies a una agricultura intensiva amb un ús important de la tecnologia, com ara el control del reg, el control de la nutrició i el control del clima (temperatura, humitat, radiació). Aquesta agricultura intensiva permet produir, als agricultors/es del Maresme, hortalisses flors i plantes ornamentals, tots ells productes amb un valor afegit més elevat que els cereals.

Podem dir sense equivocar-nos que l’aigua per al reg és un dels motors claus per a la supervivència de l’agricultura en els espais periurbans. No es d’estranyar que en un futur no massa llunyà s’hagi d’afegir a les tradicionals fonts d’aigua com són les captacions superficials de rius o les captacions d’aigües subterrànies, la reutilització de les aigües residuals una vegada regenerades. En aquest últim cas la situació prop de les ciutats serà un factor clau per l’ús d’aquest recurs.

Els pagesos i pageses periurbans/es han d’adaptar el seu model per treure el màxim de benefici de la seva situació prop de les ciutats, ja sigui en un context de producció agrícola de secà, de regadiu, de producció ramadera o de petita industria agroalimentària transformadora. El conèixer la demanda, les tendències, les modes, ser capaços d’innovar i oferir productes d’elevat valor afegit són factors clau per l’èxit d’aquestes explotacions.

Conferència al Col·legi d'Economistes

 

Adjunto la conferència que vaig fer al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Per si algú no va poder assistir o té un interés en el tema.

https://www.youtube.com/watch?v=c1rp-ogCC5c

Conferència EN DIRECTE: ''L'agricultura en els espais metropolitans. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona''

 Us informo de que el proper 17 de novembre faré una conferència en directe al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

''L'agricultura en els espais metropolitans. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona''

Més informació:

Col·legi d'Economistes

Agricultura en els espais Metropolitans

 

"Dicebamus hesterna die"

Fent servir l'expressió de Fray Luis de León després d'anys de no donar classe a la Universidad de Salamanca.

Torno a activar i a donar una mica de vida aquest blog ..., després de més de dos anys.

Per començar ús deixo l'enllaç de la tesi doctoral:Tesi doctoral Xavier Recasens

Parques periurbanos y sus servicios

Hoy hemos visitado el Parc de la Serralada de Marina en el municipio de Tiana. 

Grupo con el que hemos realizado la visita al Parque. Foto: X.Recasens

Este parque se encuentra en Sierra Litoral Catalana. Tiene una superfície de 3.157 ha, que ocupan parte de la superficie de los términos municipales de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet y Tiana. Es un parque periurbano, con mucha presión humana y urbana. A pesar de esta presión ofrece muchos servicios a los ciudadanos:

• Es una zona de recreo, para pasear, montar en caballo, bicicleta. 
• Regula la circulación del agua por los torrentes y la infiltración del agua en el subsuelo
• Atenúa el efecto burbuja de calor
• Tiene una vegetación típicamente mediterranea
• Alberga fauna de espacios abiertos y de zonas forestales (Hoy sin ir más lejos hemos contemplado como un cernícalo comía un pájaro que había cazado, en lo alto del campanario de la Ermita de l'Alegria).
• Hay producción agrícola (vino, hortalizas, miel y flores).
• Hay elementos constitutivos del patrimonio cultural (masia, ermitas, iglesias, monasterios).
• Y finalmente paisaje ..., en la foto siguiente, se puede apreciar de lejos la ciudad de Barcelona. Esta dista a 10 km de los viñedos.

Viñedos Quim Batlle. Foto: X. Recasens

El interés por la agricultura - reconectar a los ciudadanos con la agricultura

Hoy hemos llevado acabo la tercera actividad de primavera en el jardín de las ciencias en el Parque de Ca l'Arnús y Can Solei de Badalona (Cataluña - España).

Más de 40 personas han participado en esta actividad. Hoy hemos plantado: lechuga, acelgas, espinacas, judías, cilantro, mostaza y gira-soles.

Plantando/ Sembrando hortalizas. Foto: X. Recasens

El público que tenemos son familias con hijos. Algunas familias vienen las tres generaciones a las actividades que organizamos. Hoy por primera vez han participados niños y niñas de un centro de acogida.

¿Qué pretendemos con estas actividades? Por lo espaciadas que las tenemos en el tiempo no pretendemos dar clases de agricultura, o horticultura más bien intentamos concienciar a la sociedad con la agricultura con los alimentos que consume. Explicamos los cultivos que plantaremos y sembraremos, su origen y el principal uso que hacemos con ellos. 

Lo que más gusta sobre todo a los niños y niñas es plantar, tocar la tierra y sobretodo regar. Creo que ir a buscar agua a la fuente que tenemos en el espacio y regar es la actividad en que los niños disfrutan más.

Plantando caléndulas

¿Con estas actividades conseguimos lo que los académicos llaman "reconectar a los ciudadanos (urbanitas) con la agricultura"? ¿Se pueden dar más pasos?

Agricultura Urbana y Periurbana en el Parlamento Europeo.

Antes de Navidad, ex-compañeros del Proyecto Europeo COST Action Urban Agriculture Europe, nos hicieron llegar un documento de análisis del Servicio de Investigación del Parlamento Europeo (European Parlimentary Research Service) sobre la Agricultura Urbana en Europa - Patrones, cambios y políticas. El autor de dicho documento es James McEldowney.

El documento a grandes trazos pone de relieve el interés creciente en el ámbito social y científico de la agricultura en los espacios urbanos y periurbanos. 

Como recoge el documento, las formas del la agricultura urbana son muy variadas, en los hogares, en los huertos urbanos municipales, en las escuelas, en los terrados o en los espacios que rodean nuestras ciudades. También recoge que los beneficios para la sociedad son múltiples como la producción de productos frescos, mejoras a nivel ambiental de las ciudades, mejoras en la salud de los ciudadanos y oportunidades para nuevos modelos de negocio.

La agricultura urbana se enfrenta a la presión de la ciudad sobre las tierras agrícolas, a la falta de cooperación con agricultores tradicionales, a la falta de habilidades empresariales, a la falta de financiación y a la contaminación en algunos casos de aguas y suelos.

A nivel de políticas de la Unión Europea, la agricultura urbana queda un poco al margen de los beneficios que tiene la agricultura en espacios rurales.

Para el autor del documento, el éxito de la agricultura urbana depende de como se  integre en las políticas de la Unión Europea para el post - 2020.

Buena parte del documento se ha basado, entre otros, en el trabajo que llevamos a cabo por en el proyecto Cost ACTION Urban Agriculture Europe.

Link completo del documento: http://www.europarl.europa.eu/thinktank/en/document.html?reference=EPRS_IDA(2017)614641

Contacto entre zonas agrícolas y de equipamientos en la Región Metropolitana de Barcelona

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2018

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2018

MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2018

JOYEUSES FÊTES

BOUN NATALE

FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.

Sortida del sol - Sunrise 21_12_2017. Foto: X. Recasens

Paisatges agrícoles periurbans

Un dels serveis que se li atribueix a l'agricultura és la configuració del paisatge. Les terrasses, els marges, la parcel·lació, els elements arquitectònics, els sistemes de reg, els conreus, els canvis de colors estacionals, les textures, ... són elements que configuren el paisatge agrícola.

A les nostres ciutats no acostumen haver-hi grans espais verds com és habitual en ciutats del centre i nord d'Europa. La manca d'espais verds, la bombolla de calor, el canvi climàtic fa sovint que els habitants de les ciutats no ens adonem del canvi de les estacions.

L'agricultura periurbana, prop de les ciutats, fa que els urbanites observem els canvis de conreus que es produeixen pel canvi d'estacions, els canvis de colors que experimenten les plantes conreades... 

Us adjunto un petit recull d'imatges d'agricultura prop de Barcelona, a Tiana iTeià 

Preparant conreus d'estiu. Foto: X. Recasens

 

Plantant calçots. Foto: X. Recasens

 

Calçots collits. Foto: X. Recasens

Vinyes de Tiana

Visita Marsella (Francia) - Proyecto MADRE - MEDCITIES

A principios de Noviembre, MEDCITIES me invitó a participar en la reunión que se llevó a cabo en Marsella (Francia).  Esta reunión se enmarca dentro del proyecto MADRE (Metropolitan Agriculture for Developing an innovative, sustainable and Responsible Economy).

La temática de la reunión era: Transnational Working Group and Technical Visits on Farmer Innovation.

Durante los dos días de esta reunión visitamos una pequeña explotación agrícola periurbana situada en Aubagne (Francia). Aubagne se sitúa dentro el área  metropolitana de Marsella, a 15 km del puerto viejo de Marsella.

Cartel de la explotación agrícola - Foto: X. Recasens

La explotación agrícola (Marie Helene di Ruzza) tiene una superfície de 1,5 ha, se dedica a la `producción ecológica de verduras y de huevos, tiene 250 gallinas de puesta. Comercializa su producción mediante cestas de verduras, en la propia explotación, y a través de una asociación de productores locales.

Gallinas para puesta - Foto: X. Recasens

Producción de verduras bajo túnel. Foto: X. Recasens

La asociación (Les Jardins du Pays d'Aubagne) dispone de una tienda que venden productos locales. Estos productos pueden ser producidos mediante agricultura ecológica o no.

Tienda de los productores locales - Les Jardins du Pays d'Aubagne Foto: X.Recasens.

La explotación agrícola es un interesante caso de mezcla de producción agrícola y ganadera, que diferencia su producción mediante la certificación ecológica y un sello de producción local (Pays d'Aubagne), y comercializa su producción directamente ya sea en la propia explotación o en la tienda que dispone la asociación. Al preguntarle por los ingresos de la granja los sitúo en mas de 45.000 €/ anuales y lo que es más importante, quería ampliar su explotación. De lo que podemos deducir que veía el futuro con esperanza.

Durante estos días conocimos otras experiencias interesantes que mezclan la producción local con el catering o con la producción de especialidades locales y regionales. 

  

Badalona City Council Allotment Gardens

Since the first of October, I am doing the control and monitoring of the Badalona City Council Allotment Gardens.

Torre Codina Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens

Badalona has 80 plots for urban gardening. According to City Council rules, these plots are for retired citizens. They can grow vegetables under organic agriculture. The production is for themselves, the users can not sell it. The plots have 25 square meters each. 

Can Cabanyes Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens

I have been speaking with some users and they said me that the surface it was enough for one couple. Perhaps in summer they give some tomatoes to their relatives.

Fava beans - Foto: Xavier Recasens

These allotment gardens are located in two farm houses or manor houses (Torre Codina/ Can Cabanyes). The ancient orchards are used for urban agriculture.

Passejada per les vinyes de Tiana

Avui com a membre d'Aloc m'ha tocat de fer de guia de la passejada per les vinyes de Tiana que organitzen conjuntament el Parc de la Serralada de Marina i l'Ajuntament de Tiana.

En aquestes visites que organitza el parc s'intenta donar a conèixer el Parc, el seus valors botànics, faunístics, geològics i paisatgístics.

A mi com a enginyer agrònom i com a persona que fa recerca sobre agricultura periurbana ( recerca I i recerca II) aquestes visites les trobo molts profitoses per transmetre als ciutadans els valors que té l'agricultura en general i concretament en els espais periurbans.

Vinyes d'Alta Alella - Foto: X. Recasens.

Avui hem visitat les vinyes d'Alta Alella, situades a cavall dels municipis de Tiana i Alella a la comarca del Maresme (dins la DO Alella).

El celler d'Alta Alella és un clar exemple d'activitat agrícola que s'ha adaptat a la seva situació d'espai periurbà, bona prova d'aixó és el nombre d'activitat que ofereix, com ara visites guiades, passejades, maridatges de vi i gastronomia, cates de vins i caves, concerts etc. També cuida molt la búsqueda de productes nous o diferents, com ara vins naturals, ecològics, monovarietals o vins elaborats en àmfores ceràmiques o de formigó.

Àmfores ceràmiques  - Foto: X. Recasens

Àmfora de formigó - Foto: X. Recasens

Tot això en mig d'ún espai d'alt valor ecològic com és la Serralada de Marina, però molt a prop de la ciutat de Barcelona.

Vinyes d'Alta Alela amb la ciutat de Barcelona al fons - Foto: X. Recasens

Aquestes visites poden ser una oportunitat per donar a conèixer les diferents activitats agrícoles que es duen a terme dins el Parc de la Serralada de Marina.

Conreus d'Horta a Tiana - Foto: X. Recasens

Planta en test al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

Conreus de rosa per a flor tallada al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

I demostrar que els parcs són espais vius, on hi ha gent que s'intenta guanyar la vida produint coses que consumim habitualment i que estan produïdes al costat de casa nostra.

Tast de vins a Alta Alella - Foto: X. Recasens

Business models in urban farming: Comparative analysis of case studies from Italy, Spain, and Germany

A new paper about Urban Agriculture has been published.

This paper has been written by Bernd Pölling, Maria José Padros, Bianca Maria Torquati, Giulia Giachhè, Fiara Paffarini, Oscar Alfranca, Wolf Lorleberg and me.

The “Urban Agriculture Europe” EU COST-Action (2012-2016) has shown that the complexity of urban agriculture (UA) is hardly compressible into classic business management models and has proposed new management models, such as the Business Model Canvas (BMC). Business models of UA have to be different from rural ones. In particular, factors such as differentiation and diversification, but also low cost-oriented specialization, are characteristic and necessary business models for UA to stay profitable in the long term under challenging city conditions. This paper aims to highlight how farm enterprises have to adjust to urban conditions by stepping into appropriate business models aiming to stay competitive and profitable, and how the BMC is useful to analyse their organization and performance, both economically and socially. The paper offers an inter-regional analysis of UA enterprises located in Spain, Italy, and Germany, which are further subdivided into: local food, leisure, educational, social, therapeutic, agri-environmental, cultural heritage and experimental farms. The analysis demonstrates that UA is differentially adjusted to specific urban conditions and that the BMC is useful for analysing urban farming. Heterogeneous local food farms and the integration of local and organic food production in social farming business models are most frequent in our case studies. 

This magazine is in open access. 

Preparando el Jardí de les Ciències para el Otoño

El pasado domingo preparamos el Jardín de les Ciències del Parque de Can Solei y Ca l'Arnús de Badalona para el otoño.

Actividad en el Jardí de les Ciències. Foto: F. Carceller.

Es cierto que este año el calendario nos ha programado la actividad el segundo día de otoño, lo que ha dificultado las especies a plantar. Aún en las huertas cerca de Badalona encontramos cultivos de verano como son el tomate, las judías, pimientos ... etc.

En estas actividades desde ALOC, intentamos por una parte atraer al público infantil, que lo que más les gusta es plantar y sobretodo regar, y por el otro divulgar a padres o personas mayores que se incorporan a la actividad sobre los cultivos de otoño o sobre las especies que plantamos.

En la pasada actividad plantamos: 

• Habas
• Rábanos
• Rúcula

Y aproveche para hablar de los calçot, ya que estamos en la época de plantación. El calçot es un ejemplo de una hortaliza (no deja de ser una cebolla tierna) que ha pasado de tener un consumo local a tener un consumo en toda Cataluña. La forma de cocinarse sobre la llama de sarmientos y al aire libre los hace muy propensos a que se consuman en familia o en grupos de amigos.

Plantación de calçots en Teià. Foto: X. Recasens.

Más información sobre los calçots: IGP Calçots

Mel a les ciutats

Avui he rebut un mail que al principi no he entès (esta en alemany). Parla de l'or i sortien imatges d'unes abelles i de mel. He pensat segur que relaciona el color daurat de segons quines mels amb el color de l'or. He seguit llegit fins que he entès Prater, un conegut parc públic de la ciutat de Viena (Àustria). Aleshores he fet servir el traductor google per confirmar el que començava a sospitar. La casa de la moneda d'Àustria ven la mel d'uns eixams que té a les seves instal·lacions del centre de Viena a Heumarkt. 

Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.

Eixams a la ciutat de Lausanne (Suïssa). Foto: Xavier Recasens

Fins i tot recordo que en un programa sobre gastronomia de Rachel Khoo (gastrònoma i cuinera anglesa) parla de producció de mel en un terrat d'un edifici emblemàtic de la ciutat de Paris.

Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/

La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.

També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.

Eixam de disseny en un parc de Brussel·les (Bèlgica). Foto: Xavier Recasens 

Aquest augment de les plantes amb flor, no només atrauria abelles si no altres insectes com papallones i a tot un conjunt de fauna insectívora. Tot plegat faria incrementar la biodiversitat de les nostres ciutats.

Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.

Ejemplos de Agricultura Urbana en Montreal, Londres y Andorra la Vella

Familiares y amigos me han enviado fotos de agricultura urbana.

Jardin communautaire Sainte - Catherine en Montreal (Canadá).

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal)

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal).

Información de los huertos comunitarios de la ciudad de Montreal:  http://www1.ville.montreal.qc.ca/banque311/node/1289

Ejemplo de huertos urbanos en el Royal Botanic Kew Gardens de Londres (Fotos: Lluis Recasens).

Más información del kitchen garden de los Kew gardens: https://www.kew.org/kew-gardens/attractions/kitchen-garden.

Huertos urbanos en el Rec del Solà en Andorra la Vella (Principado de Andorra).

Foto del huerto con la ciudad de Andorra la Vella al fondo (Foto: Josep David Pol)