dilluns, 21 de desembre del 2015

NADAL, NAVIDAD, CHRISTMAS, NOËL, NATALE, WEIHNACHTEN

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2016

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2016


MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2016


JOYEUSES FÊTES


BOUN NATALE


FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.


Eco - Christmas tree - Badalona (Catalonia, Spain)

dimecres, 16 de desembre del 2015

Última activitat en el Jardí de les Ciencies

El passat diumenge dia 29 de novembre varem celebrar l'ultima activitat en el jardí de les Ciències en el Parc de Ca l'Arnús de Badalona.
Activitat al Jardí de les Ciències de Ca l'Arnús - Foto: Roberto
 En aquesta activitat varem plantar bleda rave sucrera o més coneguda com a remolatxa sucrera.

Regant la remolatxa sucrera una vegada plantada.

La remolatxa sucrera és un conreu extensiu que el seu principal ús, com indica el seu nom, és la producció de sucre. També es fa servir en l'alimentació animal. És un conreu no massa estés a casa nostra, de fet segons les estadístiques de la Generalitat de Catalunya el 2014 no es varen plantar cap hectàrea de remolatxa sucrera ni de remolatxa per alimentació animal. A l'estat español la superfície de bleda rave sucrera és de 37.000 ha. Les comunitats amb més superfície de remolatxa són Euskadi, Castella Lleó i Andalusia. Doncs ja ho sabeu si germina correctament, venir al Parc de Ca l'Arnús pot ser una bona oportunitat per veure aquesta planta que va tenir un paper crucial a Europa, quant en Napoleó en va potenciar el seu conreu i la seva industria per garantir el subministre de sucre a França.
Llavor de remolatxa germinada, una setmana desprès.
També varem plantar pastanagues, de dues varietats. Una varietat taronja i l'altre morada. A veure si tenim èxit amb les pastanagues.
Plantant pastanagues.
Moltes gràcies als participants i a l'Eva, en Josep Maria i en Roberto d'Aloc.

Cols plantades el 25 d'octubre.



dilluns, 16 de novembre del 2015

Agricultura a Badalona?

Cada dia de Tots Sants, que em trobo a Badalona aprofito per anar a Can Coll a Canyet,. On en Josep Coll i la seva família ens obren les portes de casa seva per presentar-nos els seus vins de l'any, en mig d'un matí festiu i sobretot cultural. Cal dir que en Josep i família han aconseguit unir agricultura amb la música i les danses tradicionals. 
Festa del 1 de novembre 2015, Can Coll - Badalona
Can Coll - Badalona
Es en mig d'aquest actes amb cert èxit de participació ciutadana i amb la presència de membres de la corporació municipal on em pregunto: l'agricultura a Badalona una utopia? una aposta?.

El 38 % del terme municipal de Badalona és zona no urbana, això vol dir una superfície de 8 km2 o 800 hectàrees (8.000.000 m2). 

La primera pregunta que suposo que ens de fer com a badalonins és quin futur hi volem per aquests espais no urbanitzats: una extensió de la trama urbana? una preservació de l'espai no urbà?

Només en aquest punt m'atreveixo a donar una resposta personal sobre el tema. Jo em decanto per la preservació de la zona com a sòl no urbana. Són múltiples els serveis que ens ofereixen els espais periurbans als ciutadans i moltes vegades són menystinguts o ignorats. Entre aquests serveis potser els que destacaria: els efectes de la vegetació sobre la contaminació atmosfèrica, ser zones on la ciutadania duu a terme activitats d'oci i esbarjo així com ser espais amb una elevada biodiversitat d'animals i plantes.

Ca  l'Amigó - Badalona
La segona pregunta: quin model de gestió volem?: 

Una gestió pública de l'espai (estem parlant de 800 ha), hi ha prou pressupost? ¿Què en fem amb els actuals propietaris (comprem o expropiem)?  Hi ha suficients recursos?

Una gestió per part de les actuals propietaris o emprenedors, on es duguin a terme les activitats pròpies dels zones no urbanes: silvicultura, agricultura o ramaderia. ¿Són activitats amb prou viabilitat econòmica per mantenir-se al llarg del temps? ¿Cal que els emprenedors en aquest espai puguin dur a terme activitats complementaries relacionades amb l'agricultura, ramaderia o la silvicultura?

La tercera pregunta, quin ha de ser el paper de l'administració?

¿S'ha d'incloure l'alimentació dins el planejament, juntament amb la mobilitat, els espais naturals, els usos industrials o de serveis, el subministra d'aigua o d'energia?
S'ha de potenciar els productes agraris de proximitat en els mercats municipals? ¿S'han de crear mercats de pagesos? 
Conreu Sereny - Sant Jeroni de la Murtra - Badalona
La quarta pregunta quin ha de ser el paper dels ciutadans de Badalona? i la seva actitud (em refereixo a actes de furt o vandalisme)?
Ca l'Amigó - Badalona
Com podeu veure només m'he atrevit a donar una resposta, i aquesta és el meu punt de vista. Personalment crec que cada resposta ha de ser meditada i analitzada des d'un punt de vista tècnic, social i econòmic










dilluns, 2 de novembre del 2015

Col·laboració al blog Agricultura de Catalunya

La setmana passada vaig escriure una petita col·laboració al blog "Agricultura de Catalunya", parlant de l'adaptació dels agricultors periurbans a la ciutat.

Us deixo el link: Adaptació dels agricultors a la Ciutat

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Sowing cereals - Educational Garden

El jardí de les ciències located within Ca l'Arnús park (Badalona), it was
prepared for the new season. 



Short explanation about cereals (Picture: Rafa Montengro).
We have sowed winter cereals (wheat, barley and oat) and we have planted cabbages, cauliflowers, broccoli and fava beans.

Cereals (wheat, barley and oat). (Picture: Rafa Montenegro).

This activity was done by families during the last Sunday (25 th of October).

Composter (Picture: Rafa Montenegro).


Watering cans (Picture: Rafa Montenegro).
This educational garden is a great opportunity to use a public space to show crops, vegetables and medical herbs to our urbanized society.

Cabbages, cauliflowers and broccoli (Picture: Rafa Montenegro).

(Gracias Rafa por las fotos !!!!!)


dilluns, 26 d’octubre del 2015

Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona

Un dels temes més discutits en el meu grup de treball dins els projecte COST Action Urban Agriculture Europe és el paper de l'agricultura dins les ciutats.  En el nostre context de ciutats europees, els principals objectius de l'agricultura dins la ciutat són l'oci, el lleure, la integració social, els fins terapèutics i els educatius.

Avui en dia no és gens estrany veure escoles amb un petit hort, on els nens i les nenes aprenen aspectes relacionats amb la biologia de les plantes, l'entorn, l'agricultura..., mentre fan les feines típiques de l'hort. 

Ara ve aquesta funció educativa no ha d'anar dirigida exclusivament a un públic infantil o juvenil
Activitat 25 d'octubre al Jardí de les Ciències de Badalona (Foto: F. Carceller)
, també és pot dirigir a un públic familiar on grans i adults aprenguin més sobre els productes que cuinen o mengen diàriament. Es curiós veure la cara dels adults quant els expliques que les pastanagues originalment no eren taronges o els ensenyes una planta de llúpol. De ben segur que molts d'ells prenen habitualment un got de cervesa.
Plantació de cols al Jardí de les Ciències (Foto: F. Carceller).
Amb aquest objectiu es va crear el Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona. On en un petit espai es conreen plantes medicinals, plantes amb ús industrial relacionades amb Badalona, plantes hortícoles i conreus extensius.


Plantant cols, col-i-flors, bròquils (Foto: F. Carceller).
Aquest diumenge 25, s'ha fet una jornada dedicada al conreu dels cereals, on s'han explicat els principals cereals conreats arreu del món, els seus usos i alguna que altra anècdota sobre ells.
Usuaris gaudint de l'activitat (Foto: F. Carceller)
Gràcies a l'Ajuntament de Badalona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Aloc Natura.

Més informació sobre activitats: Activitats
  

dijous, 1 d’octubre del 2015

Multifuncionalitat - Multifuncionalitat

Per les persones que no estiguin familiaritzades amb el tema, la multifuncionalitat és la capacitat d'algunes activitats de produir més d'una funció simultàniament. Per exemple l'activitat agrària té la capacitat de produir per un costat aliments, fibres, matèries primes i per l'altre de produir paisatge, mantenir la fertilitat del sòl, crear habitats per la fauna i la flora, mantenir espais històrics, servir de prevenció contra els incendis forestal ... 
Per les funcions relacionades amb la producció d'aliments, fibres i matèries primes, el pagès habitualment en treu un benefici econòmic, però per les altres funcions generalment l'agricultor les genera sense obtenir un benefici a canvi, quant moltes vegades en gaudim la resta de la ciutadania. Sí que la política agrària comú (PAC) preveu fer pagaments als agricultors pels serveis que mediambientals que aquests generen. 

La inspiració d'aquesta entrada al blog m'ha vingut durant una recent visita al Parc Agrari Sud de Milà. Hem de pensar que l'home, des de l'edat mitjana, va transformar unes zones pantanoses a unes zones agrícoles planeres amb disponibilitat d'aigua pel reg. Ben segur que deuen ser de les zones temperades més productives d'Europa. 
Duomo, Milà
Personalment m'ha sorprès un sistema de pastura tradicional la "marcite". Són unes pastures tradicionals que aprofiten les deus naturals que hi ha a la zona per regar. La avantatge es que l'aigua té una temperatura constant durant l'any i això permet fer 9 dalls d'herba a l'any front els 4 dalls de les pastures normals. Les "marcite" de la fotografia  tenen més de 400 anys i encara fan avui la seva feina de subministrar farratge als animals. La gent del parc ens va explicar que un enginyer agrònom austríac del segle XVIII es va quedar sorprès del sistema.
Marcite, a la foto es pot apreciar que l'aigua entra per la part central i drena pels costat

Totes les granges que varem visitar son explotacions grans, amb més de 90 ha. La majoria de la superfície es dedica a conreus extensius (blat de moro, arròs, blat ...). Moltes d'explotacions tenen bestiar. Resulta curiós veure com explotacions amb més de 300 - 400 anys tenen robots per munyir les vaques o per alimentar-les.


Robot per alimentar les vaques.

Ara totes elles intenten treure un màxim benefici de les funcions que ofereixen i que habitualment no en treuen profit. Ofereixen paisatge (zones planeres, cobertes o no d'aigua amb construccions tradicionals), ofereixen tradició i cultura (edificis singulars, sistemes de reg, conreus tradicionals), lleure (són zones ideals per passejar i veure fauna associada a ambients humits) i educació.

Les Cascines que varem visitar són un bon exemple de la seva adaptació a la proximitat de la ciutat de Milà i la seva àrea metropolitana.


Camp d'arròs amb la ciutat de Milà al darrera.
És un model exportable a Catalunya? a la regió Metropolitana de Barcelona?


dimarts, 29 de setembre del 2015

Libro sobre agricultura urbana y periurbana


Los participantes de la COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe, hemos contribudo en la redacción de un libro sobre la Agricultura Urbana en Europa.

Este libro recoge las tipologías de agricultura urbana que se dan en Europa, cual es el papel de la agricultura urbana en el desarrollo sostenible de las ciudades, y como la agricultura puede crear espacios para los ciudadanos que respondan a las nuevas demandas sociales y ecológicas, siendo económicamente viables.

Una de las zonas estudiadas es la región metropolitana de Barcelona.

Más información:




El libro estará disponible en diciembre del 2015.

dijous, 10 de setembre del 2015

dijous, 23 de juliol del 2015

Visión de la Agricultura Urbana y Periurbana en Sofía (Bulgaria).

Gracias al Proyecto Europeo COST Action TD1106 "Urban Agriculture Europe" estuve tres semanas en la capital de la República de Bulgaria, estudiando la agricultura urbana y periurbana.

Puede que antes de todo sea conveniente aclarar algunos conceptos. El termino anglosajón "Urban Agriculture" define tanto a la agricultura que se realiza dentro del núcleo urbano como a la agricultura que se realiza en los espacios que rodean las zonas urbanizadas (espacios periurbanos o suburbanos).

En Sofía y su región metropolitana viven 1.309.635 habitantes, el que representa una población similar al de Barcelona (1.602.000 habitantes), si bien Barcelona es una ciudad un poco más poblada y sobretodo mucho más densa.
Iglesia de San Nicolás (Sofía), foto tomada el 7 de marzo. 
Geográficamente, Sofía se encuentra en el valle del río Iskar, rodeado por el monte Vitosha y por la Cordillera de los Balcanes.

Los principales cultivos son los cereales, los pastos y cultivos industriales. Estos se ven muy condicionados por el clima, con una temperatura anual media de 10,2 ºC y con un período libre de heladas corto, de mayo a septiembre.  La pluviometría anual es de 581 mm., esta se encuentra uniformemente repartida a lo largo del año.
Detalle de los campos nevados cerca de Sofía, foto tomada el 14 de marzo (T -1ºC a las 12:00 am).
Los cultivos también se ven condicionados por la tipología de suelos, estos presentan contenidos de arcilla superiores al 50% lo que dificulta el drenaje y la implantación de sistemas de riego.

Con estos condicionantes los cultivos que más se adaptan a Sofía son: cereales (trigo y cebada), cultivos industriales (colza y girasol), hortalizas (coles, zanahorias, nabos) y frutales (cerezos, ciruelos, manzanos y perales).

La ganadería es importante en la zona de Sofía, sobretodo el sector vacuno, con especial relevancia, el vacuno de leche, y el porcino.

Ahora bien la superficies de cultivo y las dimensiones de las explotaciones ganaderas son pequeñas. La superficie agrícola es de menos de 13 ha por explotación agrícola y si nos fijamos en cultivos de huerta o frutales esta superficie baja hasta los 4.000 m2 por explotación. Los granjas tienen una dimensión de menos de 15 cabezas de ganado expresadas en unidades ganaderas estándares (Livestock Standard Units). 

Las pequeñas dimensiones de las explotaciones agrícolas y ganaderas se deben a los procesos de desmantelamiento de la antigua República Socialista, cuando se devolvió la tierra a los legítimos propietarios de antes de las colectivizaciones de finales de los años cuarenta.



Nos encontramos con el siguiente panorama, clima y suelos adversos con propiedades pequeñas que hacen difícil la producción de cultivos como los hortalizas y los frutales y la inversión en sistema de protección de cultivos que permitieran ampliar el abanico de cultivos. Si bien en el pasado, años 60, 70 del siglo XX, había un anillo agrícola alrededor de Sofía que se dedicaba a la producción de hortalizas.

Actualmente hay pequeños productores de hortalizas, leche fresca, productos lácteos y de miel que producen en los espacios periurbanos de Sofía y que tienen a sus habitantes como principales clientes.

A pesar de las limitaciones edafo-climáticas y de estructura de la propiedad que pueden dificultar a las explotaciones agrícolas periurbanas, si que existe en Sofía un interés por el consumo de productos agrícolas provenientes de explotaciones agrícolas familiares. Buena prueba de ello es la existencia de dos mercados de agricultores, que se celebran semanalmente. 
Mercado de Agricultores de Ivan Vazov
Estos mercados han sido creados por diferentes organizaciones de la sociedad civil (estamos hablando de procesos de abajo - arriba "bottom - up") con el fin de ayudar a las explotaciones agrícolas más pequeñas. 

Mercado de Agricultores de la muralla romana.
Si hablamos de la agricultura urbana, entendiéndola como la agricultura que se produce dentro de las ciudades, esta sufre diversas transformaciones y tensiones. Por un lado la agricultura realizada en espacios privados esta desapareciendo fruto del cambio de la tipologia de las viviendas, es decir, de la desaparición de barrios tradicionales de casas unifamiliares (edificios de antes de los años 50 del siglo XX) con jardín por barrios con bloques de pisos  y por el otro es una ciudad con mucho potencial para los huertos comunitarios.

Ejemplo de barrio con casas unifamiliares con jardín
Este potencial de los huertos comunitarios se debe a la existencia de una gran superficies de espacios verdes en la ciudad. Me explico, Sofía incremento su población en los años 60, 70 del siglo XX, fruto de un desarrollo industrial del país, lo que obligó a que numerosos búlgaros emigraran a la ciudad. Esto provocó la construcción de bloques de pisos que permitieran alojar a la nueva población. Estos bloques se caracterizan por tener entre 200 - 400 viviendas y estar rodeadas por espacios verdes. Son estos espacios verdes, los que ofrecen una gran potencialidad para la implantación de agricultura urbana. Entendiéndolos como espacios de ocio, de relación social entre vecinos, educativos, de producción de alimentos ...


Existen diversas asociaciones, ONG y activistas que impulsan la agricultura en estos espacios, en las escuelas y realizan actos de "guerrilla" para concienciar a la gente sobre la agricultura en las ciudades. Algunas de estas iniciativas topan con el rechazo de algunos vecinos que no ven con buenos ojos la agricultura en la ciudad. Este rechazo, según la explicación dada por algunos de los sociólogos entrevistados, se debe a una total desconexión de la sociedad con el mundo rural (cabe decir que hay zonas rurales en Bulgaria muy despobladas y con condiciones de vida duras).

El apoyo por parte de la administración es muy pequeño, solamente en  la implantación de jardines comunitarios en estos espacios verdes entre bloques. 
No existe apoyo para preservar los espacios agrícolas ni para fomentar a las explotaciones agrícolas periurbanas, aunque esta política es muy común en otros países europeos.

Monte Vitosha.
Especial agradecimiento a mi compañera de trabajo durante estas tres semanas,  Jenny Sjöblom y a nuestras anfitrionas la Dra Galya  Koleva y la Dra Dona Pickard. Muchas Gracias !!!


dimarts, 14 de juliol del 2015

Agriculture in an Urbanizing Society

El prop mes de setembre participem (l'Oscar Alfranca, en Luis Maldonado i jo) a la segona conferència Internacional sobre agricultura en una societat urbanitzada. Aquesta conferència es durà a terme Roma.

Us adjunto el títol i el abstract del treball que presentem.


"Urban farms adaptation to citizens - The case of Alella wine region within Barcelona Metropolitan Region.

Urban agriculture plays an important role to keep urban fringe areas. Agriculture does not only produce agricultural goods but also non-market agricultural goods. Thus, it is important to preserve agricultural activities and to keep farmers in these urban fringe areas. Cities can be an opportunity for farmers offering products and services that citizens demand and no longer be understood only as a threat to agricultural activities.
The object of this work is to analyse whether the wineries of the Protected Designation of Origin Alella, within Barcelona Metropolitan Region (Catalonia, Spain), have adapted their business model to the proximity of cities/citizens and to know what ecosystem services are involved in the offer. The semi-structured survey form used for the study has been agreed by the European project COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe."

Can Brosa - Tiana

Us adjunto el link de la conferència: http://www.agricultureinanurbanizingsociety.com/.


diumenge, 14 de juny del 2015

Farmers Market in Barcelona

The last saturday 13 th of June, was opened a new farmers in market in Barcelona.

This event is organized by Slow Food Barcelona and its goal is that citizens can acquire good, healthy, local and just food.

Farmers Market


The sellers are farmers (fruits, vegetables, cereals , legumes,  ...); bee-keepers and small food producers (bread, cheese, jams, sausages, meat, flour...).





This market is open every month, each second saturday and it is located in Jardins de les Tres Xemeneies (Barcelona).


This bottom-up initiative is a good model to promote and protect our small food producers and also it is an opportunity to make known our foodstuffs.

Thank you, my best wishes with this initiative ... but this initiative could be extended to other cities and the market should be weekly as our buy of fresh food.

dijous, 4 de juny del 2015

Urban Agriculture Typologies in Barcelona Metropolitan Region (Catalonia, Spain)

The European project "Cost Action TD 1106 Urban Agriculture Europe" put us a homework: to reflect different projects of Urban Agriculture in an Atlas. These projects encompass since family gardens (the gardeners cultivate their own food in their balconies, terraces, gardens, patios, backyards) until farm holdings that they have included in their business model the proximity with the cities or the citizens.

Food Farm - Can Brossa - Tiana

Oscar, Giulia and me have uploaded various urban agriculture projects in Barcelona Metropolitan Region. It is not an exhaustive list of projects but it is representative of this diverse phenomenon called "Urban Agriculture" in Barcelona.

http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/online-atlas.html

Community Garden - Pla Buits - Barcelona - Espai Germanetes 
Allotment Garden - Sant Adrià del Besòs
Despite this great diversity and the number of people involved in urban farming projects (gardeners, farmers, citizens and consumers), Urban Agriculture is not included in the political agenda yet.

Squat Garden - Barcelona
Educational Garden - Ca l'Arnús - Badalona
Social and Food Farm - la Klosca - Mataró

dimecres, 13 de maig del 2015

Agricultura Urbana a Barcelona

Vaig aprofitar la visita aquest cap de setmana d'una companya italiana (Giulia) i una amiga seva (Geogerta) per visitar diferents espais amb agricultura urbana a la ciutat de Barcelona.

Primer varem visitar dos espais inclosos dins el Pla Buits promogut per l'Ajuntament de Barcelona.  Pel qui no sabem que és el Pla Buits, es tracta d'una proposta municipal que ofereix com a us temporal uns espais dins la ciutat a entitats que els dotin de contingut mitjançant propostes.

Més informació: Pla Buits

Dels 12 espais que es van oferir en el passat concurs 9 d'ells tenen l'agricultura com un dels seus eixos. No estem parlant d'una agricultura productiva si no d'una agricultura social on els seus principals motius són l'oci, la comunicació, la relació entre els usuaris (moltes vegades transgeneracional) i les activitats educatives que es duen al voltant de l'hort (per escoles bressol, escoles i esplais). 


Els que varem visitar: Espai Germanetes i ConnectHort, si ens posem en una postura acadèmica els podiem classificar com community gardens (horts comunitaris) i educational gardens (jardins educatius), ja que el treball és en comú, i s'aprofiten com a eina educativa per les escoles i esplais.


 l'Espai Germanetes ofereix mensualment un mercat de pagès.


També varem visitar els horts urbans de la Vila Olímpica (Dr. Trueta amb carrer d'Alaba), el que acadèmicament definiríem com allotment gardens (horts de parcel·les), on els usuaris conreen individualment la seva parcel·la.


I finalment no varem poder parlar amb els usuaris dels horts ocupes situats al triangle entre Rambla del Poblenou, carrerTaulat i carrer Perelló.