Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agricultura urbana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agricultura urbana. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de març del 2018

El interés por la agricultura - reconectar a los ciudadanos con la agricultura

Hoy hemos llevado acabo la tercera actividad de primavera en el jardín de las ciencias en el Parque de Ca l'Arnús y Can Solei de Badalona (Cataluña - España).

Más de 40 personas han participado en esta actividad. Hoy hemos plantado: lechuga, acelgas, espinacas, judías, cilantro, mostaza y gira-soles.

Plantando/ Sembrando hortalizas. Foto: X. Recasens

El público que tenemos son familias con hijos. Algunas familias vienen las tres generaciones a las actividades que organizamos. Hoy por primera vez han participados niños y niñas de un centro de acogida.

¿Qué pretendemos con estas actividades? Por lo espaciadas que las tenemos en el tiempo no pretendemos dar clases de agricultura, o horticultura más bien intentamos concienciar a la sociedad con la agricultura con los alimentos que consume. Explicamos los cultivos que plantaremos y sembraremos, su origen y el principal uso que hacemos con ellos. 

Lo que más gusta sobre todo a los niños y niñas es plantar, tocar la tierra y sobretodo regar. Creo que ir a buscar agua a la fuente que tenemos en el espacio y regar es la actividad en que los niños disfrutan más.

Plantando caléndulas
¿Con estas actividades conseguimos lo que los académicos llaman "reconectar a los ciudadanos (urbanitas) con la agricultura"? ¿Se pueden dar más pasos?

divendres, 5 de gener del 2018

Agricultura Urbana y Periurbana en el Parlamento Europeo.

Antes de Navidad, ex-compañeros del Proyecto Europeo COST Action Urban Agriculture Europe, nos hicieron llegar un documento de análisis del Servicio de Investigación del Parlamento Europeo (European Parlimentary Research Service) sobre la Agricultura Urbana en Europa - Patrones, cambios y políticas. El autor de dicho documento es James McEldowney.

El documento a grandes trazos pone de relieve el interés creciente en el ámbito social y científico de la agricultura en los espacios urbanos y periurbanos. 

Como recoge el documento, las formas del la agricultura urbana son muy variadas, en los hogares, en los huertos urbanos municipales, en las escuelas, en los terrados o en los espacios que rodean nuestras ciudades. También recoge que los beneficios para la sociedad son múltiples como la producción de productos frescos, mejoras a nivel ambiental de las ciudades, mejoras en la salud de los ciudadanos y oportunidades para nuevos modelos de negocio.

La agricultura urbana se enfrenta a la presión de la ciudad sobre las tierras agrícolas, a la falta de cooperación con agricultores tradicionales, a la falta de habilidades empresariales, a la falta de financiación y a la contaminación en algunos casos de aguas y suelos.

A nivel de políticas de la Unión Europea, la agricultura urbana queda un poco al margen de los beneficios que tiene la agricultura en espacios rurales.

Para el autor del documento, el éxito de la agricultura urbana depende de como se  integre en las políticas de la Unión Europea para el post - 2020.

Buena parte del documento se ha basado, entre otros, en el trabajo que llevamos a cabo por en el proyecto Cost ACTION Urban Agriculture Europe.

Contacto entre zonas agrícolas y de equipamientos en la Región Metropolitana de Barcelona




dilluns, 6 de novembre del 2017

Badalona City Council Allotment Gardens

Since the first of October, I am doing the control and monitoring of the Badalona City Council Allotment Gardens.

Torre Codina Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens

Badalona has 80 plots for urban gardening. According to City Council rules, these plots are for retired citizens. They can grow vegetables under organic agriculture. The production is for themselves, the users can not sell it. The plots have 25 square meters each. 

Can Cabanyes Allotment Garden - Foto: Xavier Recasens
I have been speaking with some users and they said me that the surface it was enough for one couple. Perhaps in summer they give some tomatoes to their relatives.

Fava beans - Foto: Xavier Recasens

These allotment gardens are located in two farm houses or manor houses (Torre Codina/ Can Cabanyes). The ancient orchards are used for urban agriculture.


dilluns, 25 de setembre del 2017

Preparando el Jardí de les Ciències para el Otoño

El pasado domingo preparamos el Jardín de les Ciències del Parque de Can Solei y Ca l'Arnús de Badalona para el otoño.


Actividad en el Jardí de les Ciències. Foto: F. Carceller.
Es cierto que este año el calendario nos ha programado la actividad el segundo día de otoño, lo que ha dificultado las especies a plantar. Aún en las huertas cerca de Badalona encontramos cultivos de verano como son el tomate, las judías, pimientos ... etc.

En estas actividades desde ALOC, intentamos por una parte atraer al público infantil, que lo que más les gusta es plantar y sobretodo regar, y por el otro divulgar a padres o personas mayores que se incorporan a la actividad sobre los cultivos de otoño o sobre las especies que plantamos.

En la pasada actividad plantamos: 

  • Habas
  • Rábanos
  • Rúcula

Y aproveche para hablar de los calçot, ya que estamos en la época de plantación. El calçot es un ejemplo de una hortaliza (no deja de ser una cebolla tierna) que ha pasado de tener un consumo local a tener un consumo en toda Cataluña. La forma de cocinarse sobre la llama de sarmientos y al aire libre los hace muy propensos a que se consuman en familia o en grupos de amigos.

Plantación de calçots en Teià. Foto: X. Recasens.


Más información sobre los calçots: IGP Calçots

dimecres, 6 de setembre del 2017

Mel a les ciutats

Avui he rebut un mail que al principi no he entès (esta en alemany). Parla de l'or i sortien imatges d'unes abelles i de mel. He pensat segur que relaciona el color daurat de segons quines mels amb el color de l'or. He seguit llegit fins que he entès Prater, un conegut parc públic de la ciutat de Viena (Àustria). Aleshores he fet servir el traductor google per confirmar el que començava a sospitar. La casa de la moneda d'Àustria ven la mel d'uns eixams que té a les seves instal·lacions del centre de Viena a Heumarkt. 

Aleshores he recordat la producció de mel a les ciutats, que algunes vegades apareix a literatura que he consultat sobre el fenomen de l'agricultura urbana.


Eixams a la ciutat de Lausanne (Suïssa). Foto: Xavier Recasens
Fins i tot recordo que en un programa sobre gastronomia de Rachel Khoo (gastrònoma i cuinera anglesa) parla de producció de mel en un terrat d'un edifici emblemàtic de la ciutat de Paris.

Per tant la producció de mel a les ciutats comença a ser una activitat no estranya. Fins i tot hi ha empreses que en fan bandera de la seva producció urbana a la ciutat de Londres (Regne Unit) : https://thelondonhoneycompany.co.uk/

La producció de mel a les ciutats, sempre i quant els eixams estiguin en llocs no accessibles pels ciutadans, no hauria d'implicar cap mena de problema pels ciutadans. Tot al contrari incrementaria la biodiversitat de les nostres ciutats i ajudaria a la pol·linització de les plantes.

També obligaria als serveis de parc i jardins dels nostres ajuntaments a incrementar les plantes amb flor, que per tant redundaria en plans de flors o parterres més florits, més vistosos i més diversos.
Eixam de disseny en un parc de Brussel·les (Bèlgica). Foto: Xavier Recasens 
Aquest augment de les plantes amb flor, no només atrauria abelles si no altres insectes com papallones i a tot un conjunt de fauna insectívora. Tot plegat faria incrementar la biodiversitat de les nostres ciutats.

Es poden imaginar que es comercialitzi mel produïda als parcs i jardins de la ciutat de Barcelona o mel produïda a la xarxa de parcs que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona. De ben segur que si es tracta d'un producte de qualitat tindria un consumidor que estaria disposat a comprar-lo.

divendres, 4 d’agost del 2017

Ejemplos de Agricultura Urbana en Montreal, Londres y Andorra la Vella

Familiares y amigos me han enviado fotos de agricultura urbana.

Jardin communautaire Sainte - Catherine en Montreal (Canadá).


Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal)

Jardin communautaire Sainte - Catherine - Montreal (Foto: Albert Vidal).
Información de los huertos comunitarios de la ciudad de Montreal:  http://www1.ville.montreal.qc.ca/banque311/node/1289

Ejemplo de huertos urbanos en el Royal Botanic Kew Gardens de Londres (Fotos: Lluis Recasens).





Más información del kitchen garden de los Kew gardens: https://www.kew.org/kew-gardens/attractions/kitchen-garden.

Huertos urbanos en el Rec del Solà en Andorra la Vella (Principado de Andorra).

Foto del huerto con la ciudad de Andorra la Vella al fondo (Foto: Josep David Pol)

dissabte, 1 de juliol del 2017

Urban allotment gardens complaint


An important newspaper in Catalonia has published a letter to editor related to urban allotment gardens Letter to editor (It is in Catalan).
Can Mestres Allotment garden - Barcelona (Catalonia, Spain).

The author complains that Barcelona city allotment gardens only accepted retired users (more than 65 years old). This role is discriminatory for citizens with less of 65 years old.

Polish allotment garden (Warsaw, Poland)


I had an interesting conversation about this topic with Miguel. He is working in Cascais Municipality (Portugal). He has the opinion that city allotment garden should be diverse as the society, not a ghetto for retired people or people with risk of social exclusion.

In my opinion these city allotment garden should be opened to retired people, of course, but young people, families, single parent families, immigrants and people with risk of social exclusion too.

Private allotment garden (Ljubljana, Slovenia)
I know a case of city allotment garden that it is opened to all society. This urban allotment garden is located in Tiana (Catalonia, Spain).

Tiana Allotment garden - Tiana (Catalonia, Spain)
I am sure that Barcelona city council only offers places for retired citizens, because Barcelona is a dense city with scarce number of places for urban allotment gardens localitation. 

If demand of urban allotment garden increase, the city councils  will change their roles.



divendres, 16 de juny del 2017

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)
Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)
También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.




dimarts, 2 de maig del 2017

Educational Garden in a Public Park (Badalona)

The idea of this Educational Garden (Jardí de les Ciències) was born during a meeting of Aloc members (Helena, Roberto, David, Josep Maria, Fernando, Eva and me). We decided to create this space of agriculture inside a public park (Parc de Can Solei i Ca l'Arnús).

Last activity in Jardi de les Ciències (Badalona)
The main objectives of this garden are:
  • Connecting citizens with agriculture.
  • Show different crops that they had been cultivated in Badalona or that they had been related to Badalona's Industry.
  • Offering activities to families or all schools of Badalona or Barcelona Metropolitan Area.
With these ideas we presented our project to Badalona City Council and Barcelona Metropolitan Council. They accepted our idea and we began to work together. 

After several meetings, 19 of April 2015 we planted/ sowed our first crops (cash crops, vegetables, herbs, vines...). 

Activity with pupils in Ca L'Arnús Park
We have carried out more than 10 activities. More of 300 people (families with children or adults) have participated in these activities.

We have achieved these objectives:
  • Connecting people with agriculture: we offered activities related to cereals, pulses and crops to produce sugar and vegetables.
  • We offer an activity with Badalona's Museum to explain Cereals during the roman times.
We have not achieved to offer activities to schools, all schools not only one school (the space is a public park opened to the city).

Planting mints
Each activity needs time to be prepared, to look for plant material (seeds, cuttings ...), to be carried out, elaborate materials and control weekly the crops.

In my personal opinion (after 2 years of this initiative), these projects need a economical support. I do not know if they should be paid by public administration, by the schools or the citizens that they attend to the activities.

I was influenced by several projects of urban agriculture that I had seen in European cities (Malmö, Wien, Sofia, Brussels ...) during my participation in an European Project call COST Action Urban Agriculture Europe and COST Action Urban Allotment gardens.


diumenge, 19 de març del 2017

Tot parlant de Malmö (Suècia)

Aquesta setmana vaig veure al'atzar un capítol del programa "La Cuina Nòrdica de Tareq Taylor" pel canal Esport 3.  En aquest episodi el cuiner conductor del documental parlava de l'agricultura urbana de la ciutat de Malmö.

Fa anys vaig tenir la possibilitat de visitar la ciutat de Malmö tot fent un curs de doctorat que tractava precisament de l'agricultura urbana amb finalitats no comercials.

L'agricultura dins les ciutats del primer món es pot considerar que no té finalitats productives. Aquesta agricultura té altres objectius que s'aconsegueixen tot conreant verdures dins les ciutats.
Jardí comunitari Malmö. Foto: Xavier Recasens


La ciutat de Malmö té una important immigració de persones de fora de Suècia, principalment de països balcànics, Grècia i del pròxim Orient. Aquesta diversitat, sovint  concentrada en barris, fa que no hi hagi contacte entre ells. Problemes culturals, lingüístics i perquè no dir-ho climàtics no afavoreix que s'estableixin relacions socials entre els veïns.

L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.

Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais. 

Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat  en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).

Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.

La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.


Slottstradgarden
Sense saber-ho, ara ho he vist, vaig dinar en el Restaurant del Tareq Taylor, situat en el parc de  Slottstradgarden.




dijous, 19 de gener del 2017

Agricultura al turó de l'Enric de Badalona

Parlar d’agricultura i ciutat no és fàcil, sembla que siguin dues paraules antònimes. I no ha estat sempre així, de ben segur que els romans no haguessin fundat Baetulo, si aquesta no s’hagués trobat en terrenys fèrtils i amb disponibilitat d’aigua. La xarxa de rambles i rieres que baixen de la Serralada Litoral fins al mar, garanteixen sols al·luvials, profunds, planers i amb d’aigua.

La millora en els mitjans de transport, la preservació dels aliments i el sorgiment d’altres activitats econòmiques, com ara l’industria, el comerç i els serveis, amb un rendiment econòmic més gran, han allunyat l’activitat agrícola de les nostres ciutats. Badalona no és aliena a aquest fenomen, hem passat de les 1.125 ha. de 1945 a les 4 ha. del 2015, segons les estadístiques de Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. La manca de viabilitat econòmica de les explotacions agrícoles, la necessitat de sòl per altres usos (habitatges, industria, comerç e infraestructures) i la manca de voluntat política i social, estan darrera d’aquest fet.
Fotografia aèria de 1956. Font: ICC.

Tots tenim en ment que el patrimoni cultural de la nostra ciutat esta format per d’edificis (les Termes Romanes, el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra...), per obres d’art (La venus de Baetulo, les obres pictòriques d’Eduard Fló o de Joaquim Torrents-Lladó...) o per bens immaterials (La Processó del Silenci, els Gegants de la ciutat, la Cremada del Dimoni...), però sovint oblidem els paisatges agrícoles formats pels conreus i per les infraestructures agràries (camins, marges, recs...).


Al turó de l’Enric, tot i que l’activitat agrícola va desaparèixer entre els anys 50 i 60 del segle passat si atenem a les imatges aèries del 1956 i de 1967 (totes elles disponibles a la pàgina web de l’institut cartogràfic de Catalunya), encara es preserven certs vestigis de marges agrícoles que devien permetre el conreu de la vinya.

Aquests marges es troben a la vessant oest del turó, tal i com es pot veure a les fotografies aèries anteriorment mostrades.

No ens pensem que l’agricultura que es podria dur a terme en aquestes feixes sigui una agricultura productiva. Les dimensions de l’espai, la dificultat de mecanització i la manca d’aigua fàcilment disponible serien uns obstacles per aquest fi. Per tant estaríem parlant d’una agricultura amb una finalitat no productiva amb objectius socials, educatius o paisatgístics.
Fotografia aèria de 2015. Font: ICC.

Si l’espai s’integra, finalment, dins un parc urbà fora bo recuperar aquestes feixes amb conreus de secà de la zona com ara les vinyes, els garrofers, les oliveres, els ametllers, els magraners... Ja que recuperem un paisatge que era dominant a la ciutat fins els anys 50 del segle passat. També pot ser una forma de tornar a connectar la ciutadania amb l’agricultura i servir d’espai educatiu a les escoles que es trobem prop del turó de l’Enric i el Torrent de la Font. 

Algú li pot semblar estrany utilitzar l’agricultura en parcs urbans. però comença a ser una practica habitual en nombrosos parcs d’arreu d’Europa com ara: el Karls Garten de Viena (Austria), el Kensington Garden de Londres (Regne Unit) o sense anar molt lluny el Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei – Arnús de Badalona.
Plantant cereals al Jardí de les ciències del Parc de Ca l'Arnús (Badalona). Font: X. Recasens
Per tant tornar a conrear aquestes feixes pot ser una oportunitat per la ciutat, no tan sols des del punt paisatgístic sinó també des del punt de vista social o educatiu, tot depenent de la gestió que finalment es faci.


   

dilluns, 21 de novembre del 2016

Jardí de les Ciències dos anys desprès - Un exemple d'agricultura dins les ciutats

Aquest any ha acabat el segon any del jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona.

Sembla que era ahir quant ens varem reunir els membres d'Aloc (Fernando, David, Josep Maria, Roberto, Helena i jo mateix) i varem fer una pluja d'idees respecte a un espai dins el parc de Ca l'Arnús.

Jardí de les ciències abril de 2015

De la combinació de l'agricultura i la tecnologia que hi ha associada a la transformació del productes agrícoles que habitualment consumim, va sortir el Jardí de les Ciències.
Plantant cereals (novembre 2016).

Els principals objectius eren:
  • Tornar a connectar l'agricultura amb els ciutadans de totes les edats 
  • Explicar la ciència associada a l'agricultura
  • Divulgar conreus que s'han dut a terme a Badalona
  • Oferir un espai per a dur a terme activitats educatives a tots els centres educatius que ho desitgin.
  • Ensenyar conreus que s'han tornat a posar en valor.

Varem exposar l'idea a l'Ajuntament de Badalona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ambdues administracions van veure de bon grat l'idea d'Aloc. 

Aleshores va començar un període de contactes i reunions amb els tècnics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a redactar el projecte.

El 19 d'abril de 2015 varem inaugurar l'espai. En aquests dos anys hem realitzat més de 7 activitats a l'espai. Totes elles en diumenge i obertes a families. Crec que han estat un èxit amb més de 25 persones en cada activitat.
Detall del Jardí de les Ciències
Hem fet activitats específiques dedicades als cereals, les llegums (aprofitant que la FAO va declarar l'any 2016 any internacional de les llegums) i els sucres.

Exemples de llegums (cigrons, llenties, fesols, mongetes i soia).

 No només hem tingut èxits si no també fracassos o contratemps:
  • El mal funcionament dels blats de moro dins l'espai amb unes taxes de germinació molt baixes.
  • El furt de conreus per part d'altres usuaris del parc.



Plantant pastanagues

Com a reptes després d'aquests dos anys tenim:
  • Dotar de recursos al Jardí de les Ciències per oferir un programa educatiu obert a totes les escoles, anant més enllà d'un hort escolar.
  • Fer activitats educatives dirigides a un públic no familiar, que vagin més enllà de les feines de manteniment dels horts
  • Incorporar nous conreus atractius als ciutadans o que siguin del seu consum diari.
  • Incorporar altres espais del parc al jardí de les Ciències
  • Arribar a més ciutadans de Badalona i que es facin seu l'espai.  

Plantant aromàtiques
Voldria donar les gràcies als altres membres d'Aloc (Fernando, Roberto, Josep Maria, David, Helena i Eva) i als técnics de l'Ajuntament de Badalona i Àrea Metropolitana de Badalona (Enric Cahner, Aïda Girona i Jaume Fornés) que fan possible el funcionament de l'espai.


Flor de taperera.




dissabte, 30 d’abril del 2016

15 dies desprès al Jardí de les ciències

Quinze dies desprès de les plantacions i sembres aquest és l'aspecte del Jardí de les Ciències al Parc de Ca l'Arnús de Badalona. (També ens ha ajudat la pluja i les temperatures baixes d'aquests dies).


Tarongina (Melissa officinalis)


Floració de la vinya (Vitis vinifera)
Llúpol (Humulus lupulus
Bleda rave sucrera (Beta vulgaris)
Calèndules (Calendula sp.) 
Mongetes amb la tavella morada (Phaseolus vulgaris)

divendres, 1 d’abril del 2016

Ha finalizado COST Action TD1106 "Urban Agriculture Europe"

El pasado mes de febrero acabó en Bruselas el proyecto COST Action Urban Agriculture Europe.
Sofia (Bulgaria).
Este proyecto empezó en el año 2012 y tenía como objetivo dar una visión común de la agricultura urbana en Europa, entre investigadores y profesionales en este campo, ya sean agricultures, administración publica ...
Tarjeta de participación en el meeting de Milan.
En este proyecto participaban 120 investigadores de 61 universidades, centros de investigación y administración publica de 21 países europeos. 
Instituto de Urbanismo de la República de Eslovenia - Ljubljana .
El perfil de los participantes era muy transversal desde el punto de vista profesional, geógrafos, arquitectos, paisajistas, urbanistas, sociólogos, economistas, ambientólogos, ingenieros forestales y, como no, ingenieros agrónomos (espero no haberme dejado ninguna profesión).


Universidad de Lausanne - Suiza 
Durante estos 4 años hemos celebrado 8 reuniones de trabajo en Aachen (Alemania), Castelldefels (Cataluña, España), Maynooth (Irlanda), Varsóvia (Polonia), Lausanne (Suiza), Sofia (Bulgaria), Milan (Italia) y Bruselas (Bélgica).


Maynooth University - Irlanda.
Además se han llevado a cabo escuelas con temas específicos y misiones científicas de corta duración en diferentes ciudades de Europa y Nueva Zelanda.
Ecole d'Ingénieurs Purpan - Tolosa (Francia).
Lo que mas me ha sorprendido durante estos años son los diferentes enfoques con los que se puede abordar el tema de la agricultura urbana y periurbana, también las diferentes realidades que hay en Europa sobre una mismo fenómeno y las diferentes actitudes de las administraciones publicas respecto al mismo tema.
Huertos Urbanos en Bruselas.
No cabe decir que por mi parte que me ha sido muy provechosa y enriquecedora mi participación en este proyecto.

Granja lechera en el parque agrícola sur de Milan (Italia).
La dimensión de la agricultura urbana y periurbana va más allá de la simple producción agrícola. Aspectos como la dimensión social, la cultural, la patrimonial, la medioambiental y la económica se deben tener en cuenta para llevar a cabo la planificación o la puesta en marcha de proyectos agrícolas en espacios urbanos y periurbanos.

También el proyecto me ha servido para inspirarme y poner mi granito de arena en la agricultura urbana de mi ciudad Badalona (España, Cataluña) con la creación en el Parc de Ca l'Arnús del Jardí de les Ciéncies, conjuntamente con la Asociación Aloc, el Ayuntamiento de Badalona y el Area Metropolitana de Barcelona 
Sembrando remolacha azucarera - Jardí de les Ciències (Badalona) 
Muchas gracias a las personas responsables de este COST (Frank, Axel, Lionella, Lilli) a la persona de administración (Eva), a los chairs de los grupos en los que he participado (Henry, Marian, Wolf, Pedro y Luis) y a todos los diferentes participantes del proyecto COST y a la oficina COST de la European Science Foundation.


Libro publicado
Más información: http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/