Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura periurbana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura periurbana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de gener del 2021

La Riera de Teià

Per raons d'estudis i laborals vaig freqüentar la zona de la riera de Teià, entre la N-II i la C-32, a finals dels 90 i principis del 2000. Recordo l'activitat agrícola, els hivernacles, l'horta i fins i tot alguna hípica a la zona. 

També per qüestions professionals he tornat a visitar la zona des de 2016, m'he trobat que s'ha obert un vial que connecta Teià amb la N-II que ressegueix la riera de Teià. En aquests 16 anys ha aparegut una industria tèxtil, empreses dedicades a la jardineria, una zona de classificació i tractament de terres, camps abandonats, estructures d'hivernacles malmeses ... etc.

Hydrangea


Ara bé no tot és negatiu també encara es manté la producció d'horta i la producció de flor i planta ornamental.



La Riera de Teià es troba ben comunicada ja sigui per la N-II o per la C-32, el que permet un fàcil accés del Masnou, de Montgat, de Teià, d'Alella, de Premià de Mar i d'altres municipis del Maresme i del Barcelonès Nord.

Aquesta bona comunicació hauria de permetre el bon funcionament d'iniciatives de venda de proximitat, Km 0...

Fa temps que veig que la iniciativa Ple de Verd tira endavant, no els conec personalment, m'he dedicat a altres sectors agrícoles periurbans, però si tenim en compte les diferencies en la forma d'anunciar-se sembla que hi ha una aposta pels circuits curts de comercialització.

Ple de Verd any 2021


Ple de Verd any 2016


Aquesta zona de Teià a cavall entre Masnou i Premia de Mar és un dels pocs espais encara "lliures" que connecta la Serralada Litoral amb el Mar, per tant és una zona a preservar de qualsevol transformació, on l'ús agrícola ha de ser el seu principal motor.


dimecres, 9 de desembre del 2020

Els agricultors/es dels espais periurbans de la Regió Metropolitana de Barcelona.

(Article publicat a la revista tècnica del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Revista Tècnica núm., 16)

La visió dels espais periurbans ha canviat en els darrers anys, de ser espais a l’espera de canvis en els usos dels sòl a ser espais essencials per a la sostenibilitat de les ciutats. Aquests espais prop de les ciutats, on encara es mantenen unes certes condicions “naturals”, presten a la ciutadania una sèrie de serveis. Aquests serveis són per exemple: el manteniment de la biodiversitat, conformar el paisatge o fons escènic sobre el qual s’articula la ciutat, ajudar a regular els fenòmens hidrològics, això és especialment important en les nostres condicions climàtiques, ser zones d’oci i de lleure per als ciutadans, i finalment, l’objecte d’aquest article, la producció agrícola.

Existeixen nombrosos exemples d’estreta relació entre agricultura i ciutat arreu del món. En el cas del món de vi, tenim les vinyes que envolten el llac Léman prop de la ciutat de Lausana (Suïssa), les vinyes de Grinzing prop de la capital d’Àustria o les vinyes de Ciutat del Cap a Sudàfrica. També tenim exemples fora del viticultura, com ara l’extensa zona de regadiu que envolta el Sud de la ciutat de Milà (Itàlia) que esta molt relacionada amb la gastronomia llombarda, i per què no, els productors de flors i plantes ornamentals que envolten les ciutats holandeses d’Amsterdam – d’Aalsmerr – la Haia. També les complexes relacions entre agricultura i ciutat en la cultura japonesa, com són les 1.000 ha. de camps destinats a l’agricultura professional dins de la ciutat de Tokio.

L’agricultura periurbana es troba fortament tensada per una costat per la pressió urbana que la afecta en canvis dels usos del sòl, ja siguin transformacions urbanes o industrials, o en l’execució d’infraestructures (carreteres, comunicacions i serveis), i per l’altre per la pressió humana, com ara la freqüentació, que també la condiciona.

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), formada per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, té una població de 4.819.559 habitants i una superfície de 2.464,2 km2, segons IDESCAT La superfície agrícola de la RMB és de 18.462 ha., segons el DARP (2018).

L’agricultura de la RMB està dominada pels conreus de secà, com són la plana del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, i per unes zones de regadiu, concentrades als deltes del Llobregat i del Tordera, i a les rieres del Maresme. 

Com a principals problemes ens trobem:

El sector agrari no és massa atractiu per la ciutadania, els sous del sector no són massa engrescadors, si els comparem amb altres sectors de l’economia com ara la construcció, els serveis o l’industria, alhora de atreure nous pagesos o pageses. Segons l’INE per a l’any 2017 el sou mig anual d’un peó en el sector agrari era de 17.518,8 € mentre que el sou mig per industria construcció i serveis era de 26.391,8 €

Moltes vegades el planejament territorial o urbanístic regula o condiciona en excés l’activitat agrària en aquestes àrees properes a les ciutats, potenciant altres serveis que no són la producció agrícola. Moltes vegades el planejament urbanístic/ territorial prima la protecció de certs valors naturals, paisatgístic i/o cultural limitant molt la viabilitat de les explotacions agrícoles.

També hem d’afegir la superfície de les explotacions agrícoles periurbanes, si fem cas al cens agrari del 2009 la superfície mitjana per explotació agrícola a la RMB esta al voltant de les 18 ha./ explotació, un valor sensiblement més baix a les 28 ha./ explotació de Catalunya. Aquest fet condiciona la viabilitat econòmica de les explotacions.

Tot i aquests condicionants, no hem d’oblidar que el Maresme és la sisena comarca amb un valor afegit brut de Catalunya més elevat, gràcies a una agricultura intensiva amb un ús important de la tecnologia, com ara el control del reg, el control de la nutrició i el control del clima (temperatura, humitat, radiació). Aquesta agricultura intensiva permet produir, als agricultors/es del Maresme, hortalisses flors i plantes ornamentals, tots ells productes amb un valor afegit més elevat que els cereals.

Podem dir sense equivocar-nos que l’aigua per al reg és un dels motors claus per a la supervivència de l’agricultura en els espais periurbans. No es d’estranyar que en un futur no massa llunyà s’hagi d’afegir a les tradicionals fonts d’aigua com són les captacions superficials de rius o les captacions d’aigües subterrànies, la reutilització de les aigües residuals una vegada regenerades. En aquest últim cas la situació prop de les ciutats serà un factor clau per l’ús d’aquest recurs.

Els pagesos i pageses periurbans/es han d’adaptar el seu model per treure el màxim de benefici de la seva situació prop de les ciutats, ja sigui en un context de producció agrícola de secà, de regadiu, de producció ramadera o de petita industria agroalimentària transformadora. El conèixer la demanda, les tendències, les modes, ser capaços d’innovar i oferir productes d’elevat valor afegit són factors clau per l’èxit d’aquestes explotacions.


dijous, 19 de novembre del 2020

Conferència al Col·legi d'Economistes

 

Adjunto la conferència que vaig fer al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Per si algú no va poder assistir o té un interés en el tema.

https://www.youtube.com/watch?v=c1rp-ogCC5c

dilluns, 2 de novembre del 2020

Conferència EN DIRECTE: ''L'agricultura en els espais metropolitans. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona''

 Us informo de que el proper 17 de novembre faré una conferència en directe al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

''L'agricultura en els espais metropolitans. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona''

Més informació:

Col·legi d'Economistes



divendres, 2 d’octubre del 2020

"Dicebamus hesterna die"

Fent servir l'expressió de Fray Luis de León després d'anys de no donar classe a la Universidad de Salamanca.

Torno a activar i a donar una mica de vida aquest blog ..., després de més de dos anys.

Per començar ús deixo l'enllaç de la tesi doctoral:Tesi doctoral Xavier Recasens

diumenge, 10 de juny del 2018

Parques periurbanos y sus servicios

Hoy hemos visitado el Parc de la Serralada de Marina en el municipio de Tiana. 

Grupo con el que hemos realizado la visita al Parque. Foto: X.Recasens
Este parque se encuentra en Sierra Litoral Catalana. Tiene una superfície de 3.157 ha, que ocupan parte de la superficie de los términos municipales de Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet y Tiana. Es un parque periurbano, con mucha presión humana y urbana. A pesar de esta presión ofrece muchos servicios a los ciudadanos:
  • Es una zona de recreo, para pasear, montar en caballo, bicicleta. 
  • Regula la circulación del agua por los torrentes y la infiltración del agua en el subsuelo
  • Atenúa el efecto burbuja de calor
  • Tiene una vegetación típicamente mediterranea
  • Alberga fauna de espacios abiertos y de zonas forestales (Hoy sin ir más lejos hemos contemplado como un cernícalo comía un pájaro que había cazado, en lo alto del campanario de la Ermita de l'Alegria).
  • Hay producción agrícola (vino, hortalizas, miel y flores).
  • Hay elementos constitutivos del patrimonio cultural (masia, ermitas, iglesias, monasterios).
  • Y finalmente paisaje ..., en la foto siguiente, se puede apreciar de lejos la ciudad de Barcelona. Esta dista a 10 km de los viñedos.


Viñedos Quim Batlle. Foto: X. Recasens



dijous, 21 de desembre del 2017

Paisatges agrícoles periurbans

Un dels serveis que se li atribueix a l'agricultura és la configuració del paisatge. Les terrasses, els marges, la parcel·lació, els elements arquitectònics, els sistemes de reg, els conreus, els canvis de colors estacionals, les textures, ... són elements que configuren el paisatge agrícola.

A les nostres ciutats no acostumen haver-hi grans espais verds com és habitual en ciutats del centre i nord d'Europa. La manca d'espais verds, la bombolla de calor, el canvi climàtic fa sovint que els habitants de les ciutats no ens adonem del canvi de les estacions.

L'agricultura periurbana, prop de les ciutats, fa que els urbanites observem els canvis de conreus que es produeixen pel canvi d'estacions, els canvis de colors que experimenten les plantes conreades... 

Us adjunto un petit recull d'imatges d'agricultura prop de Barcelona, a Tiana iTeià 

Preparant conreus d'estiu. Foto: X. Recasens
 
Plantant calçots. Foto: X. Recasens

 
Calçots collits. Foto: X. Recasens

Vinyes de Tiana




dilluns, 27 de novembre del 2017

Visita Marsella (Francia) - Proyecto MADRE - MEDCITIES

A principios de Noviembre, MEDCITIES me invitó a participar en la reunión que se llevó a cabo en Marsella (Francia).  Esta reunión se enmarca dentro del proyecto MADRE (Metropolitan Agriculture for Developing an innovative, sustainable and Responsible Economy).

La temática de la reunión era: Transnational Working Group and Technical Visits on Farmer Innovation.

Durante los dos días de esta reunión visitamos una pequeña explotación agrícola periurbana situada en Aubagne (Francia). Aubagne se sitúa dentro el área  metropolitana de Marsella, a 15 km del puerto viejo de Marsella.
Cartel de la explotación agrícola - Foto: X. Recasens

La explotación agrícola (Marie Helene di Ruzza) tiene una superfície de 1,5 ha, se dedica a la `producción ecológica de verduras y de huevos, tiene 250 gallinas de puesta. Comercializa su producción mediante cestas de verduras, en la propia explotación, y a través de una asociación de productores locales.

Gallinas para puesta - Foto: X. Recasens

Producción de verduras bajo túnel. Foto: X. Recasens


La asociación (Les Jardins du Pays d'Aubagne) dispone de una tienda que venden productos locales. Estos productos pueden ser producidos mediante agricultura ecológica o no.

Tienda de los productores locales - Les Jardins du Pays d'Aubagne Foto: X.Recasens.

La explotación agrícola es un interesante caso de mezcla de producción agrícola y ganadera, que diferencia su producción mediante la certificación ecológica y un sello de producción local (Pays d'Aubagne), y comercializa su producción directamente ya sea en la propia explotación o en la tienda que dispone la asociación. Al preguntarle por los ingresos de la granja los sitúo en mas de 45.000 €/ anuales y lo que es más importante, quería ampliar su explotación. De lo que podemos deducir que veía el futuro con esperanza.

Durante estos días conocimos otras experiencias interesantes que mezclan la producción local con el catering o con la producción de especialidades locales y regionales. 

  

diumenge, 15 d’octubre del 2017

Passejada per les vinyes de Tiana

Avui com a membre d'Aloc m'ha tocat de fer de guia de la passejada per les vinyes de Tiana que organitzen conjuntament el Parc de la Serralada de Marina i l'Ajuntament de Tiana.

En aquestes visites que organitza el parc s'intenta donar a conèixer el Parc, el seus valors botànics, faunístics, geològics i paisatgístics.

A mi com a enginyer agrònom i com a persona que fa recerca sobre agricultura periurbana ( recerca I i recerca II) aquestes visites les trobo molts profitoses per transmetre als ciutadans els valors que té l'agricultura en general i concretament en els espais periurbans.



Vinyes d'Alta Alella - Foto: X. Recasens.
Avui hem visitat les vinyes d'Alta Alella, situades a cavall dels municipis de Tiana i Alella a la comarca del Maresme (dins la DO Alella).

El celler d'Alta Alella és un clar exemple d'activitat agrícola que s'ha adaptat a la seva situació d'espai periurbà, bona prova d'aixó és el nombre d'activitat que ofereix, com ara visites guiades, passejades, maridatges de vi i gastronomia, cates de vins i caves, concerts etc. També cuida molt la búsqueda de productes nous o diferents, com ara vins naturals, ecològics, monovarietals o vins elaborats en àmfores ceràmiques o de formigó.



Àmfores ceràmiques  - Foto: X. Recasens
Àmfora de formigó - Foto: X. Recasens

Tot això en mig d'ún espai d'alt valor ecològic com és la Serralada de Marina, però molt a prop de la ciutat de Barcelona.



Vinyes d'Alta Alela amb la ciutat de Barcelona al fons - Foto: X. Recasens
Aquestes visites poden ser una oportunitat per donar a conèixer les diferents activitats agrícoles que es duen a terme dins el Parc de la Serralada de Marina.
Conreus d'Horta a Tiana - Foto: X. Recasens


Planta en test al TM de Tiana - Foto: X. Recasens


Conreus de rosa per a flor tallada al TM de Tiana - Foto: X. Recasens
I demostrar que els parcs són espais vius, on hi ha gent que s'intenta guanyar la vida produint coses que consumim habitualment i que estan produïdes al costat de casa nostra.

Tast de vins a Alta Alella - Foto: X. Recasens


dissabte, 7 d’octubre del 2017

Business models in urban farming: Comparative analysis of case studies from Italy, Spain, and Germany


A new paper about Urban Agriculture has been published.

This paper has been written by Bernd Pölling, Maria José Padros, Bianca Maria Torquati, Giulia Giachhè, Fiara Paffarini, Oscar Alfranca, Wolf Lorleberg and me.

The “Urban Agriculture Europe” EU COST-Action (2012-2016) has shown that the complexity of urban agriculture (UA) is hardly compressible into classic business management models and has proposed new management models, such as the Business Model Canvas (BMC). Business models of UA have to be different from rural ones. In particular, factors such as differentiation and diversification, but also low cost-oriented specialization, are characteristic and necessary business models for UA to stay profitable in the long term under challenging city conditions. This paper aims to highlight how farm enterprises have to adjust to urban conditions by stepping into appropriate business models aiming to stay competitive and profitable, and how the BMC is useful to analyse their organization and performance, both economically and socially. The paper offers an inter-regional analysis of UA enterprises located in Spain, Italy, and Germany, which are further subdivided into: local food, leisure, educational, social, therapeutic, agri-environmental, cultural heritage and experimental farms. The analysis demonstrates that UA is differentially adjusted to specific urban conditions and that the BMC is useful for analysing urban farming. Heterogeneous local food farms and the integration of local and organic food production in social farming business models are most frequent in our case studies. 



diumenge, 16 de juliol del 2017

"Ens dona molt pocs diners" - L'agricultura periurbana

Fa poc parlava amb un nou propietari d'una parcel·la agrícola d'un espai periurbà de la regió metropolitana de Barcelona.
Desconec per quin propòsit aquest nou propietari va comprar aquesta finca. Ara, per les impressions que he tret no hi ha al darrera dur cap mena d'activitat agrícola.

Actualment hi ha plantada vinya, la mestressa es queixava de que rebrien molts pocs diners pel raïm. Em va comentar que els hi pagarien 0,20 €/ kg de raïm. Segons les dades de preus percebuts pel pagès, el raïm per vinificació es va pagar durant el 2016 a 0,3853 €/ kg. A priori em va semblar que els hi pagaven molt poc pel raïm, però parlant amb ells, em van explicar que la finca la portava una bodega de la comarca. 

Reflexionant una mica més, sense ser un expert en viticultura, aquest any tenen una collita d'uns 3.000 kg/ha, això vol dir que rebran 600 €/ any (o aquest any). No sé quant han pagat per adquirir la finca, de ben segur que cap entitat bancaria els pagarà interessos pel capital que han invertit en la compra de la parcel·la.

Vista panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat 

Van acabar sentenciant de que potser desprès de la verema treuen la vinya ...

Com ja he comentat en aquest bloc, un dels principals problemes de les explotacions agrícoles periurbanes és la seva baixa rendibilitat. A més hem de tenir en compte que el cost d'oportunitat per l'ús de la terra en els espais periurbans és molt elevat. 

Com a plausibles solucions hi ha produir productes d'alta qualitat, diferenciats, dur a terme una transformació de la producció (activitats agro-industrials de tipus artesanal), oferir activitats relacionades amb l'activitat agrícola ...



divendres, 16 de juny del 2017

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)
Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)
También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.




dijous, 8 de juny del 2017

Aules d'Entorn Rural

Amb la meva faceta d'enginyer agrònom que exerceix la seva professió de forma lliberal, he rebut l'encàrrec de fer un projecte d'una aula d'entorn rural en una explotació situada en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental) .

Ramat al Parc Agrari del Baix Llobregat
A Catalunya les aules d'entorn rural es defineixen com una aplicació dins una explotació agrària en funcionament amb la finalitat de mostrar, als visitants les activitats agrícoles, ramades, forestals o de transformació de la producció agrària que es duen a terme.

Aquestes aules queden definides, a Catalunya, per la següent normativa:


  • Ordre del 16 de setembre 1992
  • Ordre ARP/ 38/ 2002, de 14 de febrer.

Sempre he defensat que una de les estratègies que tenen els agricultors és la diversificació de la seva producció cap a activitats no agrícoles però relacionades amb l'activitat agrícola. Aquesta opció de la diversificació si bé es valida per qualsevol explotació agrària de Catalunya, es fa més important en les explotacions periurbanes (o si es vol en un nou concepte de metropolitanes). 

Les explotacions periurbanes/ metropolitanes tenen com va avantatge la proximitat d'un gran nombre de potencials clients d'aquestes aules (escoles, instituts d'educació secundaria, escoles d'adults, etc).

L'administració Catalana té un registre d'aquestes explotacions, ara bé no he sabut trobar si aquest és públic. Hauria estat interessant veure quin és el nombre d'aules d'entorn rural a Catalunya i quantes es troben dins la Regió Metropolitana de Barcelona.

Buscant per internet he trobat:

  • Palau Tordera
  • Vallgorguina
  • Rubí
  • Sant Antoni de Vilamajor
  • Les Franqueses del Vallés
  • Lliçà de Munt.
Suposo que m'he deixat moltes altres Aules d'Entorn Rural.


dissabte, 8 d’abril del 2017

Roses per Sant Jordi - roses catalanes....

Es calcula que per Sant Jordi es venen uns 5 milions de roses a casa nostra. Ara si ens mirem les estadístiques del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, la superfície de rosa a Catalunya és de 2 ha. Com es poden imaginar totalment insuficient per satisfer la demanda de roses. La superfície de roses ha anat disminuint de les 8 ha. del any 2009 fins a les 2 ha d'avui. De ven segur de disposar de dades més antigues la superfície de rosa a Catalunya seria molt superior.

A Catalunya la principal zona productora de flor tallada i planta ornamental és el Maresme. Estem parlant d'una comarca periurbana, inclosa dins la Regió Metropolitana de Barcelona i alguns dels seus municipis dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Roses apunt de florir- Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens
D'on provenen les roses que comprem?  Doncs dels principals països productors que són Kenya, Colòmbia, Equador, Etiòpia ... Al parlar de flor tallada estem parlant d'un mercat global on les flors viatge de continent en continent fins arribar a casa nostra.  Si ens mirem les dades de Mercabana-Flor, el 60 % de les roses que varen passar pel mercat durant el mes d'Abril del 2016, provenien de Colòmbia, el 17 % d'Holanda  i només el 6 % de l'Estat espanyol. Dins les roses classificades com a nacionals només el 75 % són roses produïdes a Catalunya. Per tant una de cada 22 roses venudes varen ser catalanes. 
Succeeix el mateix en el món del llibre?  No parlo només de llibres escrit en català també em refereixo a llibres editats a Catalunya.

Flors collides abans de la classificació. Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens
Cada cop hi ha més tendència a comprar productes agrícoles produïts pel seu origen, ja sigui amb una distinció geogràfica (Denominacions d'origen, distincions geogràfiques protegides...), ja sigui espanyols, catalans o fins i tot  productes agraris produïts localment. Comprar productes nacionals té com a garantia ajudar al nostre sector primari i que es compleix una legislació sectorial, ambiental i laboral. 

Hi ha una extensa literatura que descriu les condicions laborals dels treballadors agraris dels principals països productors de flor tallada. Si bé es cert que arreu del món existeixen certificadores que garanteixen que els productors inscrits compleixen uns mínims en condicions laborals, ambientals i de seguretat i salut en el treball.
Roses tallada. Teià (Maresme). Foto: X. Recasens
Potser que aquest any per Sant Jordi fen un acte de país i no només comprem llibres escrits en català si no també roses catalanes.






dimarts, 28 de març del 2017

Espacios a la espera ...

Hoy hablando con un propietario de una finca agrícola cercana a la ciudad de Barcelona (Cataluña, España), me ha venido a la mente una definición de los espacios periurbanos que usó el arquitecto Xabier Eizaguire "son espacios a la espera de futuras transformaciones urbanas...".

Yo creo y defiendo la importancia que tiene el buen mantenimiento de estos espacios suburbanos y de los múltiples beneficios que aportan al conjunto de los ciudadanos. Aspectos como una buena gestión forestal y la viabilidad económica de las explotaciones agrícolas, presentes en estos espacios, son indispensables para el su buen funcionamiento.

También es cierto que el continuo urbano en muchas zonas que rodean Barcelona cada vez es más marcado. También es cierto que la poca viabilidad económica de muchas explotaciones agrícolas hacen que estas se abandonen, y que los agricultores trabajen en otros sectores de la economía.
Campo de perejil en Tiana (Maresme). Foto; X. Recasens
Como ya les comenté en otra entrada en este blog, sobre las directrices que seguirán los técnicos que redactan el Plan Director Urbanístico del Área Metropolitana de Barcelona. Estos piensan mantener las superficie agrícola, facilitar la actividad y recuperar el suelo.

La realidad es tozuda y no olvidemos que el gobierno de la Generalitat de Catalunya estuvo a punto de sacrificar un espacio agrícola periurbano para la construcción de un complejo turístico y lúdico. 

Espero en unos años volver a escribir una entrada en este blog para confirmar que las expectativas del nuevo propietario agrícola no se han cumplido.


diumenge, 19 de febrer del 2017

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.
En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.
La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.
La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.
También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.
Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.
La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.
Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción
Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.
Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.
Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:
¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

dilluns, 13 de febrer del 2017

Conferència: ''Activitat econòmica al voltant de les ciutats. El cas de l'agricultura periurbana''

El proper 2 de març a les 19:00 hi haurà una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya on parlarem de l'Agricultura en els Espais periurbans amb la participiació de dues empreses agrícoles situades al Maresme i al Baix Llobregat.

Alta Alella dedicada al món del vi, situada a Tiana, Maresme.

Can Perol dedicada a la producció i distribució d'aliments ecològics, situada a Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat. 

Més informació:Conferència