Roses per Sant Jordi - roses catalanes....

Es calcula que per Sant Jordi es venen uns 5 milions de roses a casa nostra. Ara si ens mirem les estadístiques del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, la superfície de rosa a Catalunya és de 2 ha. Com es poden imaginar totalment insuficient per satisfer la demanda de roses. La superfície de roses ha anat disminuint de les 8 ha. del any 2009 fins a les 2 ha d'avui. De ven segur de disposar de dades més antigues la superfície de rosa a Catalunya seria molt superior.

A Catalunya la principal zona productora de flor tallada i planta ornamental és el Maresme. Estem parlant d'una comarca periurbana, inclosa dins la Regió Metropolitana de Barcelona i alguns dels seus municipis dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Roses apunt de florir- Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

D'on provenen les roses que comprem?  Doncs dels principals països productors que són Kenya, Colòmbia, Equador, Etiòpia ... Al parlar de flor tallada estem parlant d'un mercat global on les flors viatge de continent en continent fins arribar a casa nostra.  Si ens mirem les dades de Mercabana-Flor, el 60 % de les roses que varen passar pel mercat durant el mes d'Abril del 2016, provenien de Colòmbia, el 17 % d'Holanda  i només el 6 % de l'Estat espanyol. Dins les roses classificades com a nacionals només el 75 % són roses produïdes a Catalunya. Per tant una de cada 22 roses venudes varen ser catalanes. 

Succeeix el mateix en el món del llibre?  No parlo només de llibres escrit en català també em refereixo a llibres editats a Catalunya.

Flors collides abans de la classificació. Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

Cada cop hi ha més tendència a comprar productes agrícoles produïts pel seu origen, ja sigui amb una distinció geogràfica (Denominacions d'origen, distincions geogràfiques protegides...), ja sigui espanyols, catalans o fins i tot  productes agraris produïts localment. Comprar productes nacionals té com a garantia ajudar al nostre sector primari i que es compleix una legislació sectorial, ambiental i laboral. 

Hi ha una extensa literatura que descriu les condicions laborals dels treballadors agraris dels principals països productors de flor tallada. Si bé es cert que arreu del món existeixen certificadores que garanteixen que els productors inscrits compleixen uns mínims en condicions laborals, ambientals i de seguretat i salut en el treball.

Roses tallada. Teià (Maresme). Foto: X. Recasens

Potser que aquest any per Sant Jordi fen un acte de país i no només comprem llibres escrits en català si no també roses catalanes.

Actvitat al Jardí de les Ciencies

Al minut 41:20 parlo del Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona

http://tvbadalona.xiptv.cat/badalona-tres60

Espacios a la espera ...

Hoy hablando con un propietario de una finca agrícola cercana a la ciudad de Barcelona (Cataluña, España), me ha venido a la mente una definición de los espacios periurbanos que usó el arquitecto Xabier Eizaguire "son espacios a la espera de futuras transformaciones urbanas...".

Yo creo y defiendo la importancia que tiene el buen mantenimiento de estos espacios suburbanos y de los múltiples beneficios que aportan al conjunto de los ciudadanos. Aspectos como una buena gestión forestal y la viabilidad económica de las explotaciones agrícolas, presentes en estos espacios, son indispensables para el su buen funcionamiento.

También es cierto que el continuo urbano en muchas zonas que rodean Barcelona cada vez es más marcado. También es cierto que la poca viabilidad económica de muchas explotaciones agrícolas hacen que estas se abandonen, y que los agricultores trabajen en otros sectores de la economía.

Campo de perejil en Tiana (Maresme). Foto; X. Recasens

Como ya les comenté en otra entrada en este blog, sobre las directrices que seguirán los técnicos que redactan el Plan Director Urbanístico del Área Metropolitana de Barcelona. Estos piensan mantener las superficie agrícola, facilitar la actividad y recuperar el suelo.

La realidad es tozuda y no olvidemos que el gobierno de la Generalitat de Catalunya estuvo a punto de sacrificar un espacio agrícola periurbano para la construcción de un complejo turístico y lúdico. 

Espero en unos años volver a escribir una entrada en este blog para confirmar que las expectativas del nuevo propietario agrícola no se han cumplido.

Tot parlant de Malmö (Suècia)

Aquesta setmana vaig veure al'atzar un capítol del programa "La Cuina Nòrdica de Tareq Taylor" pel canal Esport 3.  En aquest episodi el cuiner conductor del documental parlava de l'agricultura urbana de la ciutat de Malmö.

Fa anys vaig tenir la possibilitat de visitar la ciutat de Malmö tot fent un curs de doctorat que tractava precisament de l'agricultura urbana amb finalitats no comercials.

L'agricultura dins les ciutats del primer món es pot considerar que no té finalitats productives. Aquesta agricultura té altres objectius que s'aconsegueixen tot conreant verdures dins les ciutats.

Jardí comunitari Malmö. Foto: Xavier Recasens

La ciutat de Malmö té una important immigració de persones de fora de Suècia, principalment de països balcànics, Grècia i del pròxim Orient. Aquesta diversitat, sovint  concentrada en barris, fa que no hi hagi contacte entre ells. Problemes culturals, lingüístics i perquè no dir-ho climàtics no afavoreix que s'estableixin relacions socials entre els veïns.

L'empresa pública que gestiona aquest pisos, va creure que implementar espais comuns on es pogués dur a terme agricultura urbana, serviria per millorar les relacions entre veïns.

Hi ha una empresa formada per enginyers agrònoms, sociòlegs, educadors socials i jardiners que és dediquen a implantar, projectar, assessorar, formar, dinamitzar i fer el seguiment d'aquests espais. 

Els èxits són notables, no tant en la participació en aquests espais, si no també en la reducció de la conflictivitat  en aquests edificis de vivendes. Aquesta dada concorda en un estudi publicat a Irlanda on descrivien un hort urbà Belfast (Regne Unit). Aquest hort era un punt de convivència entre dues comunitats separades per temes religiosos i polítics (Conflicte d'Irlanda del Nord).

Es curiós veure com la societat Sueca, més avançada en segons quins aspectes a la nostra, implanta aquest tipus de programes i com recorre a grups d'experts per al seu funcionament. De ben segur que aquests projectes no només es financen gràcies a fons públics, també deuen recorre a finançament privat o mecenatges per part d'empreses.

La frase clau me la va donar una companya sueca de projecte, que treballa per una agència per a la promoció de la sostenibilitat a la ciutat d'Estocolm:" A Suècia no existeix el voluntariat" potser cal precisar que no té tant grau d'acceptació com a casa nostra.

Slottstradgarden

Sense saber-ho, ara ho he vist, vaig dinar en el Restaurant del Tareq Taylor, situat en el parc de  Slottstradgarden.

Parlant d'agricultura Periurbana a Econòmix de RNE4

Ahir a la nit, en Francesc Reguant i jo varem ésser entrevistats per Victor Bottini al programa Econòmix de RNE4.

Us adjunto l'audio:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/economix/economix-lagricultura-periurbana-amb-francesc-reguant-xavier-recasens/3939824/