diumenge, 24 de gener del 2016

Food in the Cities' Agenda

This is a translation of this article published in: http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2016/01/lalimentacio-lagenda-de-les-ciutats.html



The last 15th of October, Barcelona City Council signed, jointly with 116 city councils around the World (Amsterdam, Genève, London, Madrid, New York, Windhoek and Osaka), Milan Urban Food Policy Pact. This pact was framed in the EXPO Milan 2015. 

Is the food a systemic service?
The aim of this pact is to achieve that the cities develop their own sustainable food systems. This pact recommends 37 actions; these are divided in six main areas: governance, nutrition, social and economical equities, food production, food chain and food waste. According to Louis Malassis (1996), food systems are the way that men are organized for obtain and consume their food.
Some cities around the world have begun to introduce the food in their political agenda, with the aim to promote that the citizens can eat a healthy diet and avoid the food deserts. Other objectives are to reduce obesity rates and other illness related with a bad nutrition (diabetes and cardiovascular diseases)

Can the municipalities solve it?
There are some cities that they have included the nutrition in their local agenda. This policy reflects feeding within the food system concept. This system includes: food production (vegetables and livestock), food processing, food chains (wholesale and retail markets), food cooking, food consumption and their recycling, and very important in the Catalonia context, economical connection between rural and urban areas.
This multidisciplinary approach is based on cross policies that affect together different vectors related to food, such as agriculture, health, architecture, engineering, planning, education and the social media. All of them must work together.
It is in the productive aspects where farming becomes crucial, and where urban and peri-urban agriculture achieve their prominence, given that most food policies are made from the cities. It is for this reason that these policies emphasize the role of agriculture inside the city and its nearby areas.

Urban Agriculture
Import models of urban agriculture from Canadian cities, North-American cities and British cities is often complicated, given that our towns (Catalonia, Spain) are dense, compact, with little space and an unfavourable legal framework.
All models of food systems are agree in that food production is the main function of the suburban agricultural areas, and its main attributes are sustainability, proximity, resilience and food security. These principles are generally accepted, but the real success of these initiatives can only be achieved if you know how the cities are fed, and therefore, what is the significance of territorial aspects.

This means that food policies are considered in the spatial planning and urban planning, that a coordination between all levels of public administration exists, that there is a will or interest of all stakeholders, that there are campaigns to promote local products and producers, that the change of model to agriculture intended for local markets is incentivized, that the consumption of local products, either privately or collective food services is promoted. We should profit by this social debate and political commitment to start implementing policies that promote this vision of food from the cities.

Agricultura a l'agenda de les ciutats

He fet una nova contribució al blog agricultura de Catalunya: http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2016/01/lalimentacio-lagenda-de-les-ciutats.html


dilluns, 11 de gener del 2016

URBAN AGRICULTURE EUROPE - THE BOOK

During the last four years I had had the opportunity to be member of  European COST project  COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe. Our work during these years had been compiled in a book titled: Urban Agriculture Europe.

Book cover

The summary of this book:


"How can agriculture contribute to the sustainable development of European cities? How can agriculture and horticulture create vital urban spaces that have new social and ecological qualities and are also economically viable?

Urban Agriculture Europe is the first comprehensive, transdisciplinary publication about Urban Agriculture in Europe. Apart from well-known examples of urban food gardens in Western European metropolises, this volume also studies innovative forms of periurban agriculture, bringing in experiences in Eastern and Southern Europe. The contributions approach Urban Agriculture from the point of view of social science, the economy, agricultural ecology, and spatial planning and address the role of citizens, involved parties, and politics, as well as operational models and planning tools. Case studies from Barcelona, Dublin, Geneva, Milan, Sofia, Warsaw and the Ruhr  Metropolis allow a comparative view of European practice. Statements from involved parties and guidance for cities and regions round off the publication"

Sofia (Bulgaria) Chapter

Barcelona (Catalonia, Spain) Chapter

dilluns, 21 de desembre del 2015

NADAL, NAVIDAD, CHRISTMAS, NOËL, NATALE, WEIHNACHTEN

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2016

FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO NUEVO 2016


MERRY CHRISTMAS AND HAPPY NEW YEAR 2016


JOYEUSES FÊTES


BOUN NATALE


FRÖHLICHE WEIHNACHTEN.


Eco - Christmas tree - Badalona (Catalonia, Spain)

dimecres, 16 de desembre del 2015

Última activitat en el Jardí de les Ciencies

El passat diumenge dia 29 de novembre varem celebrar l'ultima activitat en el jardí de les Ciències en el Parc de Ca l'Arnús de Badalona.
Activitat al Jardí de les Ciències de Ca l'Arnús - Foto: Roberto
 En aquesta activitat varem plantar bleda rave sucrera o més coneguda com a remolatxa sucrera.

Regant la remolatxa sucrera una vegada plantada.

La remolatxa sucrera és un conreu extensiu que el seu principal ús, com indica el seu nom, és la producció de sucre. També es fa servir en l'alimentació animal. És un conreu no massa estés a casa nostra, de fet segons les estadístiques de la Generalitat de Catalunya el 2014 no es varen plantar cap hectàrea de remolatxa sucrera ni de remolatxa per alimentació animal. A l'estat español la superfície de bleda rave sucrera és de 37.000 ha. Les comunitats amb més superfície de remolatxa són Euskadi, Castella Lleó i Andalusia. Doncs ja ho sabeu si germina correctament, venir al Parc de Ca l'Arnús pot ser una bona oportunitat per veure aquesta planta que va tenir un paper crucial a Europa, quant en Napoleó en va potenciar el seu conreu i la seva industria per garantir el subministre de sucre a França.
Llavor de remolatxa germinada, una setmana desprès.
També varem plantar pastanagues, de dues varietats. Una varietat taronja i l'altre morada. A veure si tenim èxit amb les pastanagues.
Plantant pastanagues.
Moltes gràcies als participants i a l'Eva, en Josep Maria i en Roberto d'Aloc.

Cols plantades el 25 d'octubre.



dilluns, 16 de novembre del 2015

Agricultura a Badalona?

Cada dia de Tots Sants, que em trobo a Badalona aprofito per anar a Can Coll a Canyet,. On en Josep Coll i la seva família ens obren les portes de casa seva per presentar-nos els seus vins de l'any, en mig d'un matí festiu i sobretot cultural. Cal dir que en Josep i família han aconseguit unir agricultura amb la música i les danses tradicionals. 
Festa del 1 de novembre 2015, Can Coll - Badalona
Can Coll - Badalona
Es en mig d'aquest actes amb cert èxit de participació ciutadana i amb la presència de membres de la corporació municipal on em pregunto: l'agricultura a Badalona una utopia? una aposta?.

El 38 % del terme municipal de Badalona és zona no urbana, això vol dir una superfície de 8 km2 o 800 hectàrees (8.000.000 m2). 

La primera pregunta que suposo que ens de fer com a badalonins és quin futur hi volem per aquests espais no urbanitzats: una extensió de la trama urbana? una preservació de l'espai no urbà?

Només en aquest punt m'atreveixo a donar una resposta personal sobre el tema. Jo em decanto per la preservació de la zona com a sòl no urbana. Són múltiples els serveis que ens ofereixen els espais periurbans als ciutadans i moltes vegades són menystinguts o ignorats. Entre aquests serveis potser els que destacaria: els efectes de la vegetació sobre la contaminació atmosfèrica, ser zones on la ciutadania duu a terme activitats d'oci i esbarjo així com ser espais amb una elevada biodiversitat d'animals i plantes.

Ca  l'Amigó - Badalona
La segona pregunta: quin model de gestió volem?: 

Una gestió pública de l'espai (estem parlant de 800 ha), hi ha prou pressupost? ¿Què en fem amb els actuals propietaris (comprem o expropiem)?  Hi ha suficients recursos?

Una gestió per part de les actuals propietaris o emprenedors, on es duguin a terme les activitats pròpies dels zones no urbanes: silvicultura, agricultura o ramaderia. ¿Són activitats amb prou viabilitat econòmica per mantenir-se al llarg del temps? ¿Cal que els emprenedors en aquest espai puguin dur a terme activitats complementaries relacionades amb l'agricultura, ramaderia o la silvicultura?

La tercera pregunta, quin ha de ser el paper de l'administració?

¿S'ha d'incloure l'alimentació dins el planejament, juntament amb la mobilitat, els espais naturals, els usos industrials o de serveis, el subministra d'aigua o d'energia?
S'ha de potenciar els productes agraris de proximitat en els mercats municipals? ¿S'han de crear mercats de pagesos? 
Conreu Sereny - Sant Jeroni de la Murtra - Badalona
La quarta pregunta quin ha de ser el paper dels ciutadans de Badalona? i la seva actitud (em refereixo a actes de furt o vandalisme)?
Ca l'Amigó - Badalona
Com podeu veure només m'he atrevit a donar una resposta, i aquesta és el meu punt de vista. Personalment crec que cada resposta ha de ser meditada i analitzada des d'un punt de vista tècnic, social i econòmic










dilluns, 2 de novembre del 2015

Col·laboració al blog Agricultura de Catalunya

La setmana passada vaig escriure una petita col·laboració al blog "Agricultura de Catalunya", parlant de l'adaptació dels agricultors periurbans a la ciutat.

Us deixo el link: Adaptació dels agricultors a la Ciutat