L'Agricultura Urbana Oblidada

La literatura quant tracta de l'agricultura urbana o periurbana sovint es refereix a una agricultura productora d'aliments.  I què succeeix amb l'agricultura que produeix productes no alimentaris *?

Recordo en una reunió del projecte Europeu Cost Action Urban Agricultura, quant tots teniem clars els principals tipus de l'agricultura urbana (dins la ciutat) i de les principals tipologies d'agricultura periurbana (al voltant de la ciutat). Em va donar la sensació que ens centràvem només en l'agricultura o ramaderia que produeix aliments (fruites, verdures, vi, llet, formatge, ous ....), i vaig preguntar i planta ornamental (flor tallada i la planta en test)?. Els altres membres del grup em van mirar amb cara "ostres no, una altra tipologia no". Crec que fins i tot algú em va dir que era molt complicat relacionar la flor tallada amb els ciutadans que tenia a prop. Vaig veure que el meu suggeriment no era massa acceptat i hi vaig desistir.

Explotació de planta ornamental - Teià (Maresme).

Ara bé, reflexionant una mica, no era tan descabellat. La producció de planta ornamental sovint respon a una millora tècnica de la producció hortícola. Els avis i besavis de molts dels productors de planta ornamental de casa nostra, havien estat productors verdures. Segur que aquest canvi es deu a tenir un nombre important de consumidors disposats a comprar plantes o flors prop de les seves explotacions. El exemple més clar el tenim al Maresme. De ben segurs que en els seus inicis, la producció de planta ornamental era venuda directament a la ciutat de Barcelona (suposo que aquest deu ser l'origen de la Rambla de les Flors). Per tant hi ha una forta relació, com a mínim històrica, amb la ciutat que els envolta.

Roses tallades tipus vintage.

Tampoc tinc tant clar que actualment no hi hagi una relació directa del productor amb comprador final. Sovint els clients d'aquestes explotacions de planta ornamental són els nostres floristes. Als quals comprem flors, rams, plantes en test ... Per tant entre productor i consumidor final només hi ha un intermediari. En podríem dir una circuït curt o una cadena curta?

Rosa vermella

Sovint aquest tipus d'agricultura no té massa bona premsa entre les persones que tracten temes relacionats amb l'agricultura urbana i periurbana. Aquest menysteniment es pot deure a:

• Ser sovint conreus sota hivernacle?
• Fer servir fertirrigació?
• Dur-se a terme mitjançat conreus fora sòl?
• Fer servir agro-químics?

Ara no oblidem que:

• És una agricultura tecnificada (fertirrigació i clima) i que precisa de mà d'obra qualificada.
• Acostumen a ser eficients en l'ús de l'aigua i més si recirculen la solució nutritiva.
• Tenen un impacte econòmic. Com a exemple una explotació de 2 ha de planta ornamental dona feina a 7 persones tot l'any.
• Intenta cada cop fer servir menys pesticides i recorre a productes autoritzats per la producció integrada.

Conreu fora - sòl de flor tallada

Potser és molt demanar que per Sant Jordi comprem roses produïdes a Catalunya, ja que segur la demanda supera a l'oferta. Però si que ens hauriem d'acostumar, com fem amb els altres productes agrícoles alimentaris, a consumir planta ornamental produïda a casa nostra.

*Vull deixar clar que no em refereixo a conreus energètics 

The adaptation of urban farms to cities: The case of the Alella wine region within the Barcelona Metropolitan Region

I want to share our work published in Land Use Policy. We talk about Urban Agriculture.

http://authors.elsevier.com/a/1T3MgyDvLyPAI

Ha finalizado COST Action TD1106 "Urban Agriculture Europe"

El pasado mes de febrero acabó en Bruselas el proyecto COST Action Urban Agriculture Europe.

Sofia (Bulgaria).

Este proyecto empezó en el año 2012 y tenía como objetivo dar una visión común de la agricultura urbana en Europa, entre investigadores y profesionales en este campo, ya sean agricultures, administración publica ...

Tarjeta de participación en el meeting de Milan.

En este proyecto participaban 120 investigadores de 61 universidades, centros de investigación y administración publica de 21 países europeos. 

Instituto de Urbanismo de la República de Eslovenia - Ljubljana .

El perfil de los participantes era muy transversal desde el punto de vista profesional, geógrafos, arquitectos, paisajistas, urbanistas, sociólogos, economistas, ambientólogos, ingenieros forestales y, como no, ingenieros agrónomos (espero no haberme dejado ninguna profesión).

Universidad de Lausanne - Suiza 

Durante estos 4 años hemos celebrado 8 reuniones de trabajo en Aachen (Alemania), Castelldefels (Cataluña, España), Maynooth (Irlanda), Varsóvia (Polonia), Lausanne (Suiza), Sofia (Bulgaria), Milan (Italia) y Bruselas (Bélgica).

Maynooth University - Irlanda.

Además se han llevado a cabo escuelas con temas específicos y misiones científicas de corta duración en diferentes ciudades de Europa y Nueva Zelanda.

Ecole d'Ingénieurs Purpan - Tolosa (Francia).

Lo que mas me ha sorprendido durante estos años son los diferentes enfoques con los que se puede abordar el tema de la agricultura urbana y periurbana, también las diferentes realidades que hay en Europa sobre una mismo fenómeno y las diferentes actitudes de las administraciones publicas respecto al mismo tema.

Huertos Urbanos en Bruselas.

No cabe decir que por mi parte que me ha sido muy provechosa y enriquecedora mi participación en este proyecto.

Granja lechera en el parque agrícola sur de Milan (Italia).

La dimensión de la agricultura urbana y periurbana va más allá de la simple producción agrícola. Aspectos como la dimensión social, la cultural, la patrimonial, la medioambiental y la económica se deben tener en cuenta para llevar a cabo la planificación o la puesta en marcha de proyectos agrícolas en espacios urbanos y periurbanos.

También el proyecto me ha servido para inspirarme y poner mi granito de arena en la agricultura urbana de mi ciudad Badalona (España, Cataluña) con la creación en el Parc de Ca l'Arnús del Jardí de les Ciéncies, conjuntamente con la Asociación Aloc, el Ayuntamiento de Badalona y el Area Metropolitana de Barcelona 

Sembrando remolacha azucarera - Jardí de les Ciències (Badalona) 

Muchas gracias a las personas responsables de este COST (Frank, Axel, Lionella, Lilli) a la persona de administración (Eva), a los chairs de los grupos en los que he participado (Henry, Marian, Wolf, Pedro y Luis) y a todos los diferentes participantes del proyecto COST y a la oficina COST de la European Science Foundation.

Libro publicado

Más información: http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/

Xerrada del 12 de març 2015 a Badaterra.

Us deixo dues fotografies de la xerrada que vaig fer ahir al Badaterra sobre el paper de l'agricultura a les Ciutats.

Presentació per part de la Sra Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona. Foto: Francesc C.

Durant la xerrada. Foto: Francesc C.

Gràcies a tots.

El Paper de l'Agricultura a les Ciutats - Badaterra 2016

Acabada la presentació que faré a Badaterra, el proper dissabte dia 12 a les 19:00 a la Plaça Pompeu Fabra de Badalona.

Agricultura urbana a Brussel·les.

Més informació: http://www.badaterra.info/#!xerrades/ciab

Vaig participar en el programa Fòrum de la Televisió de Badalona

El passat dijous (11-02-2016) vaig participar en el programa Fòrum de la Televisió de Badalona. Per parlar de la DO Alella.

http://tvbadalona.xiptv.cat/forum/capitol/11-de-febrer-de-2016


Gràcies als del programa Fòrum i a televisió de Badalona per convidar-me.

Food in the Cities' Agenda

This is a translation of this article published in: http://agriculturadecatalunya.blogspot.com.es/2016/01/lalimentacio-lagenda-de-les-ciutats.html

The last 15th of October, Barcelona City Council signed, jointly with 116 city councils around the World (Amsterdam, Genève, London, Madrid, New York, Windhoek and Osaka), Milan Urban Food Policy Pact. This pact was framed in the EXPO Milan 2015. 

Is the food a systemic service?

The aim of this pact is to achieve that the cities develop their own sustainable food systems. This pact recommends 37 actions; these are divided in six main areas: governance, nutrition, social and economical equities, food production, food chain and food waste. According to Louis Malassis (1996), food systems are the way that men are organized for obtain and consume their food.

Some cities around the world have begun to introduce the food in their political agenda, with the aim to promote that the citizens can eat a healthy diet and avoid the food deserts. Other objectives are to reduce obesity rates and other illness related with a bad nutrition (diabetes and cardiovascular diseases)

Can the municipalities solve it?

There are some cities that they have included the nutrition in their local agenda. This policy reflects feeding within the food system concept. This system includes: food production (vegetables and livestock), food processing, food chains (wholesale and retail markets), food cooking, food consumption and their recycling, and very important in the Catalonia context, economical connection between rural and urban areas.

This multidisciplinary approach is based on cross policies that affect together different vectors related to food, such as agriculture, health, architecture, engineering, planning, education and the social media. All of them must work together.

It is in the productive aspects where farming becomes crucial, and where urban and peri-urban agriculture achieve their prominence, given that most food policies are made from the cities. It is for this reason that these policies emphasize the role of agriculture inside the city and its nearby areas.

Urban Agriculture

Import models of urban agriculture from Canadian cities, North-American cities and British cities is often complicated, given that our towns (Catalonia, Spain) are dense, compact, with little space and an unfavourable legal framework.

All models of food systems are agree in that food production is the main function of the suburban agricultural areas, and its main attributes are sustainability, proximity, resilience and food security. These principles are generally accepted, but the real success of these initiatives can only be achieved if you know how the cities are fed, and therefore, what is the significance of territorial aspects.

This means that food policies are considered in the spatial planning and urban planning, that a coordination between all levels of public administration exists, that there is a will or interest of all stakeholders, that there are campaigns to promote local products and producers, that the change of model to agriculture intended for local markets is incentivized, that the consumption of local products, either privately or collective food services is promoted. We should profit by this social debate and political commitment to start implementing policies that promote this vision of food from the cities.

URBAN AGRICULTURE EUROPE - THE BOOK

During the last four years I had had the opportunity to be member of  European COST project  COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe. Our work during these years had been compiled in a book titled: Urban Agriculture Europe.

Book cover

The summary of this book:

"How can agriculture contribute to the sustainable development of European cities? How can agriculture and horticulture create vital urban spaces that have new social and ecological qualities and are also economically viable?

Urban Agriculture Europe is the first comprehensive, transdisciplinary publication about Urban Agriculture in Europe. Apart from well-known examples of urban food gardens in Western European metropolises, this volume also studies innovative forms of periurban agriculture, bringing in experiences in Eastern and Southern Europe. The contributions approach Urban Agriculture from the point of view of social science, the economy, agricultural ecology, and spatial planning and address the role of citizens, involved parties, and politics, as well as operational models and planning tools. Case studies from Barcelona, Dublin, Geneva, Milan, Sofia, Warsaw and the Ruhr  Metropolis allow a comparative view of European practice. Statements from involved parties and guidance for cities and regions round off the publication"

Sofia (Bulgaria) Chapter

Barcelona (Catalonia, Spain) Chapter

More information: https://www.jovis.de/en/books/urban-agriculture-europe.html

Agricultura a Badalona?

Cada dia de Tots Sants, que em trobo a Badalona aprofito per anar a Can Coll a Canyet,. On en Josep Coll i la seva família ens obren les portes de casa seva per presentar-nos els seus vins de l'any, en mig d'un matí festiu i sobretot cultural. Cal dir que en Josep i família han aconseguit unir agricultura amb la música i les danses tradicionals. 

Festa del 1 de novembre 2015, Can Coll - Badalona

Can Coll - Badalona

Es en mig d'aquest actes amb cert èxit de participació ciutadana i amb la presència de membres de la corporació municipal on em pregunto: l'agricultura a Badalona una utopia? una aposta?.

El 38 % del terme municipal de Badalona és zona no urbana, això vol dir una superfície de 8 km2 o 800 hectàrees (8.000.000 m2). 

La primera pregunta que suposo que ens de fer com a badalonins és quin futur hi volem per aquests espais no urbanitzats: una extensió de la trama urbana? una preservació de l'espai no urbà?

Només en aquest punt m'atreveixo a donar una resposta personal sobre el tema. Jo em decanto per la preservació de la zona com a sòl no urbana. Són múltiples els serveis que ens ofereixen els espais periurbans als ciutadans i moltes vegades són menystinguts o ignorats. Entre aquests serveis potser els que destacaria: els efectes de la vegetació sobre la contaminació atmosfèrica, ser zones on la ciutadania duu a terme activitats d'oci i esbarjo així com ser espais amb una elevada biodiversitat d'animals i plantes.

Ca  l'Amigó - Badalona

La segona pregunta: quin model de gestió volem?: 

Una gestió pública de l'espai (estem parlant de 800 ha), hi ha prou pressupost? ¿Què en fem amb els actuals propietaris (comprem o expropiem)?  Hi ha suficients recursos?

Una gestió per part de les actuals propietaris o emprenedors, on es duguin a terme les activitats pròpies dels zones no urbanes: silvicultura, agricultura o ramaderia. ¿Són activitats amb prou viabilitat econòmica per mantenir-se al llarg del temps? ¿Cal que els emprenedors en aquest espai puguin dur a terme activitats complementaries relacionades amb l'agricultura, ramaderia o la silvicultura?

La tercera pregunta, quin ha de ser el paper de l'administració?

¿S'ha d'incloure l'alimentació dins el planejament, juntament amb la mobilitat, els espais naturals, els usos industrials o de serveis, el subministra d'aigua o d'energia?

S'ha de potenciar els productes agraris de proximitat en els mercats municipals? ¿S'han de crear mercats de pagesos? 

Conreu Sereny - Sant Jeroni de la Murtra - Badalona

La quarta pregunta quin ha de ser el paper dels ciutadans de Badalona? i la seva actitud (em refereixo a actes de furt o vandalisme)?

Ca l'Amigó - Badalona

Com podeu veure només m'he atrevit a donar una resposta, i aquesta és el meu punt de vista. Personalment crec que cada resposta ha de ser meditada i analitzada des d'un punt de vista tècnic, social i econòmic. 

Col·laboració al blog Agricultura de Catalunya

La setmana passada vaig escriure una petita col·laboració al blog "Agricultura de Catalunya", parlant de l'adaptació dels agricultors periurbans a la ciutat.

Us deixo el link: Adaptació dels agricultors a la Ciutat

Multifuncionalitat - Multifuncionalitat

Per les persones que no estiguin familiaritzades amb el tema, la multifuncionalitat és la capacitat d'algunes activitats de produir més d'una funció simultàniament. Per exemple l'activitat agrària té la capacitat de produir per un costat aliments, fibres, matèries primes i per l'altre de produir paisatge, mantenir la fertilitat del sòl, crear habitats per la fauna i la flora, mantenir espais històrics, servir de prevenció contra els incendis forestal ... 

Per les funcions relacionades amb la producció d'aliments, fibres i matèries primes, el pagès habitualment en treu un benefici econòmic, però per les altres funcions generalment l'agricultor les genera sense obtenir un benefici a canvi, quant moltes vegades en gaudim la resta de la ciutadania. Sí que la política agrària comú (PAC) preveu fer pagaments als agricultors pels serveis que mediambientals que aquests generen. 

La inspiració d'aquesta entrada al blog m'ha vingut durant una recent visita al Parc Agrari Sud de Milà. Hem de pensar que l'home, des de l'edat mitjana, va transformar unes zones pantanoses a unes zones agrícoles planeres amb disponibilitat d'aigua pel reg. Ben segur que deuen ser de les zones temperades més productives d'Europa. 

Duomo, Milà

Personalment m'ha sorprès un sistema de pastura tradicional la "marcite". Són unes pastures tradicionals que aprofiten les deus naturals que hi ha a la zona per regar. La avantatge es que l'aigua té una temperatura constant durant l'any i això permet fer 9 dalls d'herba a l'any front els 4 dalls de les pastures normals. Les "marcite" de la fotografia  tenen més de 400 anys i encara fan avui la seva feina de subministrar farratge als animals. La gent del parc ens va explicar que un enginyer agrònom austríac del segle XVIII es va quedar sorprès del sistema.

Marcite, a la foto es pot apreciar que l'aigua entra per la part central i drena pels costat

Totes les granges que varem visitar son explotacions grans, amb més de 90 ha. La majoria de la superfície es dedica a conreus extensius (blat de moro, arròs, blat ...). Moltes d'explotacions tenen bestiar. Resulta curiós veure com explotacions amb més de 300 - 400 anys tenen robots per munyir les vaques o per alimentar-les.

Robot per alimentar les vaques.

Ara totes elles intenten treure un màxim benefici de les funcions que ofereixen i que habitualment no en treuen profit. Ofereixen paisatge (zones planeres, cobertes o no d'aigua amb construccions tradicionals), ofereixen tradició i cultura (edificis singulars, sistemes de reg, conreus tradicionals), lleure (són zones ideals per passejar i veure fauna associada a ambients humits) i educació.

Les Cascines que varem visitar són un bon exemple de la seva adaptació a la proximitat de la ciutat de Milà i la seva àrea metropolitana.

Camp d'arròs amb la ciutat de Milà al darrera.

És un model exportable a Catalunya? a la regió Metropolitana de Barcelona?

Libro sobre agricultura urbana y periurbana

Los participantes de la COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe, hemos contribudo en la redacción de un libro sobre la Agricultura Urbana en Europa.

Este libro recoge las tipologías de agricultura urbana que se dan en Europa, cual es el papel de la agricultura urbana en el desarrollo sostenible de las ciudades, y como la agricultura puede crear espacios para los ciudadanos que respondan a las nuevas demandas sociales y ecológicas, siendo económicamente viables.

Una de las zonas estudiadas es la región metropolitana de Barcelona.

Más información:

http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/

http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/files/urbanagricultureeurope_en.pdf

El libro estará disponible en diciembre del 2015.

Off Farm activities in Urban Agriculture

This is the first slide of our presentation in the Agriculture in an Urbanizing Society congress.

More information: http://www.agricultureinanurbanizingsociety.com/

Ramaderia Periurbana amb fins socials

Dins el terme municipal de Mataró, a l'ermita de Sant Miquel de Mata, hi ha una petita explotació ramadera, la Klosca, destinada a la producció d'ous ecològics. 

L'explotació ramadera té unes 1.000 gallines criades mitjançant el maneig ecològic.

La majoria dels treballadors tenen una malaltia mental greu.

La Klosca és un bon exemple d'explotació agrícola periurbana on a més a més de la producció ramadera, hi ha una finalitat social, ja que dona feina a treballadors que per la seva malaltia fàcilment estarien en risc d'exclusió social, mantenen el patrimoni, ja que s'ha recuperat Cal Monjo, un edifici annex a l'ermita de Sant Miquel de Mata i tot això al bell mig d'un espai d'alt valor ecològic (el Corredor - Montnegre).

Deixo el link per si algú vol tenir més informació sobre el projecte o senzillament preguntar on poden comprar els seus productes: http://www.laklosca.cat/

Agricultural Landscapes

Agriculture produces food, fiber, raw materials and also provides landscapes, wildlife habitats, leisure and educational amenities.

Tiana is located very close to Barcelona city (Catalonia - Spain), 20 km far.  Tiana preserves some farmlands after a strong urban sprawl. This urban sprawl has been carried out during the last decade.

The main uses of the farmlands are: vineyards, greenhouses for ornomental plants and vegetables, orchards and allotment gardens.

Tiana municipality is inside PDO Alella. White wine and cava are produced by Tiana's cellars.

Some farmers sell their products directly.

Ejemplos de Agricultura Urbana

Unos amigos han compartido conmigo fotografías de agricultura urbana, desde lugares tan distantes como la ciudad de Nueva York (USA) y Gasteiz/Vitoria (Euskadi - España).

Mireia me ha enviado una foto de la South Slope Community Garden en Brooklyn (New York):

Fernando ha compartido unas fotos de huertos urbanos en Gasteiz / Vitoria

Muchas gracias a los dos !!!!!!.

Vi de Badalona

El passat divendres 2 d'agost vaig tornar a visitar les vinyes de Can Coll, per parlar amb el seu propietari, en Josep Coll,  sobre la seva experiència com a viticultor en espais agrícoles periurbans.

Em va comentar que en breu Badalona estarà dins la Denominació d'Origen Alella. 

Pot ésser una oportunitat pels  espais periurbans de la  ciutat de Badalona? 

¿Es duran a terme els canvis legislatius per poder recuperar espais potencialment agrícoles a la ciutat de Badalona?


Us deixo més informació de Can Coll i el seu vi Origens: blogs.lavanguardia.com/catadoras