Educational Garden in a Public Park (Badalona)

The idea of this Educational Garden (Jardí de les Ciències) was born during a meeting of Aloc members (Helena, Roberto, David, Josep Maria, Fernando, Eva and me). We decided to create this space of agriculture inside a public park (Parc de Can Solei i Ca l'Arnús).

Last activity in Jardi de les Ciències (Badalona)

The main objectives of this garden are:

• Connecting citizens with agriculture.
• Show different crops that they had been cultivated in Badalona or that they had been related to Badalona's Industry.
• Offering activities to families or all schools of Badalona or Barcelona Metropolitan Area.

With these ideas we presented our project to Badalona City Council and Barcelona Metropolitan Council. They accepted our idea and we began to work together. 

After several meetings, 19 of April 2015 we planted/ sowed our first crops (cash crops, vegetables, herbs, vines...). 

Activity with pupils in Ca L'Arnús Park

We have carried out more than 10 activities. More of 300 people (families with children or adults) have participated in these activities.

We have achieved these objectives:

• Connecting people with agriculture: we offered activities related to cereals, pulses and crops to produce sugar and vegetables.
• We offer an activity with Badalona's Museum to explain Cereals during the roman times.

We have not achieved to offer activities to schools, all schools not only one school (the space is a public park opened to the city).

Planting mints

Each activity needs time to be prepared, to look for plant material (seeds, cuttings ...), to be carried out, elaborate materials and control weekly the crops.

In my personal opinion (after 2 years of this initiative), these projects need a economical support. I do not know if they should be paid by public administration, by the schools or the citizens that they attend to the activities.

I was influenced by several projects of urban agriculture that I had seen in European cities (Malmö, Wien, Sofia, Brussels ...) during my participation in an European Project call COST Action Urban Agriculture Europe and COST Action Urban Allotment gardens.

Roses per Sant Jordi - roses catalanes....

Es calcula que per Sant Jordi es venen uns 5 milions de roses a casa nostra. Ara si ens mirem les estadístiques del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, la superfície de rosa a Catalunya és de 2 ha. Com es poden imaginar totalment insuficient per satisfer la demanda de roses. La superfície de roses ha anat disminuint de les 8 ha. del any 2009 fins a les 2 ha d'avui. De ven segur de disposar de dades més antigues la superfície de rosa a Catalunya seria molt superior.

A Catalunya la principal zona productora de flor tallada i planta ornamental és el Maresme. Estem parlant d'una comarca periurbana, inclosa dins la Regió Metropolitana de Barcelona i alguns dels seus municipis dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Roses apunt de florir- Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

D'on provenen les roses que comprem?  Doncs dels principals països productors que són Kenya, Colòmbia, Equador, Etiòpia ... Al parlar de flor tallada estem parlant d'un mercat global on les flors viatge de continent en continent fins arribar a casa nostra.  Si ens mirem les dades de Mercabana-Flor, el 60 % de les roses que varen passar pel mercat durant el mes d'Abril del 2016, provenien de Colòmbia, el 17 % d'Holanda  i només el 6 % de l'Estat espanyol. Dins les roses classificades com a nacionals només el 75 % són roses produïdes a Catalunya. Per tant una de cada 22 roses venudes varen ser catalanes. 

Succeeix el mateix en el món del llibre?  No parlo només de llibres escrit en català també em refereixo a llibres editats a Catalunya.

Flors collides abans de la classificació. Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

Cada cop hi ha més tendència a comprar productes agrícoles produïts pel seu origen, ja sigui amb una distinció geogràfica (Denominacions d'origen, distincions geogràfiques protegides...), ja sigui espanyols, catalans o fins i tot  productes agraris produïts localment. Comprar productes nacionals té com a garantia ajudar al nostre sector primari i que es compleix una legislació sectorial, ambiental i laboral. 

Hi ha una extensa literatura que descriu les condicions laborals dels treballadors agraris dels principals països productors de flor tallada. Si bé es cert que arreu del món existeixen certificadores que garanteixen que els productors inscrits compleixen uns mínims en condicions laborals, ambientals i de seguretat i salut en el treball.

Roses tallada. Teià (Maresme). Foto: X. Recasens

Potser que aquest any per Sant Jordi fen un acte de país i no només comprem llibres escrits en català si no també roses catalanes.

Actvitat al Jardí de les Ciencies

Al minut 41:20 parlo del Jardí de les Ciències al Parc de Can Solei i Ca l'Arnús de Badalona

http://tvbadalona.xiptv.cat/badalona-tres60

Espacios a la espera ...

Hoy hablando con un propietario de una finca agrícola cercana a la ciudad de Barcelona (Cataluña, España), me ha venido a la mente una definición de los espacios periurbanos que usó el arquitecto Xabier Eizaguire "son espacios a la espera de futuras transformaciones urbanas...".

Yo creo y defiendo la importancia que tiene el buen mantenimiento de estos espacios suburbanos y de los múltiples beneficios que aportan al conjunto de los ciudadanos. Aspectos como una buena gestión forestal y la viabilidad económica de las explotaciones agrícolas, presentes en estos espacios, son indispensables para el su buen funcionamiento.

También es cierto que el continuo urbano en muchas zonas que rodean Barcelona cada vez es más marcado. También es cierto que la poca viabilidad económica de muchas explotaciones agrícolas hacen que estas se abandonen, y que los agricultores trabajen en otros sectores de la economía.

Campo de perejil en Tiana (Maresme). Foto; X. Recasens

Como ya les comenté en otra entrada en este blog, sobre las directrices que seguirán los técnicos que redactan el Plan Director Urbanístico del Área Metropolitana de Barcelona. Estos piensan mantener las superficie agrícola, facilitar la actividad y recuperar el suelo.

La realidad es tozuda y no olvidemos que el gobierno de la Generalitat de Catalunya estuvo a punto de sacrificar un espacio agrícola periurbano para la construcción de un complejo turístico y lúdico. 

Espero en unos años volver a escribir una entrada en este blog para confirmar que las expectativas del nuevo propietario agrícola no se han cumplido.