Fa poc parlava amb un nou propietari d'una parcel·la agrícola d'un espai periurbà de la regió metropolitana de Barcelona.
Desconec per quin propòsit aquest nou propietari va comprar aquesta finca. Ara, per les impressions que he tret no hi ha al darrera dur cap mena d'activitat agrícola.
Actualment hi ha plantada vinya, la mestressa es queixava de que rebrien molts pocs diners pel raïm. Em va comentar que els hi pagarien 0,20 €/ kg de raïm. Segons les dades de preus percebuts pel pagès, el raïm per vinificació es va pagar durant el 2016 a 0,3853 €/ kg. A priori em va semblar que els hi pagaven molt poc pel raïm, però parlant amb ells, em van explicar que la finca la portava una bodega de la comarca.
Reflexionant una mica més, sense ser un expert en viticultura, aquest any tenen una collita d'uns 3.000 kg/ha, això vol dir que rebran 600 €/ any (o aquest any). No sé quant han pagat per adquirir la finca, de ben segur que cap entitat bancaria els pagarà interessos pel capital que han invertit en la compra de la parcel·la.
 |
| Vista panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat |
Van acabar sentenciant de que potser desprès de la verema treuen la vinya ...
Com ja he comentat en aquest bloc, un dels principals problemes de les explotacions agrícoles periurbanes és la seva baixa rendibilitat. A més hem de tenir en compte que el cost d'oportunitat per l'ús de la terra en els espais periurbans és molt elevat.
Com a plausibles solucions hi ha produir productes d'alta qualitat, diferenciats, dur a terme una transformació de la producció (activitats agro-industrials de tipus artesanal), oferir activitats relacionades amb l'activitat agrícola ...
