divendres, 16 de juny del 2017

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)
Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)
También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.




dijous, 8 de juny del 2017

Aules d'Entorn Rural

Amb la meva faceta d'enginyer agrònom que exerceix la seva professió de forma lliberal, he rebut l'encàrrec de fer un projecte d'una aula d'entorn rural en una explotació situada en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental) .

Ramat al Parc Agrari del Baix Llobregat
A Catalunya les aules d'entorn rural es defineixen com una aplicació dins una explotació agrària en funcionament amb la finalitat de mostrar, als visitants les activitats agrícoles, ramades, forestals o de transformació de la producció agrària que es duen a terme.

Aquestes aules queden definides, a Catalunya, per la següent normativa:


  • Ordre del 16 de setembre 1992
  • Ordre ARP/ 38/ 2002, de 14 de febrer.

Sempre he defensat que una de les estratègies que tenen els agricultors és la diversificació de la seva producció cap a activitats no agrícoles però relacionades amb l'activitat agrícola. Aquesta opció de la diversificació si bé es valida per qualsevol explotació agrària de Catalunya, es fa més important en les explotacions periurbanes (o si es vol en un nou concepte de metropolitanes). 

Les explotacions periurbanes/ metropolitanes tenen com va avantatge la proximitat d'un gran nombre de potencials clients d'aquestes aules (escoles, instituts d'educació secundaria, escoles d'adults, etc).

L'administració Catalana té un registre d'aquestes explotacions, ara bé no he sabut trobar si aquest és públic. Hauria estat interessant veure quin és el nombre d'aules d'entorn rural a Catalunya i quantes es troben dins la Regió Metropolitana de Barcelona.

Buscant per internet he trobat:

  • Palau Tordera
  • Vallgorguina
  • Rubí
  • Sant Antoni de Vilamajor
  • Les Franqueses del Vallés
  • Lliçà de Munt.
Suposo que m'he deixat moltes altres Aules d'Entorn Rural.