A les nostres contrades no coneixem els vins elaborats a la del conca del Danubi, on la climatologia permet el conreu de la vinya, ni tampoc de la passió que tenen aquests països pels seus vins.
Per això em va sorprendre aquestes vinyes al bell mig de Viena - Àustria (no parlo de les famoses vinyes de Grinzing, situades a menys de 10 km del centre de la capital austríaca).
Aquestes vinyes es troben en un parc del centre de la ciutat, entre els carrers Treiltstrasse, Karlsplatz i Operngasse. Just davant de l'edifici modernista Secession (aquell que té la cúpula daurada).
Aquestes vinyes em permet parlar d'un concepte que actualment esta de moda en països anglsaxons i comença a estar-ne en altres, és el de "edible parks" o "edible landscapes" , en català en podríem dir parcs comestibles o jardins comestibles.
Es introduir en parcs especies que siguin comestibles, ja siguin vegetals (cols, gira-sol, colza, fajol, tomaqueres), arbres fruiters o plantes aromàtiques.
Malgrat algunes ciutats introdueixen els parcs comestibles dins la seva estratègia de planejament del menjar (food planning), la seva funció, al meu entendre, no ha d'anar més enllà de la funció educativa, de connectar la ciutat amb l'agricultura i amb les espècies que ens mengen.
Aquests parcs comestibles és un esglaó més de l'agricultura urbana que es practica dins les ciutats.
Si teniu temps i ganes us animo a que identifiqueu les espècies comestibles que hi ha als jardins i places de les vostres ciutats.
A la meva ciutat a 5 min. de casa tinc una plaça amb oliveres, micaquers o nesprers, cirers, albercoquers i caquiers (arbres dels caquis).
