Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regió Metropolitana de Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regió Metropolitana de Barcelona. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de desembre del 2020

Els agricultors/es dels espais periurbans de la Regió Metropolitana de Barcelona.

(Article publicat a la revista tècnica del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Revista Tècnica núm., 16)

La visió dels espais periurbans ha canviat en els darrers anys, de ser espais a l’espera de canvis en els usos dels sòl a ser espais essencials per a la sostenibilitat de les ciutats. Aquests espais prop de les ciutats, on encara es mantenen unes certes condicions “naturals”, presten a la ciutadania una sèrie de serveis. Aquests serveis són per exemple: el manteniment de la biodiversitat, conformar el paisatge o fons escènic sobre el qual s’articula la ciutat, ajudar a regular els fenòmens hidrològics, això és especialment important en les nostres condicions climàtiques, ser zones d’oci i de lleure per als ciutadans, i finalment, l’objecte d’aquest article, la producció agrícola.

Existeixen nombrosos exemples d’estreta relació entre agricultura i ciutat arreu del món. En el cas del món de vi, tenim les vinyes que envolten el llac Léman prop de la ciutat de Lausana (Suïssa), les vinyes de Grinzing prop de la capital d’Àustria o les vinyes de Ciutat del Cap a Sudàfrica. També tenim exemples fora del viticultura, com ara l’extensa zona de regadiu que envolta el Sud de la ciutat de Milà (Itàlia) que esta molt relacionada amb la gastronomia llombarda, i per què no, els productors de flors i plantes ornamentals que envolten les ciutats holandeses d’Amsterdam – d’Aalsmerr – la Haia. També les complexes relacions entre agricultura i ciutat en la cultura japonesa, com són les 1.000 ha. de camps destinats a l’agricultura professional dins de la ciutat de Tokio.

L’agricultura periurbana es troba fortament tensada per una costat per la pressió urbana que la afecta en canvis dels usos del sòl, ja siguin transformacions urbanes o industrials, o en l’execució d’infraestructures (carreteres, comunicacions i serveis), i per l’altre per la pressió humana, com ara la freqüentació, que també la condiciona.

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), formada per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, té una població de 4.819.559 habitants i una superfície de 2.464,2 km2, segons IDESCAT La superfície agrícola de la RMB és de 18.462 ha., segons el DARP (2018).

L’agricultura de la RMB està dominada pels conreus de secà, com són la plana del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, i per unes zones de regadiu, concentrades als deltes del Llobregat i del Tordera, i a les rieres del Maresme. 

Com a principals problemes ens trobem:

El sector agrari no és massa atractiu per la ciutadania, els sous del sector no són massa engrescadors, si els comparem amb altres sectors de l’economia com ara la construcció, els serveis o l’industria, alhora de atreure nous pagesos o pageses. Segons l’INE per a l’any 2017 el sou mig anual d’un peó en el sector agrari era de 17.518,8 € mentre que el sou mig per industria construcció i serveis era de 26.391,8 €

Moltes vegades el planejament territorial o urbanístic regula o condiciona en excés l’activitat agrària en aquestes àrees properes a les ciutats, potenciant altres serveis que no són la producció agrícola. Moltes vegades el planejament urbanístic/ territorial prima la protecció de certs valors naturals, paisatgístic i/o cultural limitant molt la viabilitat de les explotacions agrícoles.

També hem d’afegir la superfície de les explotacions agrícoles periurbanes, si fem cas al cens agrari del 2009 la superfície mitjana per explotació agrícola a la RMB esta al voltant de les 18 ha./ explotació, un valor sensiblement més baix a les 28 ha./ explotació de Catalunya. Aquest fet condiciona la viabilitat econòmica de les explotacions.

Tot i aquests condicionants, no hem d’oblidar que el Maresme és la sisena comarca amb un valor afegit brut de Catalunya més elevat, gràcies a una agricultura intensiva amb un ús important de la tecnologia, com ara el control del reg, el control de la nutrició i el control del clima (temperatura, humitat, radiació). Aquesta agricultura intensiva permet produir, als agricultors/es del Maresme, hortalisses flors i plantes ornamentals, tots ells productes amb un valor afegit més elevat que els cereals.

Podem dir sense equivocar-nos que l’aigua per al reg és un dels motors claus per a la supervivència de l’agricultura en els espais periurbans. No es d’estranyar que en un futur no massa llunyà s’hagi d’afegir a les tradicionals fonts d’aigua com són les captacions superficials de rius o les captacions d’aigües subterrànies, la reutilització de les aigües residuals una vegada regenerades. En aquest últim cas la situació prop de les ciutats serà un factor clau per l’ús d’aquest recurs.

Els pagesos i pageses periurbans/es han d’adaptar el seu model per treure el màxim de benefici de la seva situació prop de les ciutats, ja sigui en un context de producció agrícola de secà, de regadiu, de producció ramadera o de petita industria agroalimentària transformadora. El conèixer la demanda, les tendències, les modes, ser capaços d’innovar i oferir productes d’elevat valor afegit són factors clau per l’èxit d’aquestes explotacions.


dijous, 19 de novembre del 2020

Conferència al Col·legi d'Economistes

 

Adjunto la conferència que vaig fer al Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Per si algú no va poder assistir o té un interés en el tema.

https://www.youtube.com/watch?v=c1rp-ogCC5c

dijous, 8 de juny del 2017

Aules d'Entorn Rural

Amb la meva faceta d'enginyer agrònom que exerceix la seva professió de forma lliberal, he rebut l'encàrrec de fer un projecte d'una aula d'entorn rural en una explotació situada en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallés Occidental i Vallés Oriental) .

Ramat al Parc Agrari del Baix Llobregat
A Catalunya les aules d'entorn rural es defineixen com una aplicació dins una explotació agrària en funcionament amb la finalitat de mostrar, als visitants les activitats agrícoles, ramades, forestals o de transformació de la producció agrària que es duen a terme.

Aquestes aules queden definides, a Catalunya, per la següent normativa:


  • Ordre del 16 de setembre 1992
  • Ordre ARP/ 38/ 2002, de 14 de febrer.

Sempre he defensat que una de les estratègies que tenen els agricultors és la diversificació de la seva producció cap a activitats no agrícoles però relacionades amb l'activitat agrícola. Aquesta opció de la diversificació si bé es valida per qualsevol explotació agrària de Catalunya, es fa més important en les explotacions periurbanes (o si es vol en un nou concepte de metropolitanes). 

Les explotacions periurbanes/ metropolitanes tenen com va avantatge la proximitat d'un gran nombre de potencials clients d'aquestes aules (escoles, instituts d'educació secundaria, escoles d'adults, etc).

L'administració Catalana té un registre d'aquestes explotacions, ara bé no he sabut trobar si aquest és públic. Hauria estat interessant veure quin és el nombre d'aules d'entorn rural a Catalunya i quantes es troben dins la Regió Metropolitana de Barcelona.

Buscant per internet he trobat:

  • Palau Tordera
  • Vallgorguina
  • Rubí
  • Sant Antoni de Vilamajor
  • Les Franqueses del Vallés
  • Lliçà de Munt.
Suposo que m'he deixat moltes altres Aules d'Entorn Rural.


diumenge, 19 de febrer del 2017

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.
En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.
La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.
La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.
También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.
Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.
La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.
Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción
Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.
Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.
Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:
¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

dijous, 1 d’octubre del 2015

Multifuncionalitat - Multifuncionalitat

Per les persones que no estiguin familiaritzades amb el tema, la multifuncionalitat és la capacitat d'algunes activitats de produir més d'una funció simultàniament. Per exemple l'activitat agrària té la capacitat de produir per un costat aliments, fibres, matèries primes i per l'altre de produir paisatge, mantenir la fertilitat del sòl, crear habitats per la fauna i la flora, mantenir espais històrics, servir de prevenció contra els incendis forestal ... 
Per les funcions relacionades amb la producció d'aliments, fibres i matèries primes, el pagès habitualment en treu un benefici econòmic, però per les altres funcions generalment l'agricultor les genera sense obtenir un benefici a canvi, quant moltes vegades en gaudim la resta de la ciutadania. Sí que la política agrària comú (PAC) preveu fer pagaments als agricultors pels serveis que mediambientals que aquests generen. 

La inspiració d'aquesta entrada al blog m'ha vingut durant una recent visita al Parc Agrari Sud de Milà. Hem de pensar que l'home, des de l'edat mitjana, va transformar unes zones pantanoses a unes zones agrícoles planeres amb disponibilitat d'aigua pel reg. Ben segur que deuen ser de les zones temperades més productives d'Europa. 
Duomo, Milà
Personalment m'ha sorprès un sistema de pastura tradicional la "marcite". Són unes pastures tradicionals que aprofiten les deus naturals que hi ha a la zona per regar. La avantatge es que l'aigua té una temperatura constant durant l'any i això permet fer 9 dalls d'herba a l'any front els 4 dalls de les pastures normals. Les "marcite" de la fotografia  tenen més de 400 anys i encara fan avui la seva feina de subministrar farratge als animals. La gent del parc ens va explicar que un enginyer agrònom austríac del segle XVIII es va quedar sorprès del sistema.
Marcite, a la foto es pot apreciar que l'aigua entra per la part central i drena pels costat

Totes les granges que varem visitar son explotacions grans, amb més de 90 ha. La majoria de la superfície es dedica a conreus extensius (blat de moro, arròs, blat ...). Moltes d'explotacions tenen bestiar. Resulta curiós veure com explotacions amb més de 300 - 400 anys tenen robots per munyir les vaques o per alimentar-les.


Robot per alimentar les vaques.

Ara totes elles intenten treure un màxim benefici de les funcions que ofereixen i que habitualment no en treuen profit. Ofereixen paisatge (zones planeres, cobertes o no d'aigua amb construccions tradicionals), ofereixen tradició i cultura (edificis singulars, sistemes de reg, conreus tradicionals), lleure (són zones ideals per passejar i veure fauna associada a ambients humits) i educació.

Les Cascines que varem visitar són un bon exemple de la seva adaptació a la proximitat de la ciutat de Milà i la seva àrea metropolitana.


Camp d'arròs amb la ciutat de Milà al darrera.
És un model exportable a Catalunya? a la regió Metropolitana de Barcelona?


dimarts, 29 de setembre del 2015

Libro sobre agricultura urbana y periurbana


Los participantes de la COST Action TD 1106 Urban Agriculture Europe, hemos contribudo en la redacción de un libro sobre la Agricultura Urbana en Europa.

Este libro recoge las tipologías de agricultura urbana que se dan en Europa, cual es el papel de la agricultura urbana en el desarrollo sostenible de las ciudades, y como la agricultura puede crear espacios para los ciudadanos que respondan a las nuevas demandas sociales y ecológicas, siendo económicamente viables.

Una de las zonas estudiadas es la región metropolitana de Barcelona.

Más información:




El libro estará disponible en diciembre del 2015.

dijous, 4 de juny del 2015

Urban Agriculture Typologies in Barcelona Metropolitan Region (Catalonia, Spain)

The European project "Cost Action TD 1106 Urban Agriculture Europe" put us a homework: to reflect different projects of Urban Agriculture in an Atlas. These projects encompass since family gardens (the gardeners cultivate their own food in their balconies, terraces, gardens, patios, backyards) until farm holdings that they have included in their business model the proximity with the cities or the citizens.

Food Farm - Can Brossa - Tiana

Oscar, Giulia and me have uploaded various urban agriculture projects in Barcelona Metropolitan Region. It is not an exhaustive list of projects but it is representative of this diverse phenomenon called "Urban Agriculture" in Barcelona.

http://www.urbanagricultureeurope.la.rwth-aachen.de/online-atlas.html

Community Garden - Pla Buits - Barcelona - Espai Germanetes 
Allotment Garden - Sant Adrià del Besòs
Despite this great diversity and the number of people involved in urban farming projects (gardeners, farmers, citizens and consumers), Urban Agriculture is not included in the political agenda yet.

Squat Garden - Barcelona
Educational Garden - Ca l'Arnús - Badalona
Social and Food Farm - la Klosca - Mataró

dimarts, 28 de maig del 2013

Venda de Proximitat / Venta de Proximidad

El passat mes de gener es va aprovar a Catalunya el decret 24/ 2013 d'acreditació de la venta de proximitat en productes agroalimentaris.

L'acreditació es de caràcter voluntari i es formalitza mitjançant la Declaració Única de Conreus (DUN).

Amb les últimes dades disponibles, a la Regió Metropolitana de Barcelona hi ha 60 explotacions inscrites a venta directa i 36 inscrites a canals curts de comercialització.

+ informació:




El pasado mes de enero se aprobó en Cataluña el decreto 24/ 2013 de acreditación de la venda de proximidad en productos agro-alimentarios.

La acreditación de es de carácter voluntario y se solicita mediante la Declaración única de cultivos (DUN).

Según los datos disponibles a fecha de hoy en la Región Metropolitana de Barcelona hay 60 explotaciones inscritas en venta directa y 36 inscritas en canales cortos de comercialización.


+ información:

Venda de Proximitat