La Riera de Teià

Per raons d'estudis i laborals vaig freqüentar la zona de la riera de Teià, entre la N-II i la C-32, a finals dels 90 i principis del 2000. Recordo l'activitat agrícola, els hivernacles, l'horta i fins i tot alguna hípica a la zona. 

També per qüestions professionals he tornat a visitar la zona des de 2016, m'he trobat que s'ha obert un vial que connecta Teià amb la N-II que ressegueix la riera de Teià. En aquests 16 anys ha aparegut una industria tèxtil, empreses dedicades a la jardineria, una zona de classificació i tractament de terres, camps abandonats, estructures d'hivernacles malmeses ... etc.

Ara bé no tot és negatiu també encara es manté la producció d'horta i la producció de flor i planta ornamental.

La Riera de Teià es troba ben comunicada ja sigui per la N-II o per la C-32, el que permet un fàcil accés del Masnou, de Montgat, de Teià, d'Alella, de Premià de Mar i d'altres municipis del Maresme i del Barcelonès Nord.

Aquesta bona comunicació hauria de permetre el bon funcionament d'iniciatives de venda de proximitat, Km 0...

Fa temps que veig que la iniciativa Ple de Verd tira endavant, no els conec personalment, m'he dedicat a altres sectors agrícoles periurbans, però si tenim en compte les diferencies en la forma d'anunciar-se sembla que hi ha una aposta pels circuits curts de comercialització.

Ple de Verd any 2021

Ple de Verd any 2016

Aquesta zona de Teià a cavall entre Masnou i Premia de Mar és un dels pocs espais encara "lliures" que connecta la Serralada Litoral amb el Mar, per tant és una zona a preservar de qualsevol transformació, on l'ús agrícola ha de ser el seu principal motor.

Paisatges agrícoles periurbans

Un dels serveis que se li atribueix a l'agricultura és la configuració del paisatge. Les terrasses, els marges, la parcel·lació, els elements arquitectònics, els sistemes de reg, els conreus, els canvis de colors estacionals, les textures, ... són elements que configuren el paisatge agrícola.

A les nostres ciutats no acostumen haver-hi grans espais verds com és habitual en ciutats del centre i nord d'Europa. La manca d'espais verds, la bombolla de calor, el canvi climàtic fa sovint que els habitants de les ciutats no ens adonem del canvi de les estacions.

L'agricultura periurbana, prop de les ciutats, fa que els urbanites observem els canvis de conreus que es produeixen pel canvi d'estacions, els canvis de colors que experimenten les plantes conreades... 

Us adjunto un petit recull d'imatges d'agricultura prop de Barcelona, a Tiana iTeià 

Preparant conreus d'estiu. Foto: X. Recasens

 

Plantant calçots. Foto: X. Recasens

 

Calçots collits. Foto: X. Recasens

Vinyes de Tiana

Passejada per les vinyes de Tiana

Avui com a membre d'Aloc m'ha tocat de fer de guia de la passejada per les vinyes de Tiana que organitzen conjuntament el Parc de la Serralada de Marina i l'Ajuntament de Tiana.

En aquestes visites que organitza el parc s'intenta donar a conèixer el Parc, el seus valors botànics, faunístics, geològics i paisatgístics.

A mi com a enginyer agrònom i com a persona que fa recerca sobre agricultura periurbana ( recerca I i recerca II) aquestes visites les trobo molts profitoses per transmetre als ciutadans els valors que té l'agricultura en general i concretament en els espais periurbans.

Vinyes d'Alta Alella - Foto: X. Recasens.

Avui hem visitat les vinyes d'Alta Alella, situades a cavall dels municipis de Tiana i Alella a la comarca del Maresme (dins la DO Alella).

El celler d'Alta Alella és un clar exemple d'activitat agrícola que s'ha adaptat a la seva situació d'espai periurbà, bona prova d'aixó és el nombre d'activitat que ofereix, com ara visites guiades, passejades, maridatges de vi i gastronomia, cates de vins i caves, concerts etc. També cuida molt la búsqueda de productes nous o diferents, com ara vins naturals, ecològics, monovarietals o vins elaborats en àmfores ceràmiques o de formigó.

Àmfores ceràmiques  - Foto: X. Recasens

Àmfora de formigó - Foto: X. Recasens

Tot això en mig d'ún espai d'alt valor ecològic com és la Serralada de Marina, però molt a prop de la ciutat de Barcelona.

Vinyes d'Alta Alela amb la ciutat de Barcelona al fons - Foto: X. Recasens

Aquestes visites poden ser una oportunitat per donar a conèixer les diferents activitats agrícoles que es duen a terme dins el Parc de la Serralada de Marina.

Conreus d'Horta a Tiana - Foto: X. Recasens

Planta en test al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

Conreus de rosa per a flor tallada al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

I demostrar que els parcs són espais vius, on hi ha gent que s'intenta guanyar la vida produint coses que consumim habitualment i que estan produïdes al costat de casa nostra.

Tast de vins a Alta Alella - Foto: X. Recasens

La percepción de la Agricultura Periurbana

Para un trabajo que estamos haciendo entre el profesor Oscar Alfranca (ESAB - UPC) y yo sobre agricultura periurbana he estado revisando la bibliografia local sobre una comarca de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España).

Zona agrícola de huerta en Tiana (Al fondo se ve Montgat)

Es curioso observar interesantes estudios que hablan de la incidencia del oídio en la viña a mediados del siglo XIX (Nadal y Urteaga, 2008).  Esto explica la evolución de los cultivos y del paisaje.

Hay artículos que hablan de los cultivos de huerta en la zona que estamos estudiando (Montasell, 1982).

Callas Flor Cortada (Teià)

También hay un artículo, muy interesante, sobre la planta ornamental (Marfà). El autor habla del cultivo del clavel, no pudo prever a finales de los setenta, que en el año 2017 este cultivo habría desaparecido casi por completo de la zona de estudio.

Pero el que más me ha sorprendido es un artículo de 1985 (Mateu) que trataba sobre las desaparición de la actividad agraria en las comarcas que rodean la ciudad de Barcelona. El autor dice (traduzco del catalán) : " La agricultura ... es de tipo residual, que desde los años sesenta hace su papel de agricultura periurbana, con pocos y débiles indicios de salir de esta situación".   El autor atribuye en los años 80 una connotación negativa al adjetivo periurbano. Hoy en día nos puede sorprender, pero en los años 80 los espacios periurbanos se veían como zonas a la espera, dónde se colocaban las actividades que la ciudad no quería, como por ejemplo: almacenes de chatarra, zonas de despiece de coches, almacenes de gas butano, huertos ilegales, etc. En una palabra zonas marginales.

Hoy la agricultura periurbana es sinónimo de proximidad, de salud, de calidad de vida, de zonas de recreo, de zonas de negocio, de espacios naturales, de patrimonio cultural y agrícola, y de políticas alimentarías desde la ciudades.

Roses per Sant Jordi - roses catalanes....

Es calcula que per Sant Jordi es venen uns 5 milions de roses a casa nostra. Ara si ens mirem les estadístiques del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, la superfície de rosa a Catalunya és de 2 ha. Com es poden imaginar totalment insuficient per satisfer la demanda de roses. La superfície de roses ha anat disminuint de les 8 ha. del any 2009 fins a les 2 ha d'avui. De ven segur de disposar de dades més antigues la superfície de rosa a Catalunya seria molt superior.

A Catalunya la principal zona productora de flor tallada i planta ornamental és el Maresme. Estem parlant d'una comarca periurbana, inclosa dins la Regió Metropolitana de Barcelona i alguns dels seus municipis dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Roses apunt de florir- Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

D'on provenen les roses que comprem?  Doncs dels principals països productors que són Kenya, Colòmbia, Equador, Etiòpia ... Al parlar de flor tallada estem parlant d'un mercat global on les flors viatge de continent en continent fins arribar a casa nostra.  Si ens mirem les dades de Mercabana-Flor, el 60 % de les roses que varen passar pel mercat durant el mes d'Abril del 2016, provenien de Colòmbia, el 17 % d'Holanda  i només el 6 % de l'Estat espanyol. Dins les roses classificades com a nacionals només el 75 % són roses produïdes a Catalunya. Per tant una de cada 22 roses venudes varen ser catalanes. 

Succeeix el mateix en el món del llibre?  No parlo només de llibres escrit en català també em refereixo a llibres editats a Catalunya.

Flors collides abans de la classificació. Tiana (Maresme). Foto: X. Recasens

Cada cop hi ha més tendència a comprar productes agrícoles produïts pel seu origen, ja sigui amb una distinció geogràfica (Denominacions d'origen, distincions geogràfiques protegides...), ja sigui espanyols, catalans o fins i tot  productes agraris produïts localment. Comprar productes nacionals té com a garantia ajudar al nostre sector primari i que es compleix una legislació sectorial, ambiental i laboral. 

Hi ha una extensa literatura que descriu les condicions laborals dels treballadors agraris dels principals països productors de flor tallada. Si bé es cert que arreu del món existeixen certificadores que garanteixen que els productors inscrits compleixen uns mínims en condicions laborals, ambientals i de seguretat i salut en el treball.

Roses tallada. Teià (Maresme). Foto: X. Recasens

Potser que aquest any per Sant Jordi fen un acte de país i no només comprem llibres escrits en català si no també roses catalanes.

Agricultura urbana y el planeamiento urbano

La Organización Mundial destinada a la Agricultura y la Alimentación (FAO), define la agricultura urbana como la actividad agrícola que se lleva a cabo dentro de la ciudad o en sus espacios más colindantes (áreas suburbanas o periurbanas) y que se destina a la producción de alimentos, así como a servicios (no alimentarios) que benefician al conjunto de la sociedad.

En los países desarrollados se puede establecer una diferencia muy marcada entre la agricultura que se lleva a cabo dentro de las ciudades y la agricultura que se lleva a cabo en los espacios periurbanos.

La agricultura dentro de las ciudades no tiene un fin productivo. Los alimentos son para autoconsumo de los ciudadanos que los cultivan. Eso no quiere decir que este tipo de agricultura no produzca un conjunto de servicios para la sociedad. Entre estos servicios cabe destacar: la importante relación social que se establece entre los ciudadanos que cultivan conjuntamente en huertos urbanos, los beneficios que puede tener los usuarios por realizar periódicamente una actividad de física de baja intensidad o por incorporar en su dieta las hortalizas que ellos mismos producen, y un incremento en la biodiversidad de nuestras ciudades.

La agricultura urbana que se lleva a cabo en escuelas se usa como herramienta educativa, o si esta se realiza en centros para personas mayores o en centros que atienden a personas con algún tipo de enfermedad o minusvalía ésta se usa como herramienta terapéutica.

También la agricultura urbana tiene una motivación reivindicativa para reclamar otro modelo de ciudad.

Agricultura Urbana reivindicativa Barcelona. 

Si alguien se pregunta cómo es que la agricultura urbana no tiene una función productiva dentro de las ciudades, la respuesta es fácil según la legislación urbanística española o catalana la actividad agrícola, que genera un negocio, no se permite dentro de las ciudades. La legislación de sanidad alimentaría obliga a que exista una trazabilidad entre el consumidor final y el productor.

La necesidad de construir ciudades cada vez más sostenibles hace que los espacios suburbanos o periurbanos pasen de ser espacios a la espera de transformaciones urbanas a convertirse en espacios esenciales para la sostenibilidad de las ciudades.

Los espacios periurbanos de la Región Metropolitana de Barcelona (Cataluña, España) ha estado tradicionalmente cultivados, como mínimo durante 2000 años (la mayoría de las ciudades fueron fundadas por los romanos). La expansión de las ciudades y de sus infraestructuras y la avidez de las mismas por terrenos llanos (igual que la agricultura) han hecho desaparecer las actividades agrarias cerca de nuestras ciudades. También no hay que menospreciar el bajo peso del sector agrario y sobretodo el elevado coste de oportunidad de estos espacios agrícolas con otros usos del suelo.

He llevado a cabo un sencillo ejerció de valorar la actividad agraria en 5 ciudades de la Región Metropolitana de Barcelona (Alella, Badalona, Mataró, Teià y Vilassar de Mar). Para ello he utilizado la superficie agraria por municipio, según el Departamento de Agricultura de la Generalitat de Cataluña y los coeficientes de producción estándar del Ministerio de Agricultura (estos coeficientes sólo valoran la producción agrícola, no se incluye el valor de los servicios ecosistémicos que nos proporciona la agricultura).

Superfície agrícola por municipios y valor estimado de la producción

Podemos ver como en estos municipios hay cierta desigualdad en la superficie agrícola, de las 117 ha de Vilassar de Mar a las 5 ha. de Badalona, dónde la actividad agraria es testimonial.

Otro aspecto es el valor estimado de la producción agrícola. Nos encontramos con municipios con superficies agrícolas similares (Alella, Mataró y Vilassar de Mar) pero con valores muy dispares. Esto se debe a la presencia en estos municipios de cultivos de huerta o cultivos de plantas ornamentales, cultivos mucho más productivos desde el punto de vista económico que los viñedos o los árboles frutales.

Cultivo de rosas para flor cortada Teià

A la vista de estas diferencias de los valores de la producción agrícola y con el convencimiento de que la mayoría de ayuntamientos están por favorecer las actividades agrícolas en sus municipios, no solamente por los productos agrícolas sino también por los numerosos servicios que prestan a los ciudadanos. Se me plantean las siguientes dudas:

¿Cómo puede ayudar el planeamiento urbano al mantenimiento de la actividad agrícola? ¿Ha de favorecer el planeamiento urbano algunos cultivos en detrimento de otros? ¿Ha de favorecer las pequeñas actividades agro-industriales? ¿Y las ganaderas? ¿Y las actividades no agrícolas como el turismo, el ocio, las educativas…?

Conferència: ''Activitat econòmica al voltant de les ciutats. El cas de l'agricultura periurbana''

El proper 2 de març a les 19:00 hi haurà una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya on parlarem de l'Agricultura en els Espais periurbans amb la participiació de dues empreses agrícoles situades al Maresme i al Baix Llobregat.

Alta Alella dedicada al món del vi, situada a Tiana, Maresme.

Can Perol dedicada a la producció i distribució d'aliments ecològics, situada a Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat. 

Més informació:Conferència

Differentiation strategy in urban agriculture - Edible Flowers

One of the strategies used by the urban farmers is differentiated their products. They produce organic or biodynamic food, traditional food, land-races, food adapted to our multicultural cities ...

Teià (Maresme, Catalonia) - X. Recasens

Today I have visited a small farm holding that produce edible flowers, different germinated and mini vegetables. Nowadays there are boom of gastronomy in Barcelona and Catalonia and the chefs want to innovate their dishes with colours, textures and different flavours.

Borage flowers - X. Recasens

This farm produce a huge variety of flowers to supply the demand of these food. More than 30 spices (Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris, Lavandula sp, Tropaeolum majus,  Eruca vesicaria, Brassica sp, Borrago officinalis, Brassica campestris, Calendula officinalis, Allium sativum, Allium cepa, Beta vulgaris, Raphanus sativus, Vicia faba...) are grown. It is a paradise of agro-biodiversity.

Broccoli flowers - X. Recasens

Flowers are cultivated using natural farming, based by  Masanobu Fukuoka systems.

Mustard, red cabbage and radish germinated - X. Recasens.

I have tasted arugula flowers, broccoli flowers, mustard germinated and red cabbage germinated.

For further information: http://www.ribasmares.com/

L'Agricultura Urbana Oblidada

La literatura quant tracta de l'agricultura urbana o periurbana sovint es refereix a una agricultura productora d'aliments.  I què succeeix amb l'agricultura que produeix productes no alimentaris *?

Recordo en una reunió del projecte Europeu Cost Action Urban Agricultura, quant tots teniem clars els principals tipus de l'agricultura urbana (dins la ciutat) i de les principals tipologies d'agricultura periurbana (al voltant de la ciutat). Em va donar la sensació que ens centràvem només en l'agricultura o ramaderia que produeix aliments (fruites, verdures, vi, llet, formatge, ous ....), i vaig preguntar i planta ornamental (flor tallada i la planta en test)?. Els altres membres del grup em van mirar amb cara "ostres no, una altra tipologia no". Crec que fins i tot algú em va dir que era molt complicat relacionar la flor tallada amb els ciutadans que tenia a prop. Vaig veure que el meu suggeriment no era massa acceptat i hi vaig desistir.

Explotació de planta ornamental - Teià (Maresme).

Ara bé, reflexionant una mica, no era tan descabellat. La producció de planta ornamental sovint respon a una millora tècnica de la producció hortícola. Els avis i besavis de molts dels productors de planta ornamental de casa nostra, havien estat productors verdures. Segur que aquest canvi es deu a tenir un nombre important de consumidors disposats a comprar plantes o flors prop de les seves explotacions. El exemple més clar el tenim al Maresme. De ben segurs que en els seus inicis, la producció de planta ornamental era venuda directament a la ciutat de Barcelona (suposo que aquest deu ser l'origen de la Rambla de les Flors). Per tant hi ha una forta relació, com a mínim històrica, amb la ciutat que els envolta.

Roses tallades tipus vintage.

Tampoc tinc tant clar que actualment no hi hagi una relació directa del productor amb comprador final. Sovint els clients d'aquestes explotacions de planta ornamental són els nostres floristes. Als quals comprem flors, rams, plantes en test ... Per tant entre productor i consumidor final només hi ha un intermediari. En podríem dir una circuït curt o una cadena curta?

Rosa vermella

Sovint aquest tipus d'agricultura no té massa bona premsa entre les persones que tracten temes relacionats amb l'agricultura urbana i periurbana. Aquest menysteniment es pot deure a:

• Ser sovint conreus sota hivernacle?
• Fer servir fertirrigació?
• Dur-se a terme mitjançat conreus fora sòl?
• Fer servir agro-químics?

Ara no oblidem que:

• És una agricultura tecnificada (fertirrigació i clima) i que precisa de mà d'obra qualificada.
• Acostumen a ser eficients en l'ús de l'aigua i més si recirculen la solució nutritiva.
• Tenen un impacte econòmic. Com a exemple una explotació de 2 ha de planta ornamental dona feina a 7 persones tot l'any.
• Intenta cada cop fer servir menys pesticides i recorre a productes autoritzats per la producció integrada.

Conreu fora - sòl de flor tallada

Potser és molt demanar que per Sant Jordi comprem roses produïdes a Catalunya, ja que segur la demanda supera a l'oferta. Però si que ens hauriem d'acostumar, com fem amb els altres productes agrícoles alimentaris, a consumir planta ornamental produïda a casa nostra.

*Vull deixar clar que no em refereixo a conreus energètics 

Espacio agrícola de la Riera de Teià.

Hace poco visité una zona agrícola que había conocido entre los años 1999 - 2001, durante mi trabajo final de carrera para obtener el título de ingeniero agrónomo. Si bien en aquella época el lugar no me despertaba ningún interés desde el punto de vista de espacio periurbano, ahora 15 años después, sí que me ha sorprendido su estado.

Calle de la Agricultura, el Masnou

Se trata de un espació agrícola entre los municipios de Teià y el Masnou, en la provincia de Barcelona (Cataluña, España). Una pequeña zona agrícola situada en los alrededores de la Riera de Teià, de una superfície de aproximada de 100 ha, mas o menos llana (5 % de pendiente) y con suelos aluviales.  La recuerdo productiva: en flor cortada, en plantas ornamentales en macetas y en hortalizas y mas o menos tecnificada: invernaderos, sistemas de riego, etc. Se podia decir que  dinámica en aquel momento. Y ahora, 16 años después, me encontrado con una zona abandonada, con otros usos del suelo, algunos muy distintos de la agricultura, con instalaciones agrícolas obsoletas y con algunas explotaciones agrícolas que intentan resistir. Sin tener datos con los que comparar me atrevería a decir, que la actividad agrícola en esta zona esta en decadencia. 

Passeig de la Riera, Teià.

¿Qué ha pasado? 

• Falta de relevo generacional
• La crisi económica del 2008 a ...
• Falta de viabilidad económica de las explotaciones agrícolas
• Expectativas a otros usos del suelo distintos de la actividad agrícola
• Especulación

Para que entiendan alguna de las respuestas anteriores, debo añadir que la zona se encuentra próxima al mar (800 m) y bien comunicada con Barcelona ciudad por carretera y por ferrocarril (a menos de 20 km).

Riera dels Bous, Teià

Curiosamente el  Plan Territorial Metropolitano, aprobado en el 2010, clasifica la zona con un elevado grado de protección ambiental, por ser uno de los pocos espacios que aun persisten con una bajo nivel de edificación y que permite la conexión entre el mar y la cordillera litoral. Supongo que los redactores del plan territorial tenían en mente la agricultura en este espacio, ya que esta había sido la actividad dominante en la zona hasta los años 2000. 

¿Qué sucederá si se abandona la actividad agrícola?

¿Cómo se clasificará la zona en una nueva revisión del Plan Territorial Metropolitano, si se ha abandonado la agricultura?

¿Hay algún plan para dinamizar la agricultura en esta zona?

Polígono industrial Buvisa, Teià.

No tengo respuestas para estas preguntas, supongo que tendremos que esperar y ver lo que sucede en el territorio.

Ramaderia Periurbana amb fins socials

Dins el terme municipal de Mataró, a l'ermita de Sant Miquel de Mata, hi ha una petita explotació ramadera, la Klosca, destinada a la producció d'ous ecològics. 

L'explotació ramadera té unes 1.000 gallines criades mitjançant el maneig ecològic.

La majoria dels treballadors tenen una malaltia mental greu.

La Klosca és un bon exemple d'explotació agrícola periurbana on a més a més de la producció ramadera, hi ha una finalitat social, ja que dona feina a treballadors que per la seva malaltia fàcilment estarien en risc d'exclusió social, mantenen el patrimoni, ja que s'ha recuperat Cal Monjo, un edifici annex a l'ermita de Sant Miquel de Mata i tot això al bell mig d'un espai d'alt valor ecològic (el Corredor - Montnegre).

Deixo el link per si algú vol tenir més informació sobre el projecte o senzillament preguntar on poden comprar els seus productes: http://www.laklosca.cat/