Passejada per les vinyes de Tiana

Avui com a membre d'Aloc m'ha tocat de fer de guia de la passejada per les vinyes de Tiana que organitzen conjuntament el Parc de la Serralada de Marina i l'Ajuntament de Tiana.

En aquestes visites que organitza el parc s'intenta donar a conèixer el Parc, el seus valors botànics, faunístics, geològics i paisatgístics.

A mi com a enginyer agrònom i com a persona que fa recerca sobre agricultura periurbana ( recerca I i recerca II) aquestes visites les trobo molts profitoses per transmetre als ciutadans els valors que té l'agricultura en general i concretament en els espais periurbans.

Vinyes d'Alta Alella - Foto: X. Recasens.

Avui hem visitat les vinyes d'Alta Alella, situades a cavall dels municipis de Tiana i Alella a la comarca del Maresme (dins la DO Alella).

El celler d'Alta Alella és un clar exemple d'activitat agrícola que s'ha adaptat a la seva situació d'espai periurbà, bona prova d'aixó és el nombre d'activitat que ofereix, com ara visites guiades, passejades, maridatges de vi i gastronomia, cates de vins i caves, concerts etc. També cuida molt la búsqueda de productes nous o diferents, com ara vins naturals, ecològics, monovarietals o vins elaborats en àmfores ceràmiques o de formigó.

Àmfores ceràmiques  - Foto: X. Recasens

Àmfora de formigó - Foto: X. Recasens

Tot això en mig d'ún espai d'alt valor ecològic com és la Serralada de Marina, però molt a prop de la ciutat de Barcelona.

Vinyes d'Alta Alela amb la ciutat de Barcelona al fons - Foto: X. Recasens

Aquestes visites poden ser una oportunitat per donar a conèixer les diferents activitats agrícoles que es duen a terme dins el Parc de la Serralada de Marina.

Conreus d'Horta a Tiana - Foto: X. Recasens

Planta en test al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

Conreus de rosa per a flor tallada al TM de Tiana - Foto: X. Recasens

I demostrar que els parcs són espais vius, on hi ha gent que s'intenta guanyar la vida produint coses que consumim habitualment i que estan produïdes al costat de casa nostra.

Tast de vins a Alta Alella - Foto: X. Recasens

Agricultura periurbana amb fins socials

Dins del projecte Europeu COST Action Urban Agriculture varem parlar de l'agricultura amb fins socials. L'agricultura amb fins socials és la que persegueix ocupar, formar i integrar a persones que es troben amb una situació de risc, ja sigui malalts o minusvàlids, aturats de llargs de durada o nouvinguts amb situació irregular.

En aquest cas l'agricultura en els espais periurbans ofereix un marc propici al trobar-se prop de nuclis de població, on malauradament hi un nombre més elevat de persones amb alguna de les problemàtiques descrites.

Hi ha iniciatives que formen i ocupen a persones amb un elevat grau de minusvalidesa, com és el cas de la Klosca, que mitjançant la producció ecològica d'ous dona feina a persones amb malalties mentals, que difícilment podrien dur a terme altres tipus de feines.

També hi ha iniciatives que pretenen formar, acollir i transmetre hàbits a les persones que han decidit venir a casa nostra en busca d'un futur millor.

Ahir a Badalona es va dur a terme una trobada, emmarcada dins l'aplec de l'agricultura urbana, on s'explicaven diferents iniciatives destinades a col·lectius de nouvinguts. Hi havia tres tipus d'iniciatives:

• Una iniciativa d'una ONG catalana, Kuwonku, que treballa directament en un país d'origen d'aquests nouvinguts, en aquest cas Gàmbia.
• Una iniciativa de Càritas Diocesanes, que treballa a Granollers mitjançant horts urbans dins un àmbit urbà.
• Dues iniciatives, una de Càritas Diocesanes a Manresa i l'altre de CEHDA a Badalona. Aquestes dues treballen en un àmbit periurbà i són dues explotacions agrícoles.

Vaig trobar molt interessants les explicacions de la ONG a Gàmbia. Les dificultats que s'havien trobat: agronòmiques  (climàtiques i edafològiques), els problemes sanitaris del ramats i les dificultats culturals, així com també els èxits obtinguts: increment de la producció agrícola, introducció de noves especies, construcció d'abeuradors pel bestiar, construcció de molins, d'una escola i d'un dispensari per a primeres necessitats. 

També varen resultar molt interessants les experiències de Granollers, Manresa i Badalona, on els principals objectius són integrar a les persones, formar-les en el món de l'agricultura i en el món laboral. 

Vaig trobar a faltar el tema econòmic o empresarial/ comercial en aquestes iniciatives. En aquest punt em sorgeixen dubtes:

L'agricultura urbana, entesa com a la producció dins la ciutat, pot ésser comercialitzada? Estem parlant d'espais que no esta previst el seu ús agrari dins l'ordenació territorial o el planejament urbà. Sovint els espais que ocupen han estat cedits gratuïtament a aquestes ONG's i reben fons públics o privats per aquest fi. No sé fins a quin punt la comercialització dels seus productes pot ser una competència amb els agricultors dels voltants de la ciutat.

L'altre tema són les iniciatives en els espais periurbans on aquestes ONG's, associacions, fundacions poden comprar/ llogar la terra amb igualtat de condicions que els agricultors del voltant i dedicar-se a la formació i a la producció agrícola i/o ramadera. L'ubicació en espais amb ús agrícola els permet poder acreditar-se com a productors ecològics/ de producció integrada o adherir-se al decret de cadena curta de comercialització de productes agraris. Ara bé també cal produir productes de qualitat que siguin capaços de seduir als co-ciutadans que viuen prop d'aquestes explotacions.

En aquest punt no sé quina és la millor formula per a la comercialització de la producció: els mercats de pagesos, les caixes de fruites i verdures o mitjançant les comunitats de suport a l'agricultura. 

Ara de ben segur que una producció de qualitat on hi ha un transfons social al darrera és una bona entrada per aconseguir atraure consumidors, que permetin aquestes iniciatives de dotar-se de fons propis i poder pagar un petit salari a les persones que reben formació.

Multifuncionalitat - Multifuncionalitat

Per les persones que no estiguin familiaritzades amb el tema, la multifuncionalitat és la capacitat d'algunes activitats de produir més d'una funció simultàniament. Per exemple l'activitat agrària té la capacitat de produir per un costat aliments, fibres, matèries primes i per l'altre de produir paisatge, mantenir la fertilitat del sòl, crear habitats per la fauna i la flora, mantenir espais històrics, servir de prevenció contra els incendis forestal ... 

Per les funcions relacionades amb la producció d'aliments, fibres i matèries primes, el pagès habitualment en treu un benefici econòmic, però per les altres funcions generalment l'agricultor les genera sense obtenir un benefici a canvi, quant moltes vegades en gaudim la resta de la ciutadania. Sí que la política agrària comú (PAC) preveu fer pagaments als agricultors pels serveis que mediambientals que aquests generen. 

La inspiració d'aquesta entrada al blog m'ha vingut durant una recent visita al Parc Agrari Sud de Milà. Hem de pensar que l'home, des de l'edat mitjana, va transformar unes zones pantanoses a unes zones agrícoles planeres amb disponibilitat d'aigua pel reg. Ben segur que deuen ser de les zones temperades més productives d'Europa. 

Duomo, Milà

Personalment m'ha sorprès un sistema de pastura tradicional la "marcite". Són unes pastures tradicionals que aprofiten les deus naturals que hi ha a la zona per regar. La avantatge es que l'aigua té una temperatura constant durant l'any i això permet fer 9 dalls d'herba a l'any front els 4 dalls de les pastures normals. Les "marcite" de la fotografia  tenen més de 400 anys i encara fan avui la seva feina de subministrar farratge als animals. La gent del parc ens va explicar que un enginyer agrònom austríac del segle XVIII es va quedar sorprès del sistema.

Marcite, a la foto es pot apreciar que l'aigua entra per la part central i drena pels costat

Totes les granges que varem visitar son explotacions grans, amb més de 90 ha. La majoria de la superfície es dedica a conreus extensius (blat de moro, arròs, blat ...). Moltes d'explotacions tenen bestiar. Resulta curiós veure com explotacions amb més de 300 - 400 anys tenen robots per munyir les vaques o per alimentar-les.

Robot per alimentar les vaques.

Ara totes elles intenten treure un màxim benefici de les funcions que ofereixen i que habitualment no en treuen profit. Ofereixen paisatge (zones planeres, cobertes o no d'aigua amb construccions tradicionals), ofereixen tradició i cultura (edificis singulars, sistemes de reg, conreus tradicionals), lleure (són zones ideals per passejar i veure fauna associada a ambients humits) i educació.

Les Cascines que varem visitar són un bon exemple de la seva adaptació a la proximitat de la ciutat de Milà i la seva àrea metropolitana.

Camp d'arròs amb la ciutat de Milà al darrera.

És un model exportable a Catalunya? a la regió Metropolitana de Barcelona?